AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló II

|| 25rÍtem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la vila tingue boalar, lo qual boalar [atengue los bestiars] de València, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que de bé fos. Lo consell ordenà que sie [haüda] certificació, quiny ni qual manera serà tenguda en lo dit feyt, del 84advocat que la vila ha, per [...] [que·l] feyt nos ere, e ço que serà atrobat, que sie seguit.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda una letra del molt alt e reverent bisbe de València, que lexen traure fusta de noguer per fer una gran e bella obra e·l cor de la Seu de València, la qual letra fon explicada 85en consell, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie dada licència de traure, en reverència del senyor bisbe, aquella fusta que 86los vehins li volran vendre.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la dona na Galina los haje supplicat que com ell

|| 25vÍtem, fon proposat en consell per en Pere Bataller que com contesa e bregua sie stada entre en n’Anthoni d’Anyó e los Vilamanya, e vulle ésser amich e haver pau ab tot hom, per ço dix que supplicave al consell que y provehís per enantar que pau sie entre ells per ço que·l dit n’Anthoni puxe tornar en la dita vila. Lo consell acordà que dues bones persones sien eletes a levar la fahena de carrera, e aquell o aquells qui pau fer no volran que sien bandits de la vila segons la letra del senyor duch, e nomenà-y per prohòmens, ço és, en (en blanc).

L’onrat consell volch que la ordenació feyta sobre lo feyt del vi de la barata sie revocat, lo qual volch que sie revocat.

Lo consell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de aquella, attenent haver ordenat bovalar e aquell designat per certs límits, afrontacions e designacions, en lo qual bovalar fon impossada pecúnia per ramat de bestiar, .XX. sous de dia e de nit .XXX. sous. Et consideran la pràticha 88introduhida de les penes peccuniàries no ésser guardat e defés segons fer-se degere, per tal, haüda consideració del temps passat e volent provehir que d’aquí avant lo dit boalar sie mils guardat e defés, stabliren e ordenaren que si bestiar alcú de qualssevol persones stranyes ni privades, de qualsevol ley, stament e condició sien, metran o metre faran bestiar alcú dins lo dit boalar amagada, e tolta la pena peccuniària de .XX. sous e .XXX. sous impossada, aquell aytal metent e tinent lo bestiar dins los límits del dit boalar sie encorregut en pena de dia que li puxen ésser preses e degollades una res e de nit dues reses, exceptat que no sien mardans o squellats, les quals reses sien les dues parts de aquell o aquella qui faran la degolla e la terça part als jurats qui de present són o d’aquí a avant seran, e ultra la dita degolla paguen lo day donat e messions que·s covendran fer per la dita rahó. Et de continent, lo dit bestiar hisque del dit boalar; en altra manera que·n sie e puxe ésser gitat e cascun vehí de la dita vila puxe fer la dita degolla que·l dit bestiar trobaran en lo dit bestiar (sic). E que alcú o alcuns, axí pastors com altres, no gosen ni presumesquen fer contrast o embarch alcú en fer la dita degolla sots pena per cascuna vegada de .LX. sous, lo terç al senyor duch e les dues parts a aquell o aquella qui la dita resistència o contrast serà feyt en la dita degolla, los quals trobants lo dit bestiar en lo dit boalar sien creeguts per son propri sagrament; emperò, en açò no sien enteses carnicers o altres qui segons stabliments del dit boalar és legut o permís (sic) metre bestiar en aquell. Retení lo consell a si que tota vegada que li plaurà puxe [cré]xer, remoure o enadir en lo dit stabliment; e si dupte o duptes alcuns exire sobre lo [dit] boalar e ordenació, sie determenat per lo justícia ab consell dels jurats. 89

|| 26r Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die [...] die decembris .

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida e [corredor] públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Berenguer Moliner, Johan Tauengua, Domingo Maurell, Andreu Sala, Pere Pintor, Guillamó Miquel, Berenguer Celma, Johan Barbarossa, Anthoni Curúbies, Bernat Pelegrí, Johan Godes, Montserat Alquècer, Bernat Mut, Domingo Ferrer, Berenguer Guitard, Berenguer Marbruscha, Bernat Cabeça, Guillem Trullols, Pere Ribaroja, Ramon Masquefa, Guillamó de Rippoll, Bernat Cavaller, consellers, maestre Arnau de Peralta.

Fon proposat en consell per los honrats jurats que com los guardians de la céquia hajen request ells que haje albarà del guardianatje de la céquia, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls fos feyt albarà. Lo consell acordà que·ls fos feyt. 90

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com 91en Gotèriç haje request que·ls (sic) sie feyt albarà dels pous, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró que aroços fossen feyts en lo terme a planter. Lo consell acordà que no·n fossen feyts com ja en temps passat per rahon dels arroços grans malalties fossen infeccionades en les jents.

|| 26vÍtem, fon proposat en consell per en Jacme Martí [...] [Berthomeu] Tàrrega que com la vila sie servida per [...] jutglars, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls fes què vestir. Lo consell acordà que·ls dits jutglars servisquen la vila de jutglars per un any e que hajen per vestir de ells .V. alnes de drap a cascun per vestir e servisquen la dita vila per un any.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats de la dita vila que com maestre Rodrigo, metge en medicina, sie en la dita vila e haje supplicat, en tant quant és natural de la dita vila, que li plàcie fer alcuna cossa de pensió e servirà aquella. Per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sien dades .XV. lliures per un any.

Lo consell acordà e elegí en captador de Senta Maria, de la obra de aquella, ço és, en Pere Miquel, vehín de la dita vila, e manà 92a·n Johan Tauengua que donàs compte.

Com segons forma de furs e privilegis del regne de València sie ussat e acostumat de crear justícia tres jorns ans de la festa de Nadal, per ço, feyta proposició per los honrats jurats, l’onrat consell enantà a fer elecció de aquell en la forma sigüent, ço és que foren atrobats per més veus los honrats en Pere de Reus, en Bernat Cabeça, Francesch Tovarç, Berenguer Moliner, Guillem de Rippoll, Berenguer Guitard. Enaxí que, meses en sis redolins de cera foren meses en un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del honrat en Pere de Begues, batle. E regoneguts per aquell, fon dat per 93justícia per lo dit batle l’onrat en Guillem de Rippoll, notari, lo qual jurà e féu lo sagrament en presència de tot lo poble lo jorn de la Nativitat de Nostre Senyor segons fur, a la qual elecció foren elets per prohòmens ço és maestre A(rnau) de Peralta, Pere Ribaroja, Domingo Maurell, Johan Tauengua.

|| 27rLo consell acordà e donà licència e poder als honrats jurats que puxen fer vendre a cascun vehí los [blats que tenen], enaxí que almenys hi haje una botiga de blat per [...], puxen haver blat, e que·ls jurats, ab sagrament, [sàpien quant] blat ha en la vila. E que sie vedat de traure forment, ordi, paniç e dacça sots pena de .LX. sous [...]adors per lo mustaçaf, lo terç al comú, lo terç al mustaçaff e l’altre terç al senyor. 94