Pere Antoni Pons - La vida, el temps, el món - sis dies de conversa amb Joan F. Mira

La vida, el temps, el món:

sis dies de conversa amb

Joan F. Mira

Pere Antoni Pons

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Assaig 23

© Pere Antoni Pons i Joan F. Mira

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2009

Publicacions de la Universitat de València

Arts Gràfiques, 13 -46010 València

Il·lustració de la coberta: fotografia de J. F. Mira © Àngel Sánchez

Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa

Realización ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 978-84-370-7419-1

Índex

Portada

Portada interior La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira Pere Antoni Pons UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Assaig 23

Créditos © Pere Antoni Pons i Joan F. Mira © D’aquesta edició: Universitat de València, 2009 Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 -46010 València Il·lustració de la coberta: fotografia de J. F. Mira © Àngel Sánchez Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa Realización ePub: produccioneditorial.com ISBN: 978-84-370-7419-1

L’home que té el món dins el cap

1. De l’Horta a Roma (1939-1960)

1. Els orígens familiars. Els pares

2. La família durant la República, la guerra i el franquisme

3. La Torre. Primeres lectures. Primeres escoles

4. El Col·legi dels Escolapis. Els amics. El pecat

5. La mort del pare. El monestir d’Iratxe. La descoberta de la llengua

6. Roma. La Universitat Gregoriana. L’entrada al món

2. Els anys seixanta

1. El retorn a València. El Grup dels 17. Inicis de l’activisme valencianista

2. La voluntat de pragmatisme. Les ànsies de modernitat

3. Assumpció (amb matisos) del socialisme. El Partit Socialista Valencià

4. La fàbrica alemanya. Les classes de grec. Esdeveniments mundials

5. La importància de la literatura catalana. I Joan Fuster

3. Política, ideologia, país

1. Ideals o idees. El País Valencià, el catalanisme

2. Sobre Espanya, la imprevisibilitat de les nacions i els complexos del catalanisme

3. Sobre la història recent d’Espanya

4. La política activa. Èxits i fracassos del valencianisme

5. Del socialisme a l’economia de mercat (sense moure’s gaire del lloc)

6. El desastre del colonialisme. La catàstrofe de la descolonització

7. Dretes i esquerres (encara i malgrat tot)

8. Utopies i democràcia. I les noves potències

4. Antropologia, educació, universitat

1. Passió per l’antropologia. Treballs de camp

2. Possibilitats de l’antropologia

3. Incursions acadèmiques. Mestres antropòlegs. Els canvis de la societat valenciana

4. El Museu d’Etnologia de València. La faceta intel·lectual i literària sota l’influx de l’antropologia

5. Educació. La devaluació de l’ensenyament. El parvulari de la universitat

6. Models vàlids d’universitat. Els perills i els reptes del futur

7. La història de la universitat. La feina de professor

5. Literatura, lectures, traduccions

1. Provatures literàries. Primeres lectures. La qualitat estètica

2. Els premis. El taller de l’escriptor. La crítica

3. Limitacions, condicionaments, estímuls. L’obra novellística

4. Assagisme, articulisme, premsa

5. Passions lectores. El món clàssic. El món medieval

6. Més passions lectores. La literatura moderna

7. Traduccions

6. De portes endins

1. Hàbits, vicis, plaers

2. Els viatges. La família

3. L’art. El cinema

4. Mestres i amics

5. Déu, la vellesa, la mort. I el futur

Títols publicats

L’home que té el món dins el cap

La pregunta que cal respondre en aquesta presentació no és: quin interès pot tenir per als lectors un llibre de converses amb en Joan Francesc Mira? Això ja queda suficientment clar donant un cop d’ull a la seva bibliografia i a la seva trajectòria com a figura pública, en la seva triple faceta literària, intel·lectual i política.

Qualsevol que conegui —en la seva globalitat o només parcialment— les seves novel·les, els seus assaigs, les seves traduccions, i els seus milers i milers d’articles de premsa, així com la seva participació directa o indirecta en molts dels projectes i les iniciatives politicoculturals més importants que s’han dut a terme durant les últimes quatre dècades llargues al País Valencià (també en els Països Catalans en el seu conjunt), sap que en Mira és un dels noms cabdals de la literatura catalana contemporània i una de les figures que han marcat d’una manera més substanciosa i decisiva el curs del debat ideològic i nacional, que forçosament ocupa, des de fa temps, un lloc central en l’agenda d’aquest país. Així doncs, l’interès que, a priori, podia tenir un volum de converses amb ell era enorme. I més que evident.

La pregunta que cal respondre en aquesta presentació és, per tant, una altra. I és exactament la mateixa que jo vaig haver de plantejar-me quan vaig decidir emprendre el projecte, proposar-li-ho a ell i buscar un editor. Aquesta pregunta: quin sentit té fer un llibre de converses amb un escriptor que, en tantíssims dels seus papers, ha formulat, explicat, argumentat o almenys deixat constància de les seves idees, valoracions i opinions sobre un ventall de temes divers i amplíssim, i que, a més a més, no poques vegades ha escrit sobre fets i esdeveniments i anècdotes referents a les seves pròpies vida i persona?

Pregunta delicada! Que, tanmateix, no em va costar gaire de respondre. Fer un volum de converses amb en Joan Francesc Mira, que oferís un retrat global del personatge (idees i obres, biografia i caràcter), tenia sentit perquè els grans escriptors són inacabables com els seus llibres, i perquè els intel·lectuals que observen, pensen i interpreten el món sense caure en les certeses fàcils del dogma sempre són capaços de trobar un nou matís o un plec inèdit a allò que ja han observat, pensat i interpretat, i perquè les persones que han dedicat els seus dies a treballar amb constància i rigor, i a lluitar amb fermesa, ponderació i persistència per les pròpies idees i conviccions, acaben tenint una vida que val la pena que sigui coneguda i contada.

El lector que no conegui a fons ni l’obra ni la figura d’en Mira pot tenir la temptació de fer-se’n, en un primer moment, una idea superficial, reductiva, incompleta: la de l’escriptor, meticulós i sedentari, que s’ha consagrat a la tasca creativa i intel·lectual i que ha passat la majoria de les seves hores tancat al seu estudi especulant sobre els embolicats assumptes del món i escrivint els seus llibres i llegint els llibres d’altri, o bé la del ferm i reflexiu patriota valencià que, quan la conjuntura històrica o el deure íntim així li ho han demanat, ha sortit a la palestra pública per participar tan activament com ha calgut en tota mena d’actes politicoculturals.

Certament, en Mira ha estat —i és— tot això. Però alhora ha estat —i és— tanta l’heterogeneïtat de la seva faceta intel·lectual i literària —quant a gèneres, disciplines, temes, interessos, perspectives. . . — i han estat tan variades les seves actuacions civils que resulta totalment impossible (si un no vol córrer el risc de ser imprecís o, pitjor encara, injust) de definir-lo amb unes quantes etiquetes prefabricades i a l’ús.

La rellevància d’en Mira dins el món de la literatura i la cultura catalanes es fonamenta en una raó òbvia i evident: l’envergadura de la seva obra literària i intel·lectual, la massa de feina —molt àmplia i molt sòlida— que ha fet durant quaranta anys. Tanmateix, potser el que més el singularitza és la seva condició d’escriptor i pensador tot terreny, que se sap moure, sense contradicció, entre els extrems del compromís ideològic i de la solitària erudició, i el qual és capaç de sentir-se igualment còmode tant si fa un discurs en el míting electoral d’un partit polític com si remena, furga i investiga entre les lleixes plenes de volums venerables de la Biblioteca del Vaticà.