Albert Toldrà i Vilardell - Per la reixeta

Здесь есть возможность читать онлайн «Albert Toldrà i Vilardell - Per la reixeta» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Per la reixeta: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Per la reixeta»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Per la reixeta del confessionari ens arriba una sexualitat inversemblantment malaltissa, morbosa fins a extrems inimaginables, impregnada de fetitxisme i sovint de sadomasoquisme. El llibre ofereix una lectura sorprenent, corprenedora, i una justícia històrica per algunes víctimes, en fer públics uns abusos que el poder es va afanyar a ocultar. Comet sol·licitació aquell sacerdot que empra la confessió per seduir o tenir accés sexual a la penitenta, i és un delicte o pecat perseguit per la Inquisició espanyola, com a sacrilegi contra el sagrament de la penitència. Aquest llibre estudia més de cent sol·licitadors processats o denunciats al tribunal del Sant Ofici de València, entre 1651 i 1819, el testimoni escrit d'uns fets molt més generalitzats: dones indefenses, víctimes d'abusos, tot i que trobarem diferents realitats, des de la violència brutal a la història d'amor.

Per la reixeta — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Per la reixeta», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

besándola y dándola algunos vocados a los lavios, poniendo su lengua en la voca de dicha mujer, y haziendo que ella con él hiziese lo mismo, y la puso las manos en los pechos, que tocó, y por encima la ropa la tocava las piernas y muslos, pidiéndola se dexara tocar la pierna por debaxo de la ropa, y la hizo instancias por tres o quatro vezes, queriéndola tomar de la mano, pidiéndosela, a que la mujer se havía resistido, conociendo era con la mala intención de cometer mayores torpezas.

En un dels casos, el fiscal narra com,

al tiempo que en el mismo confesonario este reo confesava a otra, estando dicha mujer arrodillada por un lado, este reo con su rodilla, y por encima de la ropa, la avía tocado azia sus partes femíneas, estragándoselas con dicha rodilla y con la mano, y que acavada de confesar la otra mujer, avia confesado y absuelto a esta sacramentalmente. 50

Fra Agustí Cabades és denunciat també per diverses dones. Rosa Eiximeno, soltera de València, ho fa el 1784: fra Agustí, a la porteria del convent, «tomó este la mano a la doncella y se la arrimó el Padre Maestro a su cintura». Més tard, el 1788, interrogat pel comissari, fra Agustí confessa alguns dels seus delictes: amb Rosa, segons ell, «tuvo con ella cierto desliz»; a una tal Francesca, casada, li proposa en confessió «si con él tendría cierta llaneza torpe, [...] lo que fue motivo para que la dicha muger se descubriera los pechos». Al cap d’uns dies, «movido el declarante de la noticia habida en la confesión, fue a su casa i tubo con ella ciertas llanezas torpes». Interrogada una de les víctimes, Rosa Sanç, declara que diverses vegades, a la porteria del convent, «le tocó sus pechos, y que en una de ellas le cogió la mano y se la acercó a sus partes diciéndola: Veas a lo que me obliga lo que te estimo». 51

No és excepcional que el sacerdot es masturbe al confessionari; hi pot haver un component d’exhibicionisme o no, depèn de la situació. Fra Roc Moltó, franciscà, és denunciat, entre d’altres, per sor Felipa d’Alcàntara, del convent de la Puritat de València, l’any 1704. La monja declara al comissari que fra Roc havia començat insinuant-se-li al confessionari; després, «con palabras amorosas de afecto, la dixo que entonces se estava tocando sus partes y se deleitaba pensando en esta, y añadía: ¡Hay! y ¡Qué gusto! Y otras palabras expresivas de el deleite que experimentava». I encara li suggeria «que deseaba verla en otra parte más libre, para lograr mejor su gusto». Cinc anys més tard, després de la guerra de Successió, fra Roc és processat. A les presons secretes de la Inquisició, reconeix un episodi semblant al mateix convent, però amb sor Jacinta, l’organista, i a la reixa, no en confessió: «[...] que entonces este la pidió la mano, y movido o ciego de la porción inferior o del fomes pecati, cometió un pecado torpe con su mano propia de este, teniendo polución, y que no está cierto si con la mano sucia del semen la tocó la de ella». Però, quant a l’acusació de sor Felipa, la nega: «[...] a lo que se le acusa que allí cometió el torpe deleyte diciendo «¡Ay, qué gusto!», y que se estava tocando sus partes [...] pensando en ella, es falso que executase tal cosa». 52

