Miquel Sbert i Garau - El crim

Diuen que, a la meva tia, ja el dia que anà a una finca de la família d’en Nicolau a fer de figueralera, li entrà per l’ull dret l’hereu. Ben aviat hi hagué alguna cosa més que no ullades entre ells dos, i això que en Nicolau era casat de fresc amb na Catalina Simonet i ja tenien un infant. No sé si era una nina o un nin. Si era el nin degué ser el mort. Ara no me’n record.

En Nicolau i la tia anaven forts un amb l’altre, però, naturalment, la cosa la duien d’amagat... avui en diríem una relació clandestina... però, a poc a poc, la tia i en Tomeu començaren a alçar una mica l’ull. A la tia no li faltaven jornals, tant a les quatre finques del seu amant —quina parauleta, «amant», eh?— com a les dels sogres d’en Nicolau, ni feines de la casa, tant a les del matrimoni al poble com a Son Cós o a les cases dels sogres del pinxo. En Tomeu també començà a fer de missatge per a la família de pagesos. No era gaire feiner en Tomeu, esquerp, sempre esmús, no era gens afectat de doblegar l’esquena i de suar de sol a sol pel call vermell. Però era el fill de la tia, i la tia comandava al llit de l’amo jove. Deien que na Catalina, la dona d’en Nicolau, era una dona de ca seva, senzilla i molt treballadora. De cap manera podia competir en certes batalles amb la meva tia. La tia Maria, a força de les bufetades de la vida, havia après bé les tècniques que feien embogir en Nicolau. A més, la tia era un bon tros de dona.

Aquella nit, quan els homes del poble eren a la clastra de Son Cós amb fred a la pell i a l’enteniment, esglaiats pel que havia passat, la guàrdia civil arribà a la finca. Un sergent, ara no record què li deien —jo sempre he sentit anomenar-lo com «es sergent»—, entrà a la casa, seguit per un parell de guàrdies. Després d’una bona estona, blancs com la calç, els guàrdies, i amb una cara tensa i seriosa el sergent, sortiren al llindar. Aquestes coses me les contava el meu pare, al cel sigui, i es com si jo ara les veiés com ell les veia quan em descrivia aquella nit —i no és que ell hi fos, no. Als ulls del meu pare, quan em parlava de la nit del crim, hi brillaven el rostre de la seva mare i la mirada salvatge de la tia Maria.

La mirada del sergent, opaca i freda, passà llista dels badocs. Un per un, fitaven aquells ulls els presents que tremolaven, sota la llum tremolosa i tènue que sortia de la casa. Quan els ulls del policia es deturaven en un rostre, la persona s’estremia en un calfred momentani i desviava la mirada. Tots observaven amb recança i temor el rostre del sergent. Per això, alguns, temps després, recordaven com la cara impassible del guàrdia civil mostrà un senyal d’estranyesa sobtat —només fou un instant— quan els seus ulls inquisidors es detingueren sobre en Tomeu. El jove no se n’adonà, concentrat com estava en les seves ungles i amb l’esguard perdut en un pou de cabòries. Un pipelleig, i la mirada del policia continuà el seu camí.

Quan ja acabava la repassada general, el cap del sergent s’aixecà ràpidament, com el d’un ca llebrer que sent fressa de conill o de llebre i es girà, seguit de tota la colla dels testimonis, cap al caminoi d’accés a les cases. De la fosca de la nit, unes passes agitades donaren pas a la figura d’un home que, esbufegant, empenyia una bicicleta. «Som jo, l’amo...», va dir, entre ofecs, aquell home alt i ben plantat, neguitós i despentinat. En Nicolau havia arribat a Son Cós.

Q uan record, de fet, només estic recordant la darrera vegada que vaig tenir aquest record, va escriure algú, més o menys. Ara no record qui era l’autor, però era així. O sigui que el record és tan lleuger en matèria d’existència com els fets. Segurament, el record sigui més real que els fets, ja que, sempre és allò de què disposam per enllestir la història dels nostres records.

I quan recordam i volem compartir les imatges que els nostres records ens evoquen, iniciam un itinerari de nous records que en generaran d’altres en el moment d’intentar rememorar-ne la pel·lícula.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.