Diversos autors - Les Celebracions dominicals en absència de prevere

EXHORTACIÓ Apostòlica POSTSINODAL «VERBUM DOMINI»

(Benet XVI, 30 setembre 2010)

Celebracions de la Paraula de Déu

65. Els Pares sinodals han exhortat tots els pastors a promoure moments de celebració de la Paraula en les comunitats que tenen confiades:54 són ocasions privilegiades de trobament amb el Senyor. Per això, aquesta pràctica comportarà grans beneficis per als fidels, i s’ha de considerar un element rellevant de la pastoral litúrgica. Aquestes celebracions adquireixen una rellevància especial en la preparació de l’Eucaristia dominical, de manera que els creients tinguin la possibilitat d’endinsar-se més en la riquesa del Leccionari per pregar i meditar la Sagrada Escriptura, sobretot en els temps litúrgics més destacats, Advent i Nadal, Quaresma i Pasqua. A més, es recomana vivament la celebració de la Paraula de Déu en aquelles comunitats en què, per l’escassetat de sacerdots, no és possible celebrar el sacrifici eucarístic els dies festius de precepte. Tenint en compte les indicacions ja exposades en l’Exhortació apostòlica postsinodal Sacramentum caritatis sobre les assemblees dominicals en absència de prevere,55 recomano que les autoritats competents confeccionin directoris rituals, valorant l’experiència de les Esglésies particulars. D’aquesta manera, s’afavorirà en aquests casos la celebració de la Paraula que alimenti la fe dels creients, evitant, tanmateix, que aquesta es confongui amb les celebracions eucarístiques; és més, «haurien de ser ocasions privilegiades per demanar a Déu que enviï sacerdots sants segons el seu cor».56

A més, els Pares sinodals han invitat a celebrar també la Paraula de Déu en ocasió de pelegrinatges, festes particulars, missions populars, retirs espirituals i dies especials de penitència, reparació i perdó. Pel que es refereix a les moltes formes de pietat popular, encara que no són actes litúrgics i no han de confondre’s amb les celebracions litúrgiques, convé que s’hi inspirin i, sobretot, ofereixin un adequat espai a la proclamació i a l’escolta de la Paraula de Déu; en efecte, «en les paraules de la Bíblia, la pietat popular trobarà una font inesgotable d’inspiració, models insuperables de pregària i fecundes propostes de diversos temes».57

1Cf. Lc 24,27.

2CIC, càn. 1248, § 2.

3Cf. Acta Martyrum Bytiniae, a D. Ruiz Bueno, Actas de los Mártires (BAC 75), Madrid 1951, 973.

4Sagrada Congregació de Ritus i el Consilium, Instrucció Inter oecumenici 37: AAS 56 (1964) 884-885; CIC, càn. 1248, § 2.

5SC 106; Cf. SC, Apèndix, «Declaració sobre la reforma del Calendari».

6Cf. Ap 1,10; cf. també Jn 20,19.26; Fets 20,7-12; 1Co 16,2; He 10,24-25.

7Cf. Didakhé 14, 1, ed. F. X. Funk, Doctrina duodecim Apostolorum (Tübingen 1887) 42.

8Sant Justí, Apologia I, 67: PG 6, 430.

9Didascalia Apostolorum, 2, 59, 1-3, ed. F. X. Funk 1, 170.

10SC 106.

11Sant Ignasi d’Antioquia, Ad Magnesios 9, 1, ed. X. F. Funk, 1, 199.

12Cf. Pau VI, Al·locució a un grup de bisbes de França en visita «ad limina», 26 març 1977: AAS 69 (1977) 465: «L’objectiu ha de seguir sent la celebració del sacrifici de la missa, l’única realització veritable de la Pasqua del Senyor».

13SC 106.

14Cf. Instrucció Eucharisticum mysterium, núm. 25: AAS 59 (1967) 555.

15Íd.; SC 106.

16Cf. «Le sens du dimanche dans une société pluraliste. Réflexions pastorales de la Conférence des evêques du Canada», La Documentation catholique 1935 (1987) 273-276.

17Ap 7,9.

18Cf. SC 35,4.

19Ritual de la sagrada comunió i del culte al misteri eucarístic fora de la missa, «Ritu de la comunió i culte eucarístic fora de la missa», núm. 26.

20Cf. Pau VI, Al·locució assenyalada a la nota 12: «Avanceu amb discerniment, però sense multiplicar aquest tipus de reunions, com si fossin la millor solució i l’última oportunitat».

