Mònica Parreño - El camp periodístic valencià

La idea principal que guia aquest llibre és que l’anàlisi del periodisme en un context concret, en termes generals, pot servir com a indicador de l’estat de salut de la democràcia. És un tòpic que el periodisme ha de servir com a instrument del bon govern plural i democràtic, però que també és un servei que, en cas que no funcione regint-se pels seus principis més bells i il·lustrats, pot ajudar els governs tirans i les dictadures. El periodisme, sobretot en la cultura occidental, s’ha considerat teòricament com un servei a la població perquè ha fet de guardià de la democràcia. El periodisme occidental està dotat de valors que són producte de la imaginació i la raó, la mateixa que va il·lustrar els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstant això, la pràctica s’allunya moltes vegades dels principis teòrics que passen a ser part de les regles del joc que tot professional ha de conèixer i aplicar. Els principis i valors sempre es troben supeditats a l’ús que en fan els humans, com passa amb la tecnologia, que tant pot servir per a fins humanitaris i col·laboradors com per a accions destructores i terroristes. El periodisme no determina per si mateix cap acció, al contrari, només els que hi treballen o els receptors tenen la capacitat d’exigir el compliment dels valors i bells principis d’honestedat, pluralitat i rigor que el fan realment útil per a la consecució de l’objectiu democràtic d’accés a una informació plural i diversa, i no manipulada per la classe política dominant.

Generalment, les entrevistes comencen amb la motivació del periodista a l’hora d’escollir la professió i el recorregut biogràfic –formació, pràctiques i llocs ocupats en els mitjans on han treballat o treballen en l’actualitat. En la trajectòria curricular, apareixen els temes relacionats amb els referents ideològics i professionals, i també els temes relacionats amb les condicions laborals. A continuació, es parla de la cultura professional i les fonts d’informació, l’organització del temps, el treball en equip i la igualtat de gènere. També es troben molt presents en les converses les qüestions relatives a l’evolució de les rutines amb la introducció d’eines tecnològiques i d’Internet i l’ús de les xarxes socials com a canals d’informació per als periodistes i els ciutadans. La conversa també aborda el periodisme actual, les transformacions que ha sofert i la valoració sobre el futur. I s’hi afegeixen demandes reflexives quant al periodisme ciutadà, la dominància de la ràtio d’audiència i la prioritat de la immediatesa en detriment de la qualitat. També s’hi aborden els condicionaments econòmics, polítics i els interns de l’empresa. El periodisme i els professionals al País Valencià és un tema central, és a dir, la realitat més pròxima i immediata. Tots els entrevistats exposen la seua opinió sobre els mitjans valencians i les condicions laborals, l’associacionisme i el sindicalisme, i també raonen sobre la formació i les universitats. L’última qüestió gira al voltant de la ideologia, com ara els temes relacionats amb el codi deontològic i la consciència social del periodisme com a servei públic per a la democràcia. Un tema rellevant d’aquesta part de les entrevistes és l’autocrítica i la crítica professional.

Els temes tractats s’han agrupat posteriorment d’acord amb els continguts de les entrevistes. Com a resultat, la classificació en cinc blocs temàtics generals que contenen 33 subtemes:

Breument, de les opinions, arguments i percepcions dels periodistes sobre els cinc temes generals cal destacar, quant a la pràctica periodística i la cultura professional, la dependència de les agències de notícies i de les agendes institucionals com a principals fonts d’informació, la quasi total absència del periodisme d’investigació i les dificultats per a la contrastació de notícies en els diaris digitals que volen oferir informació immediata.

Respecte a les xarxes socials i a l’ús de les TIC, cal esmentar com a avantatge, entre d’altres, els canvis en les formes de producció que faciliten la feina del periodista i la correcció ràpida d’errades. Tanmateix, la majoria dels periodistes mencionen que les funcions del periodista han augmentat i, conseqüentment, no es disposa del temps necessari per a elaborar informació amb una estimable qualitat.

L’experiència professional és un valor apreciable entre els periodistes perquè és un regulador de la pràctica. La contractació de joves i l’acomiadament dels veterans ha obert una escletxa en la transmissió generacional de coneixements, agreujada per la crisi econòmica.

Quant a la situació actual del periodisme, cal destacar la concentració dels grups de comunicació en empreses d’abast estatal, sovint dirigides per empresaris que no pertanyen al sector. De vegades, alguns mitjans del mateix grup tenen línies editorials de diferents ideologies. La reconversió tecnològica que permet la difusió de notícies en plataformes diverses encara està ajustant-se i genera problemes, com ara la competència entre distintes plataformes del mateix grup i la sobrecàrrega de treball per als periodistes que han de redactar la mateixa notícia per a diferents espais.

Pel que fa a la valoració sobre la influència en l’opinió pública, l’opinió més generalitzada és el canvi en la prioritat de les notícies seleccionades per criteris econòmics i per l’impacte mediàtic. També és comú entre els periodistes la percepció del creixement del desprestigi del periodista com a formador d’opinió pública i la valoració negativa de la professió en general per part de la població, percepció que, com veurem, és avalada per les enquestes i els informes publicats sobre el tema.

L’empresa pública de radiotelevisió és criticada pel control governamental i la pèrdua d’autonomia dels treballadors. Una situació que, amb altres trets més lligats als interessos econòmics, es reprodueix en les empreses privades. El principal condicionament econòmic de les empreses privades és la publicitat, els anunciants arriben a exercir pressió sobre el tractament de les notícies que els afecten. La publicitat institucional funciona de la mateixa manera, tot condicionant decisions quant a criteris de selecció de les notícies institucionals. Destaca l’aportació d’alguns periodistes sobre les formes alternatives i no dependents directament dels ingressos dels anunciants.

Quant a l’opinió sobre l’estat actual del periodisme, mencionen la situació de caos tant per als empresaris com per als treballadors, produïda principalment per la baixada de la publicitat en la premsa escrita i per les noves funcions i tasques que han d’aprendre els periodistes, i que requereixen un temps d’adaptació necessari per a elaborar periodisme de qualitat i competitiu. Manifesten la necessària millora de la democràcia perquè les institucions públiques amb poder respecten la neutralitat dels mitjans. La posició de dominat respecte dels camps polític i econòmic és un altre tret característic i simptomàtic del periodisme actual.

La transició dels mitjans tradicionals als nous formats i canals de comunicació de la informació, pel pas de la comunicació analògica a la digital, es troba en un moment de difícil adaptació i introducció de temptatives innovadores que, juntament amb la crisi econòmica, reforça la percepció de situació caòtica i la dependència de les dades de l’audiència. La comunicació digital exigeix dues condicions: rapidesa i immediatesa, però aquestes no es poden assolir amb criteris de rigor professional i qualitat, si no van acompanyades de recursos humans i econòmics adequats.