John Abrams - Coronavirus ( L'assassí invisible)

O

––––––––

N. 12 D'ABRIL DE 2003, els científics que treballaven al centre de Ciències del genoma de Michael Smith a Vancouver acabaren cartografiant la seqüència genètica d'un CORONAVIRUS que es creia vinculat al SARS. L'equip va ser liderat per Marco Marra i va treballar en col·laboració amb el British Columbia Centre for Disease Control i el Laboratori Nacional de Microbiologia a Winnipeg, Manitoba, utilitzant mostres de pacients infectats a Toronto. El mapa, aclamat per l'OMS com un important pas endavant en la lluita del SARS, és compartit amb científics de tot el món a través del lloc web de GSC (vegeu més avall). Donald Low de l' Hospital Mount Sinai a Toronto va descriure el descobriment com si s'hagués fet amb "velocitat sense precedents speed". La seqüència del SARS coronavirus ha estat confirmada per altres grups independents.

A finals de maig de 2003, els estudis de mostres d'animals salvatges venuts com a aliment en el mercat local de Guangdong, Xina, van trobar una soca de SARS coronavirus podrien aïllar-se de les civetes de palmera emmascarades (Paguma SP.), però els animals no sempre van mostrar signes clínics. La conclusió preliminar va ser el virus SARS va creuar la barrera xenogràfica de la civeta de palmera als humans, i més de 10.000 civetes de palmera emmascarades van morir a la província de Guangdong. El virus va ser també més tard trobat en els gossos ós rentador (nyctereuteus SP.), de Ferret toixons (Melogale spp.), i els gats domèstics. En 2005, dos estudis van identificar una sèrie de coronavirus com el del SARS en els ratpenatsxinesos. L'anàlisi filogenètic d'aquests virus va indicar una alta probabilitat que el SARS coronavirus es va originar en ratpenats i es va estendre als humans, ja sigui directament o a través d'animals celebrats als mercats xinesos. Els ratpenats no van mostrar cap signe de malaltia visible, sinó que són els possibles embassaments naturals dels coronavirus com el SARS. A finals de 2006, científics del centre xinès per al control i prevenció de malalties de la Universitat de Hong Kong i el centre per al control de malalties de Guangzhou i la prevenció van establir un vincle genètic entre els SARS coronavirus que apareixen en les civetes i els humans, confirmant les afirmacions que el virus havia saltat a través d'espècies.

Virologia

S

––––––––

ARS-CORONAVIRUS SEGUEIX l'estratègia de replicació típica de la subfamília dels coronavirus . El receptor humà primari del virus és l 'enzim de conversió d' angiotensina 2 (ACE2), identificat per primera vegada en 2003.

––––––––

MICROGRAFIA ELECTRÒNICA de rastreig del SARS virions

Segona part

Síndrome respiratori agut sever coronavirus 2

Síndrome respiratori agut sever coronavirus 2 (SARS-COV-2), col·loquialment conegut com el coronavirus i anteriorment conegut pel nom provisional 2019 la novel·la coronavirus (2019-ncov), és un virus d ' ARN monocatenós de sentit positiu. Causa la malaltia de coronavirus 2019 (covid-19), una malaltia respiratòria. SARS-CoV-2 és contagiós en humans, i l' organització mundial de la salut (OMS) ha designat la contínua pandèmia del covid-19 una emergència de salut pública de preocupació internacional. La varietat va ser descoberta per primera vegada a Wuhan, Xina, de manera que de vegades es coneix com el "virus de Wuhan" o "la coronavirus Wuhan". Perquè l'OMS desaconsella l'ús de noms basats en locationsand per evitar confusions amb la malaltia SARS, de vegades es refereix al SARS-COV-2 com "el virus covid-19" en comunicacions de salut pública. El públic en general crida freqüentment tant al SARS-CoV-2 com a la malaltia que provoca "coronavirus", però els científics solen utilitzar una terminologia més precisa.

