Diversos autors - Les Celebracions dominicals en absència de prevere

2. Donat que aquesta realitat pastoral es por donar en algunes diòcesis espanyoles, ha semblat convenient d’elaborar i publicar el present llibre de les Celebraciones dominicales y festivas en ausencia de presbítero, tenint en compte les suggeriments del Directori publicat per la Congregació per al culte diví.

3. Aquest llibre està destinat als diaques, als religiosos i religioses i als laics, homes i dones, designats pel rector per dirigir les celebracions dominicals i festives quan falta el prevere. La decisió d’establir aquestes celebracions és competència del bisbe diocesà, escoltat el parer del consell presbiteral.42

4. L’animació de les celebracions dominicals i festives en absència de prevere per un diaca o un laic, degudament escollit i preparat, suposa l’observança de les normes donades pel bisbe o pel seu delegat per a aquestes celebracions, i l’actuació sota la responsabilitat del rector.

I. EL MINISTRE DE LA CELEBRACIÓ

5. Sempre que sigui possible la celebració la presidirà un diaca. Aquest usarà les vestidures del seu orde, ocuparà la seu presidencial, saludarà el poble amb la fórmula «El Senyor sigui amb vosaltres» i el beneirà al final de la celebració.

6. Quan és un laic qui dirigeix la celebració és convenient que es revesteixi d’alba o de túnica únicament, però en tot cas usarà un vestit digne. Per realitzar la seva funció ocuparà un lloc discret en el presbiteri o en la nau, des d’on se’l pugui veure i escoltar bé; però s’abstindrà d’usar la seu presidencial.

Mai no emprarà la fórmula «El Senyor sigui amb vosaltres» o una altra salutació pròpia del ministre ordenat, ni beneirà el poble al final de la celebració. Al començament d’aquesta, usarà la fórmula de benedicció de Déu i, per a la conclusió, implorarà la benedicció divina sobre tota l’assemblea, tal com s’indica en el lloc oportú.

7. El qui dirigeix la celebració apareixerà davant dels fidels com a delegat del prevere responsable de la parròquia o comunitat. Haurà de fer-ho constar, si cal, al principi de la celebració.

El prevere responsable de la parròquia o comunitat haurà d’explicar als fidels quina és la comesa del ministre de la celebració, per evitar que aquest servei pugui ser confós amb la presidència presbiteral de l’Eucaristia.

8. El ministre de la celebració (o els possibles ministres que es poguessin tornar) haurà de ser convenientment instruït sobre el ministeri que se li confia i disposarà del present llibre i del Leccionari corresponent en la seva edició oficial o, en defecte, de qualsevol de les edicions de missals per a fidels. Podrà usar també el Missal, el llibre de La pregària dels fidels i el llibre de la seu, però només per als textos que no siguin el prefaci i la pregària eucarística, i l’oració sobre les ofrenes.

9. Al preparar la celebració el ministre procurarà distribuir adequadament algunes funcions, per exemple per a les lectures, per als cants, etc., i per a la disposició i l’ornament del lloc.

S’encendran les espelmes i els llums de costum per a les altres celebracions.

II. DESENVOLUPAMENT DE LA CELEBRACIÓ

A) Ritus inicials

10. Reunit el poble, el ministre se situa en el seu lloc, com s’ha dit abans (núms. 5 i 6).

Si el Santíssim Sagrament està reservat, farà prèviament la genuflexió. Si no ho està, farà una inclinació, però en cap cas besarà l’altar.

Es pot cantar un cant apropiat al temps litúrgic per crear un clima festiu i de participació.

11. Acabat el cant el ministre diu: «En el nom del Pare, etc.». Tots se senyen i responen: «Amén».

Després el ministre, si és diaca, saluda els presents dient: «La gràcia de nostre Senyor, etc.» o una altra salutació litúrgica. Tothom respon: «I amb el vostre esperit».

Si el ministre és laic saluda els presents invitant-los a beneir el Senyor amb una de les fórmules senyalades en el ritu.

12. El ministre pot fer una breu monició introductòria a la celebració i recordant la comunitat amb la qual, aquell dia, el prevere celebra l’Eucaristia.

Tot seguit inicia l’acte penitencial, tal com s’indica en el seu lloc o amb qualsevol de les fórmules contingudes en el missal, incloent les paraules conclusives.

Després el ministre diu: «Preguem». Tothom prega en silenci durant uns instants. Aleshores el ministre, sense estendre les mans, diu l’oració col·lecta del dia. Quan acaba, el poble aclama amb l’Amén.

B) Litúrgia de la Paraula

14. Acabada l’oració, tothom s’asseu i el lector llegeix la primera lectura des de l’ambó. Convé que el lector sigui una persona distinta del ministre que presideix o dirigeix la celebració. Abans de les lectures es pot llegir una monició escrita que cridi l’atenció dels oients i les situï en el context de la litúrgia del dia.

Tothom escolta atentament la lectura i al final se’n pronuncia l’aclamació. Després, el salmista o un altre lector canta o recita el salm de la manera acostumada.

15. Totes les lectures es llegeixen del leccionari del dia. La segona convé que la llegeixi un altre lector.

Segueix a les lectures l’Al·leluia o un altre cant, segons les exigències del temps litúrgic. Si no es canta l’Al·leluia, es pot ometre.

16. Després el ministre va a l’ambó. Si és diaca saluda el poble tot dient: «El Senyor sigui amb vosaltres». Tothom respon: «I amb el vostre esperit». Tot seguit diu: «Lectura del sant evangeli...». Si el ministre és laic, omet la salutació i diu només: «Escolteu, germans, el sant evangeli segons sant N.».

Al final de la proclamació el ministre diu: «Paraula del Senyor», que el poble respon. Si és diaca, besa també el llibre.

17. Si el qui dirigeix la celebració és un diaca, ell fa l’homilia. Si és un laic pot llegir l’homilia escrita pel prevere responsable de la parròquia o comunitat. Pot també prendre el Leccionari en les mans i repetir en veu alta algunes frases de les lectures proposant-les a la consideració dels fidels. És possible, fins i tot, llegir els comentaris que encapçalen les lectures en els missals-leccionaris manuals.

En tot cas, convé que en segueixi un moment de silenci per meditar la Paraula de Déu.

18. Seguidament, tots drets, reciten el símbol nicenoconstantinopolità o el dels «Apòstols».

19. Després es té la pregària dels fidels, que el ministre dirigeix des del seu lloc o des de l’ambó. Es poden emprar els esquemes proposats més endavant o en el llibre de la Pregària dels fidels, el preparat per a la celebració. En tot cas, la pregària es desenvoluparà segons la sèrie establerta de les intencions.43 No s’ometin les intencions proposades pel bisbe o pel prevere, i demani’s amb freqüència per les vocacions a l’orde sagrat.

C) Acció de gràcies

20. Després de la pregària universal pot esdevenir una acció de gràcies, amb la que els fidels exalten la bondat de Déu i la seva misericòrdia. Aquesta acció de gràcies es pot fer de dues maneres:

1 com a simple acció de gràcies amb un salm, per exemple, els salms 99, 102, 117, 135, 137, 150; o com un himne o cant, com el Magníficat; o com una pregària litánica, que el ministre diu amb els altres girat cap a l’altar, estant tots drets.

2 Com un acte d’adoració a la Santíssima Eucaristia, abans del Parenostre, com després es dirà.

21. En tot cas, l’acció de gràcies no ha de tenir la forma d’una pregària eucarística. Els textos del prefaci i de les pregàries eucarístiques continguts en el missal no es poden usar.

D) Ritu de la comunió

22. Acabades l’oració universal i l’acció de gràcies, si ha tingut lloc, s’estenen els corporals sobre l’altar. El ministre s’acosta al tabernacle i pren el copó amb la santíssima Eucaristia, ho posa sobre els corporals i fa una genuflexió.