Jordi Bastart Cassè - Venècia Responsable

Carlo Goldoni (Venècia 1707–1793). Després de treballar com a advocat i diplomàtic va decidir dedicar-se al teatre. Va escriure unes 150 comèdies en diferents idiomes i se’l considera un dels millors dramaturgs d’Itàlia.

Giacomo Casanova (Venècia 1725–Duchcov, Txèquia, 1798). Personatge novel·lesc que va tenir molts oficis encara que sempre se l’ha conegut com el gran amant. En el seu llibre Memòries descriu de forma fidedigna i elegant totes les seves aventures. Va ser empresonat a la terrible presó del Palazzo Ducale però va aconseguir escapar-ne. Va viatjar per mig Europa i es va relacionar amb els personatges més influents de l’època.

Marià Fortuny (Reus 1883–Roma 1874). Tot i haver nascut a Catalunya, als divuit anys es va traslladar a Venècia, on, gràcies a l’ajuda de diversos mecenes, va muntar el seu estudi i va començar a pintar quadres, produir gravats, dissenyar teles i vestits. Es pot visitar el palau que va ser la seva residència i estudi.

Carlo Scarpa (Venècia 1906–Sendai, Japó, 1978). Un dels arquitectes i dissenyadors més importants de la Itàlia del segle XX, amb intervencions en la rehabilitació i readaptació de molts monuments venecians.

Luigi Nono (Venècia 1924–1990). Gran compositor del segle XX les obres més notables del qual han estat: l canto sospeso (1956), les òperes Intolleranza (1960) i Al gran sole carico d’amore, Das atmende Klarsein (1980-81), Como una ola de fuerza y luz (1972), Epitaffio per García Lorca i Quando stanno morendo, Diario polacco n. 2 (1982).

Com moure’t per Venècia

No és fàcil per a una ciutat com Venècia implantar serveis de mobilitat que siguin operatius alhora que responsables. Aquí la sostenibilitat s’ha convertit en una manera de vida més que en una necessitat i això s’aprecia en el dia a dia dels venecians, acostumats des de sempre a consumir productes locals i on les tradicions són un pilar de la societat. En la seva lluita per la sostenibilitat del seu model de societat han començat a fomentar l’ús de les bicicletes com a forma de transport, tot i que en una fase molt incipient; el car sharing i l’ús de vehicles a gas, entre altres iniciatives, l’han portat a ser considerada la ciutat més sostenible del país el 2010. També han allunyat de la població els grans creuers i les petites llanxes motores que campaven a plaer per la llacuna.

El vaporetto.

El vaporetto és l’autobús que utilitzen venecians i turistes per desplaçar-se per la ciutat, però, en aquest cas, és un mitjà de transport aquàtic. Hi ha 23 línies i les més comunes són: la 1, que transita pel Canal Grande fins al Lido; la 2, amb un recorregut de circumval·lació en tots dos sentits: Canal Grande (només parades principals), Lido, Canal de la Giudecca; la 5.1 i 5.2, que realitzen un trajecte de circumval·lació per l’exterior de la ciutat, passant també pel Lido, i les 4.1, 4.2 i 12, que també duen a terme un recorregut de circumval·lació per l’exterior de la ciutat i es desplacen cap a les illes de Murano i Burano. La línia 17 és un ferri amb transport de vehicles que va des de l’estació marítima fins al Lido.

El preu del bitllet és de 7 euros amb validesa d’una hora. Hi ha bitllets la vigència dels quals va des de 24 hores fins a 7 dies i els seus preus oscil·len dels 20 fins als 60 euros. Tots els bitllets de les línies Actv ( www.actv.it) automobilístiques i de navegació poden adquirir-se a la pàgina www.veneziaunica.it, als punts de venda Hellovenezia de Piazzale Roma, a la taquilla automàtica del primer pis del Pàrquing Municipal AVM, zona de caixes o a les taquilles automàtiques dels embarcadors Actv.

Taxis aquàtics

El motoscafi és el mitjà més ràpid per traslladar-se a qualsevol punt de la ciutat —fins i tot des de l’aeroport—, encara que també resulta el més car. Ideal quan es viatja en grup o es transporta molt d’equipatge ( www.motoscafivenezia.it).

Góndoles

Si una imatge està lligada a la ciutat de Venècia aquesta és la de la góndola. Aquesta embarcació, ara per a gaudi dels turistes, era la que s’emprava com a servei de transport en una ciutat on no hi havia tants ponts com ara. És present a Venècia des del segle XI, tot i que va adoptar la forma actual cap a l’any 1400, així com el color. Davant la creixent competència en colors i per evitar una ostentació que anava en augment, el Senat va dictaminar que totes havien de ser de color negre.

El procés de construcció d’una góndola és força costós ja que s’empren fins a vuit classes diferents de fusta. Després, cada gondolieri la fa més atractiva afegint tot tipus d’ornaments i comoditats.

Un passeig en góndola pot costar vuitanta euros per a un trajecte de quaranta minuts i un màxim de sis persones. Les tarifes nocturnes són de cent euros. En determinats punts del Canal Grande existeixen els traghetto, góndoles que creuen d’un costat a l’altre per un preu de dos euros.

Accessibilitat

Molts dels edificis històrics, per la seva especial configuració, no són accessibles per a persones en cadires de rodes però sí que ho són els principals museus.

La ciutat també és difícil per a les cadires de rodes per la gran quantitat de ponts que hi ha (existeix un plànol a les oficines de turisme amb els ponts accessibles), en canvi, tots els embarcadors del vaporetto són accessibles. Els de les línies 1 i 2 admeten fins a quatre cadires de rodes; per altra banda, els de les línies 4.1, 4.2, 5.1, 5.2 i 6, en ser més petits, només n’admeten una. Els ferris de la línia 17 que van fins al Lido estan preparats amb ascensors i lavabos per a persones discapacitades.

Hi ha un portal que amb el nom Città per tutti ( www.comune.venezia.it/informahandicap) proporciona informació sobre els accessos per a persones amb mobilitat reduïda.

Festa della Sensa.

Quan visitar Venècia

Si és possible, val la pena evitar els mesos de juliol i agost, ja que és l’època en què Venècia rep més visitants i fa molta calor, la qual cosa sempre resulta incompatible amb el fet de recórrer una ciutat. La primavera, amb temperatures suaus i cels que alternen el blau intens amb núvols summament estètics, és la millor època, seguida de la tardor, encara que l’ambient acostuma a ser més humit.

A l’hivern les temperatures són suaus però la humitat augmenta la sensació de fred i, a més, podem sofrir el fenomen de l’acqua alta, que pot plantejar dificultats a l’hora de visitar la ciutat. Per contra, a l’hivern hi ha moltes menys aglomeracions i podem tenir dies màgics en els quals la boira envaeix els canals creant paisatges fantasmagòrics.

Màscares de Carnaval.

El Carnaval és realment excepcional, tot i que els preus s’encareixen molt i la ciutat sol estar plena de gom a gom. Viure alguna de les festes que es prodiguen durant tot l’any és molt interessant, ja que totes revesteixen un gran colorit.

Venècia mes a mes

Gener

Regata delle Befane