Virologia

H

Infecció

––––––––

UMAN-A- la transmissió humana de SARS-COV-2 ha estat confirmat durant la 2019 – 20 coronavirus pandèmia. La transmissió es produeix principalment a través de gotetes respiratòries de la tos i esternuda en un rang d'uns 1,8 metres (6 peus). Contacte indirecte a través de superfícies contaminades és una altra possible causa de la infecció. La investigació preliminar indica que el virus pot romandre viable en plàstic i acer durant un màxim de tres dies, però no sobreviu en cartró durant més d'un dia o en coure durant més de quatre hores; el virus està inactivat per sabó, el que desestabilitsa la seva bicapa lipídica. [32]l 'ARN viral també s'ha trobat en mostres de femta de persones infectades.

El grau en què el virus és infecciós durant el període d' incubació és incert, però la investigació ha assenyalat que la faringe arriba a la càrrega viral màxima aproximadament quatre dies després de la infecció. L' 1 de febrer de 2020, l' organització mundial de la salut (OMS) va indicar que "la transmissió de casos asimptomàtics no és probable que sigui un gran impulsor de la transmissió". No obstant això, un model epidemiològic de l'inici de l 'esclat a la Xina va suggerir que "l'vessament pre-simptomàtic pot ser típic entre les infeccions documentades" i que les infeccions subclíniques poden haver estat la font d'una majoria d'infeccions.

Taxonòmicament, el SARS-COV-2 és una varietat de coronavirus de la Síndrome respiratòria aguda greu (sarsr-COV). Es creu que té un origen zoonòtics i té una similitud genètica estreta amb els coronavirusde ratpenats, suggerint que va sorgir d'un virus suportat per ratpenats. També es creu que unreservori animal intermedi com un pangolí està involucrat en la seva introducció als humans. El virus Mostra poca diversitat genètica, indicant que l' esdeveniment spillover que introdueix SARS-COV-2 als humans és probable que s'hagi produït a finals de 2019.

Estudis epidemiològics estimen que cada infecció es tradueix en 1,4 a 3,9 nous quan cap membre de la comunitat és immune i no s'han pres mesures preventives . El virus es propaga principalment entre la gent a través de contacte estret i mitjançant gotetes respiratòries produïdes a partir de la tos o esternuda. Principalment entra en les cèl·lules humanes mitjançant la Unió a l' enzim de conversió angiotensina receptor 2 (ACE2).

Embassament

––––––––

LES PRIMERES INFECCIONS conegudes de la varietat SARS-COV-2 van ser descobertes a Wuhan, Xina. la font original de transmissió viral als humans no està clara, igual que la soca es va convertir en patogènica abans o després de l' esdeveniment spillover. Com que molts dels primers individus trobats per ser infectats pel virus van ser els treballadors en el mercat de marisc de huanan, s 'ha suggerit que la soca podria haver originat en el mercat. No obstant això, altres investigacions indiquen que els visitants poden haver introduït el virus al mercat, que després va facilitar l'expansió ràpida de les infeccions.

La investigació sobre l' embassament natural de la soca de virus que va causar el brot del SARS de l 'any 2002 – 2004 s'ha traduït en la descoberta de molts coronavirus de ratpenats com el del SARS, la majoria del gènere Rhinolophus dels ratpenats de ferradura, i dues seqüències d'àcid víric que es troben en mostres preses de Rhinolophus sinicus mostren una semblança del 80% al SARS-COV-2. una tercera seqüència d'àcids nucleics virals de Rhinolophus affinis, recollides a la província de Yunnan i designada RaTG13, té un 96% de semblança amb el SARS-COV-2. els ratpenats són considerats com l'embassament natural més probable del SARS-COV-2, però les diferències entre el coronavirus del Ratpenat i el SARS-COV-2 suggereixen que els humans van ser infectats a través d'un hoste intermedi.