Jaume I - Com vaig arribar a ser rei

Així es tanca la fase formativa del rei en el Llibre dels fets , enmig de les batalles concretes pel poder. Però aviat aquell rei va entrar en el camp de la llegenda, especialment les circumstàncies del seu naixement, explicades amb detalls cada vegada més novel·lescos. Es pot veure en les versions de l’engendrament del rei Jaume que ofereixen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, també recollides en aquest volum. El primer se centra en la difícil relació entre l’«altiu» Pere el Catòlic i la «virtuosa» Maria de Montpeller, que es resol amb un recurs arquetípic de la narrativa universal: fan creure al rei que es ficarà al llit amb la seva amant, mentre a dins la cambra, a les fosques, l’espera la reina. Aquella mateixa nit Maria sent que està embarassada i ho fa saber al seu marit. Muntaner, estirant aquest fil rondallístic, encara mitifica més el monarca. Reprèn el tema de la desavinença entre el rei Pere i Maria, però aquí són els cònsols de Montpeller i no la reina mateixa qui tramen el pla per engendrar un hereu. I es diverteix a pintar una escena majestuosa: els dotze cònsols, dotze homes entre cavallers i ciutadans, dotze dames i dotze donzelles, i notaris i canonges i clergues, tots amb un ciri a la mà, pregant agenollats fora la cambra on el rei i la reina passen la nit. L’engendrament miraculós del rei Jaume, «rei de ventura, i rei de virtut i de gràcia», un sobirà redemptor destinat a dur bé al regne, l’entusiasta Muntaner el pren com a prova de la gràcia que Déu ha concedit als reis del Casal de Barcelona, i els exhorta a fer-se dignes del seu avantpassat. Tant Desclot com Muntaner, amb la seva finesa narrativa, ja són molt lluny del Llibre dels fets , però tots dos es nodreixen de la mitificació del naixement del rei que ja s’hi insinuava.

En les pàgines que segueixen trobareu tots aquests textos en català modern. Sobretot en la versió del Llibre dels fets , el més primitiu, he limitat l’ús de cultismes i he buscat una manera de dir directa i una mica desmanegada que fes justícia a l’estil de l’original, tot i la pressió que fa la normativa sobre qualsevol traducció d’avui. Hi he posat més punts i a part dels que solen constar en les edicions modernes, imagineu-los com les pauses que feia el rei Jaume mentre dictava: a cada punt, mireu com agafa la copa i beu una mica de vi, com s’eixuga els llavis, com es perd un moment en el record. He respectat les formes dels noms propis i de bona part dels topònims, adaptats a l’ortografia d’avui, amb l’excepció singular del mot Espanