Antoni Ascón Vila - Embriaguesa d'amor i alcohol

A la noia dels ulls color de mel.

O era per la noia dels ulls “glaucs” color de Mar?

Antoni Ascón Vila

EMBRIAGUESA D’AMOR I ALCOHOL

(A boca de canó)

1ª edició en format electrònic: setembre 2020

© Antoni Ascón Vila

© Imagen de cubierta Antoni Ascon Vila

Disseny de la coberta: ImatChus

Terra Ignota Ediciones

c/ Bac de Roda, 63, Local 2

08005 – Barcelona

931.73.22.29 - 629.02.20.53

www.terraignotaediciones.com

ISBN: 978-84-122561-1-6

IBIC: DCF 2ADC

La història, idees i opinions escrites en aquest llibre són propietat i responsabilitat exclusiva de l’autor.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

Antoni Ascón Vila

EMBRIAGUESA D’AMOR I ALCOHOL

(A boca de canó)

Índex

T’he conegut 14-12-2010 -mail- T’he conegut Com la pluja del mes d’abril més sec, així, després de la travessera del desert, ple de somriures i llàgrimes. al final quasi del camí, la teva olor fresca d’herba mullada i clam silenciós, m’han fet retrobar el tresor perdut en els records de la memòria. Del camí infinit del futur, voldria que naixessin flors de les pedres, que als ocells se’ls oblidés el seu cant, que la nostra trobada, fos sempre una retrobada, com una espiral de núvols Que no tingués fi. Que la fi del temps, ens trobi tan assedegats d’amor, que no haguem deixat res pels altres, i hagin de tornar a inventar-lo. No vull oblidar mai el teu nom, com el pilar de la terra, vull cridar-lo, noranta vegades, noranta, passar-te la ma pel rostre, amb els meus ulls tancats completament a les fosques, com una nit sense lluna. Perquè si un dia em quedo cec, que els dits guardin la teva memòria, i així poder dir.... Que t’he conegut.

El Bosc 25-12-2010 -mail- El Bosc -Tendresa- Em sento com un nen ferit i abandonat al mig del bosc, on les libèl·lules ploren amb les seves quatre-centes cèl·lules d’ulls. Però els unicornes blancs m’ajudaran a trobar el camí cap a tu, allà on el sol sembla una magrana, com un cort obert, com un riu de sang, on les bèsties més salvatges voldrien ser intel·ligents i veure’ns com a dos de la seva espècie. Menters, les papallones cantaran oracions sensibles que només podrem entendre tu i jo. Mira aquest cos que està fet a la mida dels teus ulls de mel, on la gebra seria l’únic impediment per poder-los obrir. Tortugues lentes ens petonejaran els records, aquells que només tu i jo sabem que existeixen, i és per això que serem immortals i savis, sense saber res, no ens caldrà, perquè en el nostre món, no existeix la ignorància, la tendresa ho haurà guanyat tot.

Si ploro

El cel i el mar

Atzavara

L’única certesa

Tramuntana

Vida

I el sol

Els teus ulls

Recepta per viure

Llavors

Contra la tristor

Un instant

Llibertat

Només

Mentida

Sense tu

Dorm

Bosc de corall

Calidoscopi

En tornaré formiga si cal...

Respirar

La Poesia

Despertar

Com tu

Reina

Somriu

Nadó

Colors

Nimfa consentida

Et regalaré

Tatuatge

Pluja

Fènix

Mira

La mar

Xiuxiu

Oceànic

Lliure

Propera estació

Pallasso

Nua

Si la veus

Gratitut

Nova vida

Silenci

Els mars

Pell bruna

Totes les tardors

No ploris

Un instant

Així

El teu rostre

Com un nen

De ferro

T’estimo

T’imagino

Com la mel

Proa

Sibèria

Cec

Setze anys

Gana

Desesperació

Buscant

Amant

Sang

Per fi

Tant

Cap a l’infinit

14-12-2010

-mail-

T’he conegut

Com la pluja del mes d’abril més sec,

així, després de la travessera del desert,

ple de somriures i llàgrimes.

al final quasi del camí,

la teva olor fresca d’herba mullada

i clam silenciós,

m’han fet retrobar el tresor perdut

en els records de la memòria.

Del camí infinit del futur,

voldria que naixessin flors de les pedres,

que als ocells se’ls oblidés el seu cant,

que la nostra trobada,

fos sempre una retrobada,

com una espiral de núvols

Que no tingués fi.

Que la fi del temps,

ens trobi tan assedegats d’amor,

que no haguem deixat res pels altres,

i hagin de tornar a inventar-lo.

No vull oblidar mai el teu nom,

com el pilar de la terra,

vull cridar-lo,

noranta vegades, noranta,

passar-te la ma pel rostre,

amb els meus ulls tancats

completament a les fosques,

com una nit sense lluna.

Perquè si un dia em quedo cec,

que els dits guardin la teva memòria,

i així poder dir....

Que t’he conegut.

25-12-2010

-mail-

El Bosc

-Tendresa-

Em sento com un nen ferit i abandonat

al mig del bosc,

on les libèl·lules ploren

amb les seves quatre-centes

cèl·lules d’ulls.

Però els unicornes blancs

m’ajudaran a trobar el camí cap a tu,

allà on el sol sembla una magrana,

com un cort obert,

com un riu de sang,

on les bèsties més salvatges

voldrien ser intel·ligents

i veure’ns com a dos de la seva espècie.

Menters, les papallones cantaran

oracions sensibles que només

podrem entendre tu i jo.

Mira aquest cos que està fet

a la mida dels teus ulls de mel,

on la gebra seria l’únic impediment

per poder-los obrir.

Tortugues lentes

ens petonejaran els records,

aquells que només tu i jo sabem

que existeixen,

i és per això que serem immortals

i savis, sense saber res,

no ens caldrà,

perquè en el nostre món,

no existeix la ignorància,

la tendresa ho haurà guanyat tot.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.