Heather Dune Macadam - 999. Les primeres dones d'Auschwitz

LA QUANTITAT D’EDITHS I MAGDES, de Friedmans i Neumanns del primer tren, em va obligar a inventar-me noms per identificar les nostres dones i adolescents de manera única. Això sovint volia dir usar una versió distinta del nom de fonts. Els nostres personatges principals es mencionen amb el nom real o el nom que tenien a la llista del comboi (pel motiu que fos, les noies sovint donaven un sobrenom en comptes del nom autèntic; per això la meva primera elecció a l’hora de batejar-les és el nom que els van donar a la llista). Per a tots els noms duplicats, es pot utilitzar una altra versió d’aquest nom (per exemple, Margaret es transforma en Peggy). Si un nom es repeteix més de dues vegades, es fa servir l’últim nom o alguna altra alternativa. Aquest és el cas amb les múltiples Magdes i Ediths amb les quals vaig haver d’entrevenir. Espero que les famílies entenguin que la claredat de la narrativa ho requeria. No és pas per manca de respecte que vaig canviar els noms, sinó amb l’esperança que els lectors puguin identificar (i es puguin identificar amb) aquestes noies i dones sense confusions.

Remarqueu una altra cosa també: en l’idioma eslovac ova és l’equivalent a senyora o senyoreta. Vaig decidir no usar ova amb els noms de les deportades, perquè algunes eren poloneses i no haurien utilitzat aquesta mena de sintaxi, i la Fundació de la Xoà de la USC tampoc no fa servir ova als seus arxius.

DONES DEL PRIMER TREN D’ESLOVÀQUIA, PER REGIONS O MUNICIPIS D’ORIGEN

Humenné

EdithFriedman, 1970

LeaFriedman, germana de l’Edith, 1969

HelenaCitron, 1971

IrenaFein, 1564

Margie(Margita) Becker, 1955

RenaKornreich (originària de Tylicz, Polònia) 1718

DinaDranger (originària de Tylicz, Polònia) 1528

ErnaDranger (originària de Tylicz, Polònia) 1718

SaraBleich (originària de Tylicz, Polònia) 1966

RiaHans, 1980

Maya(Magda) Hans, desconeguda

AdelaGross, desconeguda

ZenaHaber, desconeguda

DeborahGross, no deportada

ZuzanaSermer, no deportada

RuzinkaCitron Grauber, desconeguda

Michalovce

ReginaSchwartz (amb les seves germanes Celia, Mimi i Helena), 1064

AliceIcovic, 1221

Regió de Poprad

MarthaMangel, 1741

EtaZimmerspitz, 1755

FannyZimmerspitz, 1755

PiriRand-Slonovic, 1342

Rose(Edith) Grauber, 1371

Prešov

MagdaAmster, desconeguda

Magduska(Magda) Hartmann, desconeguda

Nusi(Olga o Olinka) Hartmann, desconeguda

IdaEigermann (originària de Nowy Sącz, Polònia),1930

Edie(Edith) Friedman, 1949 * * (sense relació amb Edith i Lea Friedman)

EllaFriedman, desconeguda

ElenaZuckerman, 1735

Kato(Katarina) Danzinger (mencionada a les cartes de la Hertzka), 1843

Linda(Libusha) Reich, 1173

JoanRosner, 1188

MatildaFriedman, 1890*

MarthaFriedman, 1796*

Regió de Stropkov

Peggy(Margaret) Friedman, 1019*

BerthaBerkowitz, 1048

RuzenaGräber (Knieza), 1649

DONES DEL SEGON TREN D’ESLOVÀQUIA

Doctora Manci(Manca) Schwalbova, 2675

Madge(Magda) Hellinger, 2318

DankaKornreich, 2775

La classe de l’Edith a l’escola. De les nou noies jueves de l’escola, només en van sobreviure tres. A la fila posterior, d’esquerra a dreta: l’Edith és la segona per l’esquerra; la Zena Haber és la noia alta del mig; la Lenka Treil es la segona per la dreta. A la final del mig: la segona per l’esquerra: Margita Anis; Zuzana Sermer a l’extrem dret; al seu costat hi a l’Eicherl. A la fila del davant: a l’extrem esquerre hi ha la Srulovic; la Ruzena Boruchovic amb un vestit de llunes; al costat dret de la mestra, la Irena Greenberger.

Danka i Rena Kornreich (2775 i 1716; Brandel i Gelissen)

Matilda Friedman (1890; Hrabovecká)

Edie Friedman (1749; Valo), Ella Friedman (1950; Rutman) i altres companyes, a l’entorn de 1938. Kapušany.

Joan Rosner (1188; Weintraub)

Magda Friedman (1087; Ziegler)

Sara Bleich (1966; Glancszpigel)

Magduska Hartmann

___________________

*(sense relació amb Edith i Lea Friedman)

Mapa d’Eslovàquia el 1942, on es mostren les fronteres durant la guerra i algunes de les ciutats d’on es van deportar les primeres dones jueves a Auschwitz. La ciutat de Ružomberok s’identifica perquè la van bombardejar els alemanys el 1944. En l’explosió van morir moltes famílies de Humenné.

© HEATHER DUNE MACADAM; DIBUIXAT PER VARVARA VEDUKHINA

És un assumpte molt trist, potser fins i tot pitjor que les estrelles amb què ens han marcat... perquè aquesta vegada colpejarà les nostres criatures.

—LADISLAV GROSMAN, LA NÚVIA

28 DE FEBRER DE 1942

EL RUMOR HAVIA COMENÇAT com comencen els rumors. Era un pressentiment. Una sensació de mareig a l’estómac. Però només era un rumor. Què més els podien fer, als jueus? Fins i tot el clima semblava en contra d’ells. Era el pitjor hivern dels registres. Els munts de neu eren més alts que les persones. Si el govern hagués tingut una gota de sentit pràctic, hauria fet una proclama obligant la gent baixeta a quedar-se a casa, per por que desaparegués dins la neu. Tot el treball amb pales es cobrava el peatge als patis del darrere. Les voreres s’havien convertit en patis de joc de manera espontània per a criatures que no tenien trineus, però podien lliscar de cul pels munts de neu. Anar amb trineu era el nou passatemps nacional..., així com relliscar sobre gel.