21Missal Romà, Per les vocacions als ordes sagrats, Oració sobre les ofrenes.

22Pau VI, Decret Presbyterorum ordinis, núm. 6.

23Instrucció Eucharisticum mysterium, núm. 26.

24Cf. Pau VI, Motu proprio Ad pascendum, núm. 1: AAS 64 (1972) 534.

25CIC, càn. 230, § 3.

26Ritual de benediccions, Primera part, c. V, II.

27CIC, càn. 230, § 3.

28Cf. SC 28.

29Cf. SC 29.

30CIC, càn. 1248, § 2.

31Ordenament general de la Litúrgia de les Hores, 22.

32Congregació per a la doctrina de la fe, Carta... sobre algunes qüestions referents al ministre de l’Eucaristia (6 agost 1983): AAS 75 (1983) 1007.

33Cf. Ordenament general de la Litúrgia de les Hores, 258; cf. Ritual de benediccions, núms. 48, 119, 130, 181...

34Ritual de la sagrada comunió i del culte al misteri eucarístic fora de la missa, núm. 20

35Cf. Ordenament General de la Litúrgia de les Hores, 258.

36Cf. CIC, càns. 766-767.

37Cf. Ordenament General del Missal Romà, 45-47.

38Cf. Ritual de la sagrada comunió i del culte al misteri eucarístic fora de la missa, c. I.

39Ibíd., núm. 37.

40Joan Pau II, Al·locució a un grup de bisbes de França en visita «ad limina», 27 març 1987.

41Secretariat Nacional de Litúrgia, «Orientaciones Generales», en Celebraciones dominicales y festivas en ausencia de presbítero, Madrid: Coautores Litúrgicos 1992.

42Congregació per al culte Diví, Directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere, del 2 de juny de 1988, núm. 24.

43Cf. Ordenament General del Missal Romà, núms. 45-47.

44Cf. Sagrada Congregació de Ritus, Instrucció Inter oecumenici (26 setembre 1964), núm. 37: AAS 66 (1964) 885; Sagrada Congregació per al Culte Diví, Directori Christi Ecclesia per a les celebracions dominicals en absència del prevere (10 juny 1988), Notitiae 263 (1988) 379-392 (també publicat en aquest llibre, pàgs. 15-26).

45Cf. Joan Pau II, Al·locució (5 juny 1993): AAS 86 (1994) 340.

46Sagrada Congregació per al Culte Diví, Directori Christi Ecclesia, núm. 35; cf. també CIC, càn. 1378, § 2, núm. 1 i § 3; cf. càn. 1384.

47Cf. CIC, càn. 1248.

48Cf. CIC, càn. 1248 § 2.

49Cf. Sagrada Congregació per al Culte Diví, Directori Christi Ecclesia per a les celebracions dominicals en absència del prevere; Instrucció interdicasterial Ecclesiae de mysterio referent a algunes qüestions sobre la col·laboració dels fidels laics amb el ministeri dels preveres (15 d’agost de 1997): AAS 89 (1997), 852-877.

50Cf. «Modalitats d’assemblees dominicals sense prevere», Propositio 10.

51Cf. Íd.

52Cf. Cf. «Discurs als bisbes de la Conferència episcopal del Canadà – Quebec en visita “ad limina Apsotolorum”» (11 maig 2006), L’Osservatore Romano (12 maig 2006), 5.

53Joan Pau II, Carta als Sacerdots per al Dijous Sant de 1970, 10: AAS 71 (1979), 414-415.

54Cf. Propositio 18; SC 35.

55Cf. Exhortació apostòlica postsinodal Sacramentum caritatis (22 febrer 2007), núm. 75; AAS 99 (207), 162-163.

56Íb.

57Congregació per al Culte Diví i la disciplina dels Sagraments, Directori sobre la pietat popular. Principis i orientacions (17 desembre 2001), núm. 87.

II. ESTUDIS I REFLEXIONS

INTRODUCCIÓ

En aquest capítol oferim alguns estudis i reflexions sobre les ADAP. Els dos primers són dos interessants articles anteriors al Directori: el de Mn. Xavier Parés, que l’any 1980 ja recollia les experiències de França i aportava criteris per a unes possibles ADAP; i el de Mons. Piero Marini, escrit poc abans de la publicació del Directori, que apunta les principals intuïcions que després recollirà el document oficial y que mantenen tota la seva vigència. A continuació, dos articles molt importants: els comentaris que fan al Directori els bisbes Pere Tena i Julián López, just quan acabava de ser publicat.