Francisco Longo - Administració pública i valors

En resposta a les crítiques que va rebre durant la seva tramitació (Jiménez, 2012), la llei estableix un òrgan independent encarregat de garantir-ne el compliment. Tanmateix, tal com va apuntar Villoria en el col·loqui titulat «Más allá de la nueva gestión pública» i celebrat a ESADE el 23 de gener de 2013, les sancions que preveu són insuficients, l’òrgan de control al qual s’adhereix no està prou dotat i la norma té un rang inferior a la llei de protecció de dades, amb la qual podria topar sovint. D’altra banda, l’accés a la informació no es configura com un dret fonamental, fet que pot afectar negativament la seva aplicació.

La principal crítica al projecte de llei era la no-inclusió dels partits polítics. Per aquest motiu, s’inicià una petició pública que rebé el suport de més de 50.000 signatures i que exigia la inclusió dels partits, ja que aquests «es financen en la seva major part amb fons públics i, per tant, haurien de respondre a les mateixes exigències de transparència que qualsevol altre organisme públic». [14]Val a dir que la llei finalment aprovada pel Congrés s’aplica a totes les administracions i els poders públics, incloent-hi els partits polítics, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i totes les entitats privades que rebin ajudes o subvencions públiques.

Pel que fa a Catalunya, també s’està treballant en una llei per a la transparència i l’accés a la informació pública. [15]Cal destacar que l’article 3 de la proposta que es tramitava durant la legislatura 2010-2012 pretenia obligar les persones i les entitats privades a traslladar a l’administració la informació relativa a les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics. [16]

El govern català també ha creat recentment una cimera anticorrupció orientada a tractar qüestions com ara l’ètica, la integritat, la transparència i la corrupció. Aquesta cimera es fonamenta en sis grans blocs d’actuació: a ) transparència, accés a la informació i bon govern; b ) contractació pública i reforma de l’Administració; c ) administració de justícia; d ) mesures de reforçament de transparència en la gestió de partits polítics; e ) potenciació i reforçament d’organismes de control, i f ) regeneració democràtica (Presidència de la Generalitat de Catalunya, 2013).

Durant la primera meitat de 2013, el govern català també ha constituït una comissió d’experts per a la reforma de l’Administració pública. L’informe d’aquesta comissió inclou diverses recomanacions referents a la gestió dels valors i de l’ètica dins l’Administració pública, sense perdre de vista la necessitat de fomentar la transparència, l’accessibilitat a la informació i la participació de la ciutadania en la rendició de comptes.

Sigui com sigui, sembla clar que les iniciatives espanyola i catalana sobre transparència fan tard a l’hora de garantir un element central de bon govern que pràcticament tots els estats del Consell d’Europa ja han desenvolupat i que es va posar sobre la taula fa més de mig segle amb la Declaració Universal dels Drets Humans, en què a l’article 19 s’estableix que la llibertat d’opinió i d’expressió «inclou la llibertat de [...] cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres».

[12]El projecte de llei fou aprovat pel Congrés dels Diputats el 12 de setembre de 2013 i pel Senat el 5 de desembre del mateix any.

[13]Sobre la rellevància de la transparència i l’accés a la informació, destaquem la següent cita de James Madison (1900, 103): «A popular government, without popular information, or the means of acquiring it, is but a prologue to a farce or a tragedy, or perhaps both. Knowledge will forever govern ignorance: and a people who mean to be their own governors must arm themselves with the power which knowledge gives.»

[14]Per a més informació, vegeu http://politica.elpais.com/politica/2013/01/23/actualidad/ 1358933399_755021.html.

[15]La Proposició de llei de transparència i accés a la informació pública es començà a tramitar l’any 2012, però la convocatòria d’eleccions anticipades i la dissolució del Parlament provocaren que es deixés en pausa. A principis de 2013 es va recuperar la iniciativa.

[16]Per a més informació, vegeu http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2013/01/los-partidos- catalanes-relanzaran-la-ley-de-transparencia-con-una-ponencia-conjunta-73520.php.

La crisi de valors a l’interior de l’Administració pública té una relació directa amb l’evolució dels estats moderns. Els factors determinants d’aquesta crisi han estat: a ) l’expansió dels serveis públics en el marc dels anomenats estats del benestar, b ) la substitució de les maneres de fer autàrquiques dels governs per paradigmes relacionals i, molt especialment, c ) les reformes d’estructures i de processos que han representat el qüestionament del paradigma burocràtic i la irrupció del nou paradigma de la gestió pública.

Amb la reforma de la gestió pública han arribat un conjunt de conflictes i de dilemes ètics propis dels períodes històrics de canvi profund. També han arribat noves propostes de valors necessaris per a una imprescindible renovació ètica del servei públic. Les tradicions de l’administració burocràtica, que han configurat durant moltes dècades els patrons identitaris i culturals en les organitzacions públiques, avui dia es manifesten insuficients per seguir fonamentant en exclusiva el discurs de valors que demanen els nous temps.

La noció de bona administració (això és, aquella Administració pública que s’adequa a les necessitats de les societats i dels ciutadans) és inherent a la reflexió sobre els valors del servei públic. Els valors centrals de la burocràcia –és a dir, la seguretat jurídica, la interdicció de l’arbitrarietat i la corrupció, i la professionalitat dels servidors públics– continuen caracteritzant allò que es pot entendre per bona administració, però ja no n’exhaureixen la noció, i s’han de combinar i reequilibrar amb d’altres, que formen part del nou repertori axiològic de la gestió pública.

Entre aquests valors emergents que caracteritzen la gestió pública, tenen una importància fonamental –tal com han assenyalat alguns estudis acadèmics (Villoria, 2012) i organismes internacionals com l’OCDE– els de la racionalitat econòmica o eficiència, la responsabilitat pels resultats, la voluntat de col·laboració interorganitzativa, la protecció del patrimoni públic i la permeabilitat a l’exercici actiu de la ciutadania. Tal com es desprèn del mateix enunciat, es tracta de valors connectats amb una determinada visió de l’estat contemporani i dels seus reptes, rols i modes d’operar en l’esfera pública. La seva incorporació no és una senzilla suma, sinó que implica una renovació substantiva del discurs ètic predominant en l’Administració pública.

Un procés de renovació d’aquesta naturalesa dóna lloc, inevitablement, a desorientació i controvèrsia. Les turbulències que caracteritzen el debat actual sobre l’ètica del servei públic es deuen, en part, a la crisi del discurs burocràtic i a la dificultat que implica metabolitzar els valors emergents i construir els nous equilibris. Els escenaris principals de conflicte de valors en els quals es desenvolupa aquest debat són quatre marcs relacionals: a ) les relacions entre política i administració, b ) les relacions entre les administracions i els ciutadans, c ) les relacions entre el sector públic i el sector privat i d ) les relacions entre les organitzacions públiques i les persones que hi presten servei.