Joan Arumí - Des de la graderia

Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla són companys al Departament de Ciències de l’Activitat Física de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i han viscut l’esport des de la pista, les piscines, les banquetes i les classes. Des de fa uns anys, també com a pares des de la graderia.

«El joc és intens i res la distreu. La jugadora està atenta a trajectòries, a distàncies, a moviments... De tant en tant sent alguna indicació de l’entrenador, assenteix amb el cap i torna a fer allò que més li agrada: jugar. De sobte, en un moment de pausa, aixeca el cap, busca entre les graderies i veu els seus pares.»

Què se suposa que hem de fer els pares a les graderies? A quin esport hem d’apuntar els nostres fills? Seran bons? Aquest llibre ofereix criteris per orientar la relació i les decisions que pares i fills establim al voltant de l’esport. Amb un llenguatge planer, bastit d’anècdotes i reforçat amb pinzellades de pedagogia, psicologia i sociologia, parlem del paper de les famílies en l’esport.

Des de la graderia

En família, 7

El llibre per als que tenen nens i nenes que fan esport

J. Arumí, A. Juncà i G. Pla

© 2020, Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla

© d’aquesta edició:

Eumo Editorial. C. Dr. Junyent, 1. 08500 Vic

www.eumoeditorial.com- eumoeditorial@eumoeditorial.com

—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—

© de la fotografia de coberta: Kwanchaichaiudom - Freepik.com

Primera edició: setembre de 2020

Disseny de la coberta: Control Z - Comunicació

Maquetació: Grafime

Producció de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-9766-713-5

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra ( www.conlicencia.com, 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

La graderia

I. Abans de seure

1. L’hi apuntem?

2. Unicorns i valors en l’esport

3. La loteria de l’esport professional

4. Les graderies es veuen plenes quan hi som

II. Ben asseguts

1. El múscul no aprèn

2. A la PlayStation s’hi juga a casa

3. La disconformitat d’aprendre

4. Volem parlar de l’àrbitre

III. Quan ens aixequem

1. Intrusos o aliats?

2. Esmorzant, dinant o sopant

3. Cronos i Kairós

Epíleg

Llibres i documents que ens han ajudat

A l’aula, ben decorada amb murals i dibuixos, hi ha un silenci absolut. La llum del dia hi entra amb força i n’il·lumina tots els racons. L’organització de les taules és en files ben arrenglerades. Una colla de nens i nenes seuen a les cadires, tenen el cos inclinat endavant amb els colzes sobre les taules. Tots semblen estar concentrats, eviten parlar amb els companys, i mentre uns estan pensant d’altres escriuen respostes en un full. La mestra s’ho mira des del costat de la pissarra amb el rostre seriós i en silenci, com si volgués mostrar als seus alumnes la importància del moment. A l’escena es respira un aire transcendent: els infants estan aprenent.

Tot d’una passa una cosa excepcional que cap dels protagonistes no podria haver esperat. Un fort crit trenca el silenci: «Sí senyor, Enric! Molt bé! Bravo!». Un dels nens de la classe, l’Enric, es mostra sorprès i desorientat. La Paula, que està escrivint la resposta a una de les preguntes, rep una altra indicació en to de retret: «Però…, què fas, Paula? Que no veus que aquesta no és la resposta?». La Paula es neguiteja, agafa la goma i esborra el que acaba d’escriure. La Maria ha acabat totes les preguntes i enmig d’un garbuix de murmuris sent una veu familiar que es pregunta resignadament: «En farem res d’aquesta nena…?».

Els alumnes i la mestra estan desconcertats: «D’on surten i de qui són aquelles veus?». Aixequen el cap, miren al seu voltant i veuen unes graderies que envolten l’aula. I allà, asseguts i atents a les seves evolucions, hi troben els seus pares. Uns pares que no s’estan de fer tota mena de comentaris sobre l’exercici que els seus fills estan fent. Uns són més exigents i d’altres, més condescendents. També n’hi ha alguns que no diuen res, però fan gestos i miradetes… Tots responen de manera diferent; però la qüestió del cas és: què hi fan allà?

La situació que hem descrit és possible d’imaginar però és poc probable que es faci realitat. Us imagineu unes graderies a les aules de les escoles plenes de pares comentant les activitats dels seus fills? A la gran majoria d’adults no se’ns acudiria interrompre processos i moments d’aprenentatge —tan importants per a les criatures— que passen a l’escola. Tampoc no se’ns acudiria esmenar in situ la feina de la mestra, que és qui ha de guiar i acompanyar el procés d’aprenentatge dels alumnes. A l’escola, per aprendre, és necessari que hi hagi un ambient tranquil i de concentració per als estudiants.

Hi ha un altre context, però, on els pares tenen les portes obertes per veure —i comentar— el procés d’aprenentatge dels seus fills i el procés d’ensenyament de l’adult que els guia. És un lloc on aquesta observació es pot fer de manera freqüent, cada setmana. Un lloc on els pares, ben asseguts en unes graderies, poden observar de manera tranquil·la els seus fills i gaudir de com aprenen. També es poden aixecar, cridar, aplaudir… De ben segur que ja heu endevinat de quin context es tracta: és l’esportiu.

Els tres autors d’aquest llibre som companys de feina que treballem al Departament de Ciències de l’Activitat Física de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i tenim la sort de poder viure com els nostres fills practiquen esport. Ens asseiem a la graderia i, com molts altres pares, observem i comentem el que passa a la pista. És una estona intensa on es fan tota mena d’accions i moviments, es prenen decisions més o menys encertades i s’escullen estratègies, reeixides o no, que comporten prediccions fallides o encertades, alegries, decepcions…

Els nostres fills i filles practiquen esport de formació o de base, l’etapa esportiva de la qual parlarem. És una etapa on han de tenir cabuda tant l’aprenentatge, com la competició, com el plaer de practicar esport. Així doncs, aprendre, competir i gaudir són els tres pilars que han de mantenir en equilibri l’esport formatiu i com a pares hem de procurar que es mantingui aquest equilibri.

Que ens fixem en aquests tres objectius per als nostres fills no vol pas dir que no vulguem que guanyin. I tant, que volem que guanyin! Però en el llibre volem explicar i transmetre moltes més idees. Des de la pedagogia, la sociologia i els fonaments teòrics de l’aprenentatge motor responem per què és important que els infants practiquin esport i pretenem, també, orientar l’actuació dels pares en la relació entre fills i esport. Volem mostrar la complexitat del procés d’aprenentatge esportiu i exposar com poden actuar els clubs i els entrenadors per tal que acompleixin la seva funció educativa i ens ajudin i ens acompanyin en la formació de les criatures.