Miquel Llagària - Els registres notarials de Miquel Llagària

¶ 1Doc. núm. 2.

¶ 2Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de la région de Valence au bas Moyen Âge», Melanges de l’Ecole française de Rome. Moyen Age , 17 (2005), pp. 407-440.

¶ 3Antoni FURIÓ i Ferran GARCÍA-OLIVER, «La cultura pagesa», dins Història Agrària dels Països Catalans , Barcelona, Fundació Catalana per a la recerca, vol. 2, Edad Mitjana, pp. 581-602.

¶ 4Doc. núm. 155.

¶ 5Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.), Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català , Barcelona, Pagès-Fundació Noguera, 1994. Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.), Actes del II Congres d’Historia del Notariat Català , Barcelona, Fundació Noguera, 2000.

¶ 6Bona part de la tesi ha estat ja publicada. Vegeu José María CRUSELLES GÓMEZ, Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i comportament social a la primera meitat del segle XV , Barcelona, Fundació Noguera, 1998.

¶ 7Pascual MARZAL RODRÍGUEZ, El derecho de sucesiones en la València foral y su tránsito a la Nueva Planta , Valencia, PUV, 1998.

¶ 8Manuel FEBRER ROMAGUERA, Dominio y explotación territorial en la Valencia foral , València, PUV, 2000.

¶ 9Vicente GRAULLERA SANZ, Los notarios de Valencia y la guerra de Sucesión , València, Colegio Notarial del Territorio de Valencia, 1987.

¶ 10Josepa CORTÉS ESCRIVÀ, Formularium Diversorum Instrumentorum. Un formulari notarial Valencià del segle XV , Sueca, Ajuntament de Sueca, 1986.

¶ 11M. Milagros CÁRCEL ORTÍ, «Catálogo de formularios notariales del Archivo Parroquial de Ayora», Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval , 3, 1984, pp. 381-391. També «Un formulario notarial del siglo XVI de la Bailía de Valencia», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols , 8, 1980, pp. 49-62.

¶ 12Jordi GUNZBERG MOLL, «L’instrument notarial a l’època moderna (segles XVI i XVII)», en Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.), Actes del II Congres d’Historia del Notariat Catalá , Barcelona, Fundació Noguera, 2000, p. 314.

¶ 13Aquest s’havia fundat el 1369 i des d’aleshores no havia fet sinó incrementar la seua presència institucional i el seu control sobre la pràctica i l’accés a la professió.

¶ 14Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence…», op. cit ., pp. 412-413.

¶ 15Philipe JARNOUX, «Entre pouvoir et paraître. Pratiques de distinction et d’affirmation dans le monde rural», en François MENANT i Jean-Pierre JESSENNE, Les élites rurales dans l’Europe médiévale et moderne: actes des XXVII esJournées internationales d’histoire de l’abbaye de Flaran , Tolosa, 2007, pp. 129-148. Frederic APARISI ROMERO, L’ascens d’unes elits rurals. L’horta de Gandia en la tardor medieval . Treball d’investigació inèdit, pp. 147-151.

¶ 16Durant els segles XV i XVI a Gandia i la seua horta les fonts semblen indicar que la mobilitat dels notaris era un fet estrany i que eren els mateixos clients els que es desplaçaven fins la vila per consignar les seues transaccions. Frederic APARISI ROMERO, op. cit ., p.4-5. Francesc PONS FUSTER, Vespres de mort a Gandia (1500-1550) , Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2005, pp. 133-135.

¶ 17Malgrat això, el baldufari tan sols recull els documentats registrats a partir de 1551, quan Miquel Llagària s’estableix a Sueca. A més a més, les primeres planes d’aquest índex no s’han conservat o ho han fet en molt mal estat de conservació.

¶ 18Vicent TEROL I REIG (ed.), Índex general de consells i actes de l’Arxiu Municipal de Xàtiva (1500-1550) , València, PUV, 2006.

¶ 19Sobre la utilització dels desaveïnaments com a font històrica vegeu Enrique CRUSELLES GÓMEZ, «Dinámica demográfica. Red urbana e inmigración ciudadana en la Valencia bajomedieval», Saitabi , 53, 2003, pp. 35-56. Emilia SALVADOR ESTEBAN, «Avencidados en Valencia (1479-1611)», Saitabi , 53, 2003, pp. 57-72.