Fra Joaquim Santjoan escriu una carta l’any 1761 en què fa una confessió espontània sobre la seua actuació a Xàbia: hi reconeix que durant quasi quatre anys ha mantigut «ósculos, tactos, amplecsos con fricaciones in partibus, y algunos tactos de pechos» amb una criada que tenia. Amb una altra dona, Vicenta Maria Cardona, el frare confessa

tactos, ósculos y conversaciones torpes por dos o tres veses. [...] Haviéndome venido repetidas vezes con sueños torpes, me dixo en el Confesionario haver tenido un sueño en que tenía parte conmigo. Yo esse tiempo resentí un movimiento sensual, y alargué la mano asia mis partes, y haviéndolo advertido ella, me dixo: ¿Qué haze usté? Yo le respondí: Me toco mis partes, para que sepas lo poco que frutan mis reprehenciones, pues te he dicho no me nombres sujetos. A lo que me dixo: Que me pueda Usté aver dicho eso, que ya no podré tomar la Comunión, pues me siento alterada.

Interrogat després, fra Joaquim perfila més la seua relació amb Vicenta Maria: per quatre anys,

habrán sido como çerca de cinqüenta vezes, y en ellas le ha dicho [...] palabras torpes, ya sobre los sueños de ella y ya sobre los defectos o llanesas que ella tenía con algún otro sugeto. [...] Los tactos que tuvo con la referida todos fueron fuera del confesonario o confesión, y sin tener conexión alguna con ella, los quales fueron activos y pasivos, y llevado el que declara de sola su fragilidad y de la instancia de la referida. 53

L’any 1774 sor Fabiana de la Purificació, monja del convent de l’Olleria, denuncia un tal doctor Macià, antic confessor ordinari del convent, perquè al confessionari «por quatro o cinco vezes derramó el semen delante de la dicha declarante». 54

La mútua masturbació amb el confessionari per enmig és realment difícil; és més freqüent la masturbació simultània, cadascun al seu costat de la reixeta. Vegem el tràngol del carmelita fra Baptista de la Santíssima Trinitat, l’any 1806. En una espontània per carta reconeix que a l’església parroquial d’Énguera, «asentado en un Confesionario abierto por delante, se sentó a mi lado una mujer con la que yo en otro tiempo avía tenido mal trato (extra confesionem). [...] Yo no me acuerdo si ella empezó primero a tocarme, o yo a ella, la verdad es que huvo algunos tocamientos desonestos entre los dos, pero no huvo nota». Un altre dia, continua, aquesta dona, fent veure que volia confessar-se, li diu «que me estimava y que me lo daría siempre que tuviera ocasión». En l’interrogatori posterior, fra Baptista ens diu que la dona és María Rosa Piqueres, àlies la Cucharona (Cullerota?), i hi repeteix que, «llevados de la ocasión, cayeron en la tentación de hacer algunos tocamientos mutuamente, no save decir el declarante quién de los dos comenzó». Un comissari, mossèn Francesc Gaspar Just, desplaçat a Énguera, la interroga; diu d’ella que «es poco cauta y no tiene buen nombre en el pueblo». María Rosa confirma la versió de fra Baptista en afirmar que «se sentó la testigo junto a un confesonario» i «tuvieron tocamientos deshonestos sin separarse del Confesionario y sin hablar palabra». 55

3. FORNICACIONS

Quant a la fornicació pròpiament dita, mentre que els seculars ho tenen molt més fàcil, i de fet recorren menys a la sol·licitació, el gran problema per als sacerdots regulars és trobar un lloc on poder fer-ho amb tranquil·litat. Sovint acaben fornicant, de qualsevol manera, en una capella, la porteria del convent o la sagristia. El coit sol ser la fase final de tota una sèrie d’aproximacions prèvies, intimidacions o seduccions. També sol anar acompanyat de petits favors o presents del sacerdot a la penitent. I si hi ha complaença per part d’ella, pot perllongar-se la relació en el temps.

Vegem la història de fra Joan Benet, franciscà, denunciat el 1657 per Àngela Pérez, casada de València. Set anys abans, declara ella, conversant tots dos en un banc de l’església, li diu «que siempre la havía querido mucho, y que no la podía apartar de su imaginación, y lo que desseava tener correspondencia con esta y llegar a gozarla». Durant uns sis mesos, «siempre procurava solicitarla, diciendo a esta lo mucho que la quería y tomándola de las manos y abrazándola hechándola las manos a los pechos y apretándola». També li deia «que si huviera ocassión para verse con esta en cassa de alguna persona se olgaría mucho, en donde fuesse secreto». Fins que, declara Àngela, una nit el seu marit no és a casa i ella el convida, «executando sus torpes deseos y teniendo acto carnal con esta».

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Per la reixeta»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Per la reixeta» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Per la reixeta»

Обсуждение, отзывы о книге «Per la reixeta» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x