Montserrat Roig Fransitorra - Som una ganga

Es miri com es miri, la Roig periodista i assagista ni fa trampes ni s’embarbussa, sinó que parla, com deia abans, alt i clar. Als seus llibres i articles, Roig ens interpel·la sobre temes que estan encara de molta actualitat, de manera que les seves reflexions, tot i no estar escrites des del present, ens poden servir més del que pensem per entendre’l.

En aquesta antologia acompanyem Roig per la història d’un país que surt del passat fosc i camina cap a un futur millor. Vivim les Jornades Catalanes de la Dona que van tenir lloc l’any 1976 al paranimf de la Universitat de Barcelona, les eleccions del 1977, la pujada al poder de Margaret Thatcher —la primera dona primera ministra a Europa—, el govern conservador d’Adolfo Suárez, i així fins a arribar a la guerra d’Iraq. És una gran sort tenir una cicerone com ella, que ens apropa amb veu crítica i eloqüència a episodis que ja queden lluny.

Hem dividit aquesta selecció en quatre apartats, que volen recollir les seves principals preocupacions en l’àmbit que ens ocupa. La primera tracta sobre la condició femenina i les relacions de les dones amb el món, que acostumen a grinyolar força. Inclou entre altres peces un fragment d’ El feminismo i la introducció a ¿ Tiempo de mujer? La segona fa referència a l’empoderament femení i inclou un llarg article publicat a Vindicación feminista —una revista clau dels anys setanta en el procés de consolidació de la lluita— que es diu «¿Por qué no ha habido mujeres genio?», així com pàgines de Digues que m’estimes que expliquen en què consisteix la citada mirada bòrnia. La tercera parla del cos i de la relació entre homes i dones; no m’he pogut estar de posar un article sobre l’orgasme que no té pèrdua i farà riure.

I finalment la quarta part coincidireu amb mi que era inevitable. Recull textos seus sobre aquesta punta de l’iceberg del patriarcat que és la violència de gènere i que converteix les dones en «animals en perill» de ser convertides en diana dels més baixos instints masculins. Justament així es deia el penúltim article que Roig va publicar a l’ Avui molt pocs dies abans de morir, la qual cosa ens demostra que no va abdicar mai del feminisme. Si encara visqués, us puc ben assegurar que estaria al peu del canó de les reivindicacions actuals: hauria participat al #MeToo, hauria escrit contra la sentència de La Manada un article potser titulat «Totes som la manada», hauria sortit al carrer el darrer 8 de Març i, fins i tot, s’hauria sumat al debat sobre les noves masculinitats. En resum, seguiria fidel al feminisme.

Com a darrer apunt deixeu-me recordar que potser l’autor que Roig més citava era Josep Pla, a qui en un article va batejar com «aquell cínic genial». Com tots sabem, Pla era un senyor molt masclista, cosa que no li ha impedit de ser l’escriptor català més citat, no només per Roig. Quan ella —radiant de joventut— el va anar a entrevistar, sense embuts ell li va dir: «Senyoreta, amb unes cames tan maques, per què es dedica a escriure?». Per sort, la nostra incipient escriptora no li va fer cap cas perquè tenia el sa costum d’escoltar només allò que li interessava escoltar, com totes les dones que hem hagut de passar pel sedàs de la sordesa voluntària les moltes barbaritats que ens han dit en lletres de motlle o a cau d’orella.

M’agrada pensar que aquest país nostre demostrarà haver-se tornat realment feminista —i en conseqüència més intel·ligent— el dia que se citi més Roig i menys Pla. O sigui que, lectores i lectors, més Roig i menys Pla.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.