¶ 20Doc. núm. 24 al 74.

¶ 21La construcció de la Sèquia Major o Sequial s’inicia el 1506. Antoni FURIÓ, Els camperols del País Valencià , València, Institució Alfons el Magnànim, 1982, p. 21.

¶ 22Antonio José MIRA JÓDAR, Las finanzas del municipio: gestión económica y poder local: Sueca (s. XV-XVI) , València, Diputació de València, 1997, pp. 260-261.

¶ 23Més concretament, Jaume Gombau i Jeroni Coll. Rafael VALLDECABRES RODRIGO, El cens de 1510: relació dels focs Valencians ordenada per les corts de Montsó , València, PUV, 2002.

¶ 24Vegeu l’evolució general del país en Antoni FURIÓ, «Le crédit dans les registres notariaux de Valence……», op. cit ., p. 415.

¶ 25Antonio José MIRA JÓDAR, op. cit ., pp. 246-257.

¶ 26José María CRUSELLES GÓMEZ, Els notaris de la ciutat de València…, op. cit ., pp. 119-123.

¶ 27Vegeu, per exemple, doc. núm. 21, 36 i 39.

¶ 28Vegeu aquests màxims en Ramon Josep PUCHADES BATALLER, «El notari Valencià baixmedieval: Exemple de la posició i percepció social de la professió notarial en l’Occident Mediterrani dels segles XIII, XIV I XV», dins Josep Maria SANS I TRAVÉ (coord.): Actes del II Congres d’Historia del Notariat Catalá , Barcelona, Fundació Noguera, 2000, pp. 526-527.

¶ 29El 1546 Pere Llagària exercí el càrrec de cap de guaites encara que també apareix aquest any com a lloctinent del justícia. En contraposició al cas de Miquel Llagària, Pere Sancho va exercir el càrrec de síndic de la ciutat de Xàtiva durant vuit anys consecutius i Cristòfol Draper, Gaspar Martí o Pere Jeroni Garcia resultaren elegits en diverses ocasions. Vicent TEROL i REIG (ed.), Índex general de consells…, op. cit ., p. 363.

¶ 30En canvi, el notari Jaume Coll ocupa en diverses ocasions l’escrivania del Consell. Antonio José MIRA JODAR, Las finanzas del municipio . p. 250. Cert és que els Coll, lluny de ser uns nouvinguts, són un dels llinatges més antics i benestants de Sueca. Antoni FURIÓ, «Las elites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto» en Ana RODRÍGUEZ (coord.), El lugar del campesino: en torno a la obra de Reyna Pastor , València-Madrid, PUV-CSIC, 2007, pp. 391-421, concretament les pp. 391-392. Pel que fa a Simó Livillo, va exercir el càrrec d’escrivà de la juraderia durant diversos anys. Així, per exemple, el 8 de juny de 1549 rebia cinc lliures per l’esmentat treball i altres dos lliures i deu sous «per lo salari dels actes tocants a pagar a la universitat». Arxiu Municipal de Sueca, FA. 193/9, caixa 76.

¶ 31Els protocols de Miquel Llagària menor es conserven al Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca de València i arrepleguen la seua tasca com a notari a aquesta ciutat de 1560 fins a 1577, encara que amb alguns buits documentals.

¶ 32Vegeu, respectivament, doc. núm. 255, 390 i 471.

¶ 33Vegeu les gràfiques. Per a la seua confecció hem seguit el model quer presenta Josepa Cortés en el seu estudi preliminar a l’edició del Formularium Diversorum Instrumentorum. Un formulari notarial Valencià del segle XV .

¶ 34Vegeu docs. núms. 237, 240, 297 i 422.

¶ 35Francesc PONS FUSTER, op. cit ., p. 134.

¶ 36Vicent VALLÉS BORRÀS, El conreu de la morera i l’artesania de la seda en la Ribera del Xúquer als segles XVI i XVII , València, 1985. Daniel MUÑOZ NAVARRO, «Fraude en el comercio de seda entre los reinos de Castilla y Valencia en época de Felipe II», Oleana , 22 (2008), pp. 593-612.