Hanne Ørstavik - Amor

La casa fa olor de foc de llenya. Una olor seca. Pugen les escales. Hi ha diverses portes al petit passadís del pis de dalt. Ella n’obre una, encén el llum i el deixa passar davant. La deu compartir amb algú, pensa ell, hi ha dos llits a l’habitació. La finestra és just davant per davant de la porta. Dona a la part de darrere de la casa, al bosc. Ell s’hi acosta. Un parell de cortines estampades pengen una a cada costat. Mira enfora. Veu que una petita part del bosc està il·luminada, és la llum que surt de les finestres de la casa. Se li acudeix que els troncs foscos dels arbres sobre aquell fons de neu blanca són com traços en un paper. Com més lluny són, més junts li semblen. Al final, s’esvaeixen en el negre. Ella li pregunta per què fa allò amb els ulls tota l’estona. En Jon respon que no ho sap. Es tomba cap a ella, li diu que intenta parar, però que no ho aconsegueix. La nena tanca els ulls amb força uns quants cops. És cansat, diu. No hi penso, contesta en Jon. La meva tia té un ull de vidre, diu la nena. Quan era petita, tenia la mania d’espiar pel forat del pany, i un dia el meu pare era a l’altra banda i li va clavar un tornavís perquè el deixés en pau. Et ve de gust jugar a l’Othello? Abans que ell pugui respondre res treu un tauler de sota d’un dels llits. S’asseuen a terra amb el tauler i totes les fitxes negres i blanques al mig.

L’episodi s’ha acabat, els crèdits desfilen per la pantalla. S’incorpora, haurà de fer via si vol anar a buscar alguna cosa a la biblioteca abans que tanquin. Els ulls marrons. Els veu per tot arreu quan parpelleja, com les taquetes que apareixen després de mirar fixament una llum enlluernadora. Es pregunta com deu ser viure amb un enginyer. Què els interessa? Entra al dormitori i es vesteix, roba d’esport informal, res que tingui un aire estudiat. No fos cas que se’l trobi a la biblioteca, que podria passar, no hi ha gaire cosa més a fer aquí. Especula a quina secció pot anar. Ciències naturals. Novel·la negra i de suspens. Viatges. Biografies. Potser fins i tot poesia. S’eixuga el cabell amb l’assecador al bany, doblegada cap endavant, començant per les arrels i acabant per les puntes. Quan acaba, tira el cap enrere i s’observa al mirall. Fracàs o èxit? No gens malament. Se somriu i furga una mica en la capsa del maquillatge; pólvores, prova d’imaginar-se si a ell li agradarien. Voleteja per la casa, recollint i posant els llibres que ha de tornar en una bossa de malla.

Surt al vestíbul, es corda un altre cop l’abric i es mira al mirall. Treu el cap al passadís i crida en Jon, es torna a mirar al mirall. Al final, quasi no s’ha maquillat. No contesta. El crida una vegada més i dona un cop d’ull al rellotge, queda una mitja hora justa perquè tanquin. En Jon ha començat a anar a dormir tot sol, ella no pot ni entrar a l’habitació a dir-li bona nit. Pensa en les seves pestanyes, quasi blanques. Mou el cap d’un costat a l’altre, admirant al mirall com el cabell se li agita suaument al voltant de la cara, notant encara l’escalfor sobre el cuir cabellut de tanta estona que se l’ha estat eixugant. Agafa les claus de la tauleta, es carrega a l’espatlla la bossa de malla amb els llibres i somriu de nou al mirall abans d’obrir la porta d’entrada i sortir.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.