Isabel de Villena - Jesús i les dones

»Vós, gloriosa Anna, no demanàveu filla bella corporalment, car sabíeu que la bellesa és a vegades gran perill per a les dones; però Déu nostre Senyor us la donarà tan bella que ni Eva, ni Raquel, ni Ester, ni cap altra, ni present ni esdevenidora, no s’hi podrà comparar, car d’aquesta sola se n’ha dit: “ Ista est speciosa inter filias Iherusalem ”, car aquesta és la més bella entre totes les creades, i aquesta bellesa anirà acompanyada de tanta puresa que donarà vertadera netedat de cor i de pensa als qui mirin la seva faç.

»Mana Déu nostre Senyor que li poseu per nom Maria, que vol dir ‘il·luminada’, car la seva llum il·luminarà tot el món. Aquesta serà l’estrella molt clara que guiarà tots els navegants per la mar tempestuosa d’aquest món i els portarà a port segur. I aquest nom de Maria posseeix tanta virtut quia caelum laetatur, angeli gaudent, mundus exultat, daemones fugiunt, infernus contremiscit , car, cada vegada que amb devoció serà pronunciat, tot el cel s’alegrarà, els àngels tindran gran goig i alegria, el món farà gran festa, els dimonis fugiran per gran terror i l’infern tremolarà per temor de sa senyoria.»

Quan Anna sentí que el seu desig es compliria tan àmpliament, i amb tanta glòria i exaltació de la seva casa, i que ella havia d’ésser mare d’una tan excel·lent filla, el seu dolor es convertí en sobtós i singular goig. I, alegrant-se de gran alegria, regraciant a Déu nostre Senyor per les seves misericòrdies immenses, digué: « Sterilis eram, et genui exultationem et laetitiam Israel », volent dir: «Oh, Senyor omnipotent! Gràcies infinites a la vostra clemència, car jo era estèril, i plau a vostra majestat que jo concebi i pareixi la qui ha d’ésser goig i alegria de tot Israel.»

I l’àngel, acomiadant-se d’ella, li digué: «Senyora Anna, cuiteu a la porta daurada, car el vostre estimat marit és molt a prop.» I ella, partint molt prest de casa seva amb desig inenarrable de veure el seu marit, anà a la porta daurada i allí esperà el marit, que ja era a la vista. Quan Joaquim arribà, Anna el saludà amb reverència i s’abraçaren amb molt d’amor; i, prenent-la el marit pel braç, tornaren a la seva posada donant-se l’un a l’altra notícia de la visió angèlica amb gran fervor i devoció, i en endavant continuaren molt alegres i consolats la seva virtuosa vida.

Al cap d’un temps Anna, sentint-se prenyada, féu gran goig i festa, i així passà els nou mesos d’embaràs, amb desig insaciable de veure aquella santa filla que al ventre portava.

Aquesta festa gloriosa de la Concepció ha d’ésser festivada amb gran devoció pel cristians, car fou el començament de la nostra salvació. Quia non est verus amator virginis Mariae qui respuit colere diem eius conceptionis , car, certament, no és veritable amador de la Verge Maria, senyora i reina nostra, qui no fa molta estima i no cura de santificar el dia de la seva sagrada Concepció, car sa senyoria ha mostrat per diversos miracles plaure-li molt el servei que se li fa en tal jornada.

DE LA NAIXENÇA DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, I DE LES VIRTUTS QUE NOSTRE SENYOR TRAMETÉ AL SEU SERVEI

Complerts els nou mesos, la gloriosa Anna parí aquella excel·lent filla de la qual era dit: « Orietur stella ex Iacob », car s’ha mostrat al món aquella estrella més clara que el sol, descendent de la casa de Jacob, que alegra tota criatura.

Quan l’hagueren faixadeta, la donaren als braços de la seva mare, la qual, veient aquella cara tan desitjada, s’alegrà de goig inenarrable; i, besant-la amb gran delit, digué: « O filia mea, super solem et lunam pulcherrima, gratias ago Deo meo quia te video », volent dir: «Oh filla meva, més bella sense comparació que el sol i la lluna! Gràcies infinites dono al meu Déu i Senyor, perquè he merescut de veure-us i de tenir-vos als braços!»

