Jafudà Bonsenyor - Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs

Manuel Forcano

Coberta de l’edició de 1889 de Gabriel Llabrés

LLIBRE DE PARAULES I DITES DE SAVIS I FILÒSOFS

Com lo molt alt, e molt noble, e molt poderós senyor en Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Sicília, de Mallorca, de València, de Sardenya e de Còrsega, comte de Barcelona, lo qual es curós de cercar, saber e tractar, en aquell més que negun altre senyor, per lo gran enteniment e per lo gran compliment de tot bé que en ell és, e per ço com sap e entén que el saber és un dels majors béns que Déu ha donat a les gents, especialment a aquells qui l’amen, el qual és senyal de la claror del cors e dels bons capteniments, e amb lo qual aconsegueix hom honrament e gran profit al cors e a l’ànima, així com diu lo savi: «No és neguna cosa de major profit com saber; que si vol guanyar aquest segle, guanya’l, e si vol guanyar l’altre, ha’n poder»; haja manat a mi, Jafudà, jueu de Barcelona, fill de N’Astruc Bonsenyor, ça enrere, que jo degués ajustar e ordonar paraules de savis e de filosofs, e trer de llibres aràbics e aquells llibres parlen més a bastament d’aquestes coses que no pas els altres; i que amb aquestes dites sentències m’hagi manat fer un llibre, és un gran encàrrec per la poca saviesa que jo tinc; emperò, tot confiant en la gràcia de Déu i en la mercè del senyor rei, humilment i tal com cal fer, tradueixo les dites sentències de l’àrab al romanç en la manera que més endavant contenen els capítols que segueixen.

Com que el molt alt i molt noble, i molt poderós senyor en Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Sicília, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, delerós d’investigar, saber i tractar més que cap altre senyor, pel gran enteniment i pel gran compliment en ell de tot bé, i perquè sap i entén que la saviesa és un dels majors béns que Déu ha donat als homes, especialment a aquells que l’estimen, la qual cosa és senyal de claror del cor i de bon capteniment, i amb la qual tothom aconsegueix honra i gran profit tant al cos com a l’ànima, tal com ja diu el savi: «No hi ha res de més profit que la saviesa, perquè amb aquesta, si vols guanyar aquesta vida, ho pots fer, i si vols guanyar l’altra, també en tens el poder», m’ha manat que jo, Jafudà, jueu de Barcelona, fill d’Astruc Bonsenyor, fa temps, aplegui i endreci sentències de savis i filòsofs, i que les tregui dels llibres àrabs i les torni a escriure en romanç, atès que aquells tornar escriure en romanç, per ço com los dits llibres parlen d’aquestes coses pus bastantment que els altres; e d’aquelles dites paraules haja manat a mi fer un llibre e jatsia açò que a mi sia gran càrrec per lo poc saber que en mi és; emperò confiant jo de la gràcia de Déu e en la mercè del senyor rei, humilment així com s’atany, torn les dites paraules d’aràbic en romanç, així com a avant és contengut en aquests capítols qui se segueixen.

Jaqueix ço que vol ton cor, per ço que vol Déu . [11]

[1]

En aquesta vida els nobles són els senyors; en l’altra, ho són els qui temen Déu.

[2]

Qui en aquesta vida pateix el que Déu vol, estarà exempt de turment en l’altra vida.

[3]

A qui no té fe en Déu, li arriben penes d’allà on creu treure profit.

[4]

No deu ser honrat qui no honra.

[5]

Tingues pietat d’aquells que són a la terra, i Déu, que és al cel, de tu en tindrà.

[6]

Qui tem Déu, el tem sempre, i qui no tem Déu sempre, tem de tot.

[7]

Tenir fe s’acaba, [però] el cos es consumeix, les obres són comptades i els pecats no són oblidats.

[8]

Negocieu amb Déu fent almoina i guanyareu.

[9]

No tinguis fe sinó en Déu, i no temis sinó els teus pecats.

[10]

A qui té fe en Déu, li és sobrer tot allò que necessita en aquest món i en l’altre.

[11]

Deixa allò que el teu cor vol per fer allò que Déu vol.

[12]

Digué el savi: fill meu, tingues Déu content encara que no agradi a la gent, i no facis res contra Déu per agradar a la gent.

[13]

Tem Déu pel gran poder que té sobre teu, i avergonyeix-te al seu davant perquè el tens molt a prop.

[14]

Avergonyeix-te davant Déu en privat, talment com t’avergonyeixes de la gent al descobert.

[15]

Demanaren a un savi: què és el més pervers d’aquesta vida i de l’altra, i què és el millor? I digué: un pobre descregut i un ric que no té por de Déu.

[16]

Digué el savi: si serveixes un rei, no consentis a fer res contra Déu, que més bé et farà Déu que aquell rei.

[17]

Qui s’humilia davant Déu, aquest l’exalça.

[18]

Tot el que Déu fa és bo.

[19]

Tots han de lloar, enaltir i suplicar Déu, i molt més aquells que Déu ha enaltit tant que no han de suplicar ningú.

[20]

Qui Déu cerca, on pot fugir?

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.