Isabel de Villena - Jesús i les dones

I Joaquim, venint amb singular goig, sentint que la Senyora filla seva l’anomenava «pare» amb aquella veu angèlica, gairebé eixí fora de si mateix per alegria inestimable i corregué a abraçar-la. I alçant-la enlaire, deia: « Quis ad fontem suavitatis accedens, non modicum suavitatis inde reportat? », volent dir: «Oh, la meva Senyora i filla! Qui hi pot haver que s’acosti a vós, que sou font de suavitat i dolçor, i no en reporti delit singular en la seva ànima, com ara jo sento en sentir-vos i veure-us i tenir-vos als braços? Vós sou l’alegria de la meva casa, el repòs de la meva vellesa! Ara partiré en pau d’aquesta mortal vida, car en trauré la glòria d’ésser anomenat pare d’una tan excel·lent filla.»

I quan el pare la deixava, la mare la prenia, i així s’alegraven tots dos amb aquella benaventurada filla.

Oh, bé són dignes de molta veneració el pare i la mare que tal joia han produït en aquest món! I podem dir, lloant i magnificant la nostra Senyora: « Benedicti sint pater et mater qui te genuerunt, quorum memoria permanebit in aeternum », volent dir: «Oh, Senyora! Quant és el món obligat a beneir i a lloar el pare i la mare vostres que us han engendrat, la memòria dels quals immortal restarà en totes les generacions presents i esdevenidores!»

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.