Isabel de Villena - Jesús i les dones

»La terça cambra d’aquesta divinal casa serà la voluntat d’aquesta Senyora, tota inflamada i encesa. I aquí s’allotjarà l’Esperit Sant, gratificant-la en la primera entrada amb els set dons seus, segons és escrit: “ Super quam septem dona Spiritus Sancti plenissime requiescunt ”, car sobre aquesta Senyora reposaran plenament tots aquests set dons de l’Esperit Sant.

»En aquestes tres sacratíssimes cambres estaran i habitaran les tres persones divines, cadascuna en la seva, i totes tres ensems en cadascuna. Quia opera Trinitatis non sunt divisa .

»I vol Déu nostre Senyor que, perquè aquesta esposa seva estigui ben acompanyada d’acord amb el seu estat, siguin triades per tot l’imperi seu set donzelles de singular excel·lència, que serveixin i acompanyin sa senyoria dins del ventre de la seva mare i al llarg de la seva vida, perquè aquestes siguin les primeres criades i per sa mercè les més amades.

»El nom de la primera serà Fe; aquesta li farà creure fermament en tot el que està contingut en la llei i els profetes. La segona tindrà per nom Esperança; aquesta li farà esperar amb gran desig veure acomplertes totes les prometences divines. La tercera tindrà per nom excel·lent Caritat; aquesta l’encendrà tant en l’amor de Déu i del seu proïsme que contínuament treballarà per reconciliar Déu nostre Senyor amb la natura humana. La quarta serà anomenada santa Humilitat; aquesta li farà estimar i conèixer les gràcies singulars per Déu nostre Senyor a ella donades, i retre-li’n contínues llaors i gràcies. La cinquena tindrà per nom ardent Devoció; aquesta la tindrà contínuament encesa d’un desig insaciable d’orar. La sisena serà anomenada Misericòrdia; aquesta li farà tenir les entranyes obertes per rebre els miserables i ajudar els freturosos. La setena té el nom de Pietat; aquesta li farà tenir compassió dels qui pateixen tribulació i ajudar-los prest en les seves necessitats.

»Veus aquí, senyor Joaquim, quina vol la majestat divina que sigui la filla vostra. I si alguns estaran admirats de la seva gran excel·lència, que els sigui respost: “ Dominus opus habet ”, volent dir: “Així la necessita el Senyor Déu eternal perquè sigui la seva mare; ell l’ha feta visible i l’ha vestida amb una divisa tal com li calia i a ell era plaent.”

I Joaquim, havent escoltat aquestes raons, sortí quasi fora de si, tant per grandíssima admiració com per singular goig, i no pogué parlar per una gran estona. I, així que recobrà la força, digué: « Magnus est Deus noster super omnes deos! Quis ergo poterit praevidere ut aedificet ei dignam domum? Si caelum et caeli caelorum capere eum non queunt, quantus ego sum et possim ei aedificare domum? », volent dir: «Oh, àngel! Gran és el nostre Déu i Senyor, i molt meravellós sobre tots els déus! Qui hi ha que posseeixi tanta prudència i saber que pugui edificar a sa majestat digna casa? Ni el cel ni tots els cels no el poden comprendre; qui sóc jo, que hagi d’edificar una casa per a sa clemència?»

I l’àngel li respongué: «Oh, senyor Joaquim! No us recordeu de les paraules del vostre avantpassat David, que diu: “ Nisi Dominus aedificaverit domum, in vanum laboraverunt qui aedificant eam ”? Car si el Senyor no tenia la mà en aquesta feina, debades seria el vostre treballar, car sa majestat ha dit: “ Sine me nihil potestis facere. ” La veritat és que plau a sa clemència que, després de sa senyoria, vós sigueu l’obrer d’aquesta casa i us emporteu la glòria d’haver edificat el temple de Déu, molt més excel·lent sense comparació que el de Salomó; i tindreu aquesta prerrogativa singular entre tots els sants: que sereu anomenat pare de la Mare de Déu, i per aquesta causa sereu sobre tots honrat.»

