Pere Comellas - Els colors de la neu

Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) és professor d’estudis portuguesos de la Universitat de Barcelona, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i traductor literari. Ha publicat diversos treballs relacionats amb la diversitat lingüística i amb la traducció. És autor de Contra l’imperialisme lingüístic (2006) i coautor de Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola? (2014, premi Modest Reixach) i Antropología lingüística (2019).

Carme Junyent (Masquefa, Anoia, 1955) és professora de lingüística general de la Universitat de Barcelona, és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

Sovint hem sentit dir que els esquimals tenen molts termes per anomenar la neu. Pensem que han trobat maneres de descriure-la amb més precisió a força d’observar-la sovint. Però no és ben bé així. Per començar, «esquimal» és una denominació imprecisa amb què designem diversos pobles de l’Àrtic que parlen llengües diferents. I, en segon lloc, totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants, inventant o manllevant termes. No hi ha llengües primitives, ni més o menys aptes per a la filosofia, l’esquí o l’amor. Les afirmacions sobre la riquesa o la modernitat d’una llengua es basen en prejudicis.

I per desmuntar tots aquests tòpics, Pere Comellas i Carme Junyent s’han posat les ulleres d’antropòleg. Amb ells explorarem les relacions entre les llengües, les persones i el món.

Els colors de la neu

Les llengües, les persones i el món

Pere Comellas Carme Junyent

© 2021, Pere Comellas i Carme Junyent

© d’aquesta edició:

Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic

www.eumoeditorial.com- eumoeditorial@eumoeditorial.com

—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—

Primera edició: febrer de 2021

Disseny de la coberta: Control Z - Comunicació

Il·lustració de la coberta: Elisenda Soler

Correcció: Mercè Rial

Maquetació: Grafime

Producció de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-9766-733-3

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra ( www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

1. PARLAR PER FER COSES

2. TOTES LES LLENGÜES SÓN IGUALS, TOTES LES LLENGÜES SÓN DIFERENTS

Prejudicis, és a dir, judicis previs sense cap base

Alguns trets (gairebé) únics de les llengües

Universals (més o menys)

Universals implicatius

3. COM ANOMENEM LA GENT?

Jo soc jo i tu ets tu

Joa, tua i ella?

Nosaltres vol dir tu i jo?

Tu o vostè?

Gèneres i sexes

Gènere i sexe sovint no són pas el mateix (lingüísticament parlant)

Puix parla així, és una dona

La sang és més espessa que l’aigua: lèxic del parentiu

Els sistemes de parentiu, tema estrella de l’antropologia

De mare només n’hi ha una?

Quin nom li posarem, a la criatura?

Explicar les circumstàncies del naixement

Definir la persona o la personalitat

Noms per evitar la mort

4. COM ANOMENEM EL MÓN

Llengües i visió del món: relativitat i traductibilitat

La relativitat, o relativisme, o determinisme lingüístics

La neu dels «esquimals»

Gramàtica i determinisme

Intraduïble

La llengua ens condiciona, sí o no?

Les llengües són com el món, o el món és com les llengües?

Categoritzar

Ni una cosa ni l’altra o totes dues alhora

Anomenar l’espai: llocs i situacions

Aquí i allà, aquest i aquell

Dreta i esquerra, nord i sud

Els noms propis dels llocs: topònims

Anomenar el temps

El temps i l’espai

Viatgem pel temps o és el temps, que es mou?

Comptar fins a tres o més

El càlcul mínim

Comptar de maneres ben diferents

La calculadora digital i manual

Paraules que viatgen per tot el món: el cas dels animals grossos

5. VIDA I MORT DE LES LLENGÜES

No hi ha llengües subdesenvolupades

La preocupació per la mort de les llengües

Les llengües no s’extingeixen: les fan extingir

Revitalitzar: replantar llengües

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

A l’hora de determinar quins són els trets essencials que ens diferencien de la resta d’animals, la parla sempre hi té un lloc destacat. Segur que se’n poden trobar d’altres: la nostra capacitat de manipular l’entorn i adaptar-lo; el fet de cuinar; la consciència i la ritualització de la mort; l’humor… Algunes d’aquestes coses també les fan altres formes de vida (manipular l’entorn i els aliments), però a una escala escandalosament més petita que nosaltres. Altres —com l’humor o la consciència de la mort— potser van força lligades a la capacitat de parlar. És veritat que ja fa temps que es qüestiona la idea de trencament absolut entre humans i altres animals. Per exemple, tradicionalment s’havia dit que només nosaltres teníem «cultura» (un concepte complex i problemàtic), perquè es creia que érem els únics éssers que acumulàvem i transmetíem coneixement al marge de l’instint, mentre que la resta de formes de vida estarien completament determinades per la seva genètica. Si bé sembla evident que també hi ha cultures en altres espècies, encara que es puguin considerar rudimentàries en comparació amb les humanes. En determinades espècies, un grup té conductes diferenciades d’altres grups, fa servir eines diferents (és a dir, una tecnologia pròpia) o tècniques pròpies, i aquest coneixement es transmet per imitació.

Amb tot, per més que es pugui qüestionar la discontinuïtat entre la humanitat i els altres éssers vius, sembla clar que la importància que l’aprenentatge i la transmissió cultural tenen per a nosaltres és immensa en comparació amb qualsevol altra espècie.