Sabuda la nova del gloriós part, vicini et cognati eius congratulabantur ei, quia magnificavit Dominus misericordiam suam cum illa , alegraren-se molt amb ella els veïns i parents, car coneixien que Déu nostre Senyor havia exalçat i magnificat la seva misericòrdia i la seva gràcia en ella i li havia mostrat singular amor donant-li una tan excel·lent filla; de la qual tothom qui la visitava li deia: « Erit tibi gaudium et exultatio, et in nativitate eius multi gaudebunt », volent dir: «Oh, senyora Anna! Rebeu l’enhorabona per aquesta santa filla, de la qual tindreu singular goig i alegria; molts s’alegraran del seu naixement, i faran singular festa cada any en semblant jornada! Car estigueu segura que non est ei similis nata in mundo , car mai no ha nascut ni naixerà semblant a ella en tot l’universal món.»

Mentre santa Anna gaudia de tanta felicitat i consolació, hi arribaren cinc donzelles trameses per nostre Senyor perquè acompanyessin i servissin la Senyora que acabava de néixer ensems amb les altres que ja estaven al servei de sa senyoria. I, feta gran reverència, s’acostaren a besar la mà de sa altesa.

I digué la primera, anomenada Benignitat: « O pul-chra ad intuendum, amabilis ad contemplandum, delectabilis ad amandum », volent dir: «Oh, Senyora! Que en sou de bella i graciosa als ulls dels qui us miren! Oh, que en sou d’amorosa als qui us contemplen, i, sobretot, delitable als qui us amen! Jo, Senyora, seré amb vostra senyoria, endolcint el vostre ànim reial, fent-vos graciosa i afable a tota criatura, que tal manament tinc de Déu nostre Senyor, que m’ha tramès al servei de vostra mercè.»

Després parlà la segona, anomenada Pobresa, i digué: « Tu es gloria mea, tu es vita mea, tu lumen oculorum meorum, et tu baculum senectutis meae », volent dir: «Oh, Senyora excel·lent! La majestat de Déu nostre Senyor m’ha tramès a vós, i jo que hi vinc de molt bona voluntat, car fins avui mai no he trobat ningú que de bon cor ni voluntàriament m’hagi acollit, sinó vostra senyoria; i per això puc ben dir que vós sou la meva glòria, la llum dels meus ulls i el bastó de la meva vellesa, car en l’esdevenidor, quan el món es refredarà, serà gràcies tan sols al vostre exemple que seré sostinguda i amada. I per això, Senyora meva, us dono fe de no allunyar-me mai de vostra mercè en tota la vostra vida.»

La tercera donzella, Prudència, digué: « Conserva me, domina, quoniam speravi in te », volent dir: «Oh, Senyora meva! Del moment que a nostre Senyor ha plagut que jo estigui al vostre servei, suplico a vostra senyoria que em vulgui conservar en l’amor i la voluntat de les gents, car són pocs els qui em coneixen; ara tinc l’esperança que, per mitjà de vostra senyoria, jo seré estimada, honrada i amada.»

Venint la quarta donzella, Paciència, besà la mà a la Senyora, i digué: « O Domina, conforta me: non avertas sacrum aspectum tuum a me », volent dir: «Oh, Senyora meva! Quant he desitjat venir en tan bona posada! Vós, Senyora, sereu el meu confort i la meva ajuda. Suplico a vostra senyoria que no aparteu de mi la vostra sagrada i graciosa presència, car el meu ofici s’ha d’exercir entre els afligits i tribulats, i la meva força defalliria si vostra mercè no m’ajudava, car vós, Senyora, sereu la regla i l’exemple dels pacients, i ningú, bo i seguint-vos, no s’apartarà de mi en les seves tribulacions.»

Acostant-se a la Senyora la cinquena donzella, Fermesa, besant la mà a sa senyoria, digué: « Ego in altissimis habito et thronus meus in columna nubis », volent dir: «Jo, Senyora, fins avui no havia davallat a la terra, sinó que habito a les altures del cel i la meva cadira s’aposenta sobre els núvols, car a la terra no hi ha res de ferm, tot és sotmès a gran mutabilitat, i ningú no pot estar segur del seu proïsme. Vós, Senyora meva, portareu nova pràctica a la terra, per a exemple dels qui seguir-vos voldran; car sereu ferma i constant en totes les virtuts, perseverant-hi i augmentant contínuament fins a la fi.»