I, sentint això, Joaquim es prostrà en terra i adorà Déu nostre Senyor, regraciant-li les seves altes meravelles, dient: «Oh, saber infinit i potència sense terme! Bé és gran veritat allò que és escrit: “ Quod est impossibile apud homines, hoc est possibile apud Deum ”, car allò que als homes semblava impossible, que jo tingués fills, i per aquesta causa he estat tan vituperat i menyspreat, i amb gran vituperi del temple llançat, quan a vós, Senyor, ha plagut, ha estat possible i factible. Quia non est confusio sperantibus in te , car no poden restar confosos llargament els qui de cor esperen en vós. Bé havia experimentat la dolçor de la vostra clemència el meu avantpassat David, quan digué: “ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo, consolationes tuae laetificaverunt animam meam ”, car, segons els dolors que suporten amb paciència els tribulats, vós, Senyor, els doneu les vostres consolacions en molt major quantitat, segons que veig per experiència meva, i per això, Senyor, us estic més obligat que cap altre home del món, i us faig infinites gràcies d’aquesta misericòrdia que m’heu fet a mi i a tota la casa meva.»

I, veient que l’àngel estava per anar-se’n, Joaquim li diu: «Oh, príncep gloriós! Si jo he trobat gràcia davant vós, feu-me la mercè de venir al meu tabernacle, que és molt a prop d’aquí, i allí prendreu col·lació.»

I l’àngel li respon: «Senyor Joaquim, la vostra caritativa voluntat m’és molt agradable i estimada, i us dono infinites gràcies del vostre convit. Quia cibus meus invisibilis est, et potus meus a nullo mortali potest videri , car el menjar meu invisible és, i el meu beure per cap mortal no pot ésser vist. Així, senyor Joaquim, no us detureu i torneu prest amb la vostra muller, que per la vostra absència està molt angoixada, i jo aniré primer a consolar-la i a dir-li que us surti a rebre.»

I, així que l’àngel s’acomiadà, Joaquim contà la visió als seus pastors, que li eren molt fidels, i li digueren: «Senyor, per la vostra mercè, anem-hi prest i obeïu el manament de Déu nostre Senyor i del seu àngel.» I, així, feren via i se n’anaren caminant.

COM EL MATEIX ÀNGEL REVELÀ A LA GLORIOSA ANNA LA PRIVILEGIADA CONCEPCIÓ DE LA SEVA EXCEL·LENT FILLA, A LA QUAL POSARIA PER NOM MARIA

L’àngel sobtosament fou a la posada d’Anna, la qual trobà en oració amb molt de dolor i de plor, i li digué: « Dominus misi me ad te, quem dilexisti mente et puro corde » , volent dir: «Anna, tingueu goig infinit i deixeu de plorar, car el Senyor que vós ameu de pensament i de cor m’envia a vós, dient: “ Tristitia vestra convertetur in gaudium, et gaudium vestrum nemo tollet a vobis ”, car la vostra tristor serà convertida en singular goig, i el vostre goig ningú no us el prendrà; perquè tingueu per segur, senyora Anna, que de vós ha dit Salomó: “ Invenit gratiam coram oculis Domini ”, car vós heu trobat gràcia en presència de Déu nostre Senyor, i la vostra oració ha estat per sa majestat escoltada, i decideix donar-vos molt més que no heu demanat, car vós sols demanàveu fill o filla semblant als altres pecadors, i Déu nostre Senyor vol que concebeu una filla tan singular que pecat original, ni venial ni mortal en ella mai no s’hi trobarà. Pura de tota culpa la concebreu, i pura la criareu, i en puresa i netedat restarà tota la seva vida, car d’aquesta Senyora ha dit Déu nostre Senyor, per boca de Salomó: “ Pulchra es, amica mea, et macula non est in te .”

»Vós, senyora Anna, desitgeu augmentar el vostre poble; doncs, aquesta excel·lent filla vostra serà qui portarà la llum divina per salvar tot el món en general, i ningú no perirà excepte per la seva pròpia culpa. Vós heu promès d’oferir al temple, al servei de Déu, la criatura que paríssiu; ara tingueu per cert, senyora, que la vostra filla és el vertader temple on l’eternal Déu i Senyor serà vist i adorat, i d’ella es cantarà: “ Templum Dei sanctum est ”, car aquest temple serà sant, de singular santedat.