Toni Hill: Contes de terror 2

Pere Cervantes · Quim García Albero

Toni Hill · Anna Maria Villalonga

Contes de terror 2

Relats inspirats dins del II Festival de Literatura de Terror.

© de l’obra: Els seus autors

© de l’edició: Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU

ISBN digital: 978-84-122005-6-0

Edició: Apostroph

Disseny de coberta: La Mirada gràfica

Maquetació: Apostroph

Primera edició en paper: març 2018

Reedició: abril 2018

Primera edició digital: juny 2020

Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU

www.apostroph.cat

apostroph@apostroph.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Us podeu adreçar a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra.

Gràcies per llegir aquest llibre, tots els que hem fet possible que aquest llibre d’Apostroph hagi arribat a les vostres mans esperem que us agradi.

E-mail: apostroph@apostroph.cat

Twitter: @postroph

Facebook: facebook.com/postroph/

Pròleg

El 1816, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors lloguen una mansió, la vil·la Diodati, per passar junts uns dies de descans. Són el poeta Percy Shelley, la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. Aquesta data es coneix a Europa com l’any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, tenen conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta inciten els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany.

D’aquestes fèrtils nits d’estiu neix El vampir de Polidori, com a expansió d’un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d’un malson, Mary Shelley comença a gestar una de les obres clàssiques de la literatura universal i d’un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada precisament el 1818, enguany fa 200 anys.

El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental tant o més seductora que la mansió suïssa. A la part més elevada del poble s’alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d’història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l’antic oratori dels cartoixans d’Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil espanyola, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l’edifici va ser utilitzat com a escola i, fins i tot, com a granja d’aviram just abans de ser transformat en l’allotjament rural ple d’encant que és avui.

Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor l’ombra de Vil·la Diodati. L’Editorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d’aquestes llegendes diu que, a l’edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l’homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.

L’octubre de 2017, Mario Urrea, l’alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la segona edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d’aquest llibre. Pere Cervantes, Quim Garcia Albero, Toni Hill i Anna Maria Villalonga han tingut la gentilesa d’acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració de la fructífera reunió literària de Vil·la Diodati.

Gràcies a la gent que creu en l’originalitat, a les persones com Mario Urrea que estan a l’altura, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

Annabel Encontra i Alexandra Cuadrat

Editores i directoros de Torrebesses Tremola

Festival de Literatura de Terror

Audiollibre

Aquest llibre inclou un audiollibre. Si vols escoltar l’àudio dels contes, accedeix als següents enllaços:

5000 paraules / Pere Cervantes

El jardí / Quim García Albero

Els reis de la casa / Toni Hill

La por de la por / Anna Maria Villalonga

Pere Cervantes

Pere Cervantes Pascual (Barcelona, 1971), funcionari, llicenciat en dret i escriptor. Ha escrit dos manuals de seguretat a Internet, amb el Grup Planeta, i sis novel·les, entre elles No nos dejan ser niños i La mirada de Chapman, amb Ediciones B, i Tres minutos de color amb l’editorial Alrevés. Ha estat guardonat recentment per la Diputació Provincial de Castelló amb el Premi Letras del Mediterráneo a la millor novel·la negra (es publicarà durant l’any

2018). És un dels autors que sol ser convidat als diferents festivals negres de la geografia espanyola.

www.perecervantes.com

5000 paraules

Alguna vegada ha estat a les teves mans la vida d’un ésser estimat? No em refereixo a la simple cura d’un nadó o a la d’una persona desvalguda. T’ho preguntaré d’una altra manera. Has matat algú que estimes? Tot i que sigui en sentit metafòric. Potser tu ets una d’aquestes persones? Encara et tremolen les mans quan estàs sol i agafes amb la mà la copa de vi per oblidar? La culpa, aquell maleït rail per on transcorre aquell viatge que mai no vaig planificar.

Tot va començar fa una setmana, encara que les coses sempre passen molt abans del que recordem. Aquella nit de divendres de novembre la Laura no va dormir al meu àtic acabat d’estrenar. Vam discutir vehementment abans de sopar. La gelosia, aquell enemic íntim al qual no puc vèncer, em va fer parlar poc i cridar massa. La Laura em va advertir, amb els ulls plens de llàgrimes, que la seva paciència estava minvant. Vaig llançar d’una manotada, un parell de copes a terra, vaig deixar anar verí per la boca i ella se’n va anar, aterrida. Em vaig cruspir tot sol la pizza que havíem demanat i em vaig beure el Montsant que ens hauria d’haver fet de ressort per a la nostra libido. Hores més tard va coincidir el toc d’una campana amb l’anunci de la recepció d’un correu electrònic per part del meu mòbil, amb l’esquinçat de l’agulla del meu tocadiscs, encallada a l’última pista d’un vinil que no parava de girar. Em vaig incorporar del sofà, endormiscat, i vaig alçar el fonocaptor a fi i efecte que no fes malbé el Soul Cages de Sting. Vaig llegir a l’epicentre del disc el llistat de les cinc cançons que componien la cara A i el vaig tornar a deixar caure sobre el «Why Should I Cry for You?», en què el cantant pregunta al seu pare per què hauria de plorar la seva mort. Vaig abocar-me a la finestra del menjador des de la qual veia tot el tràfec de la ciutat quan vaig començar a llegir la pantalla del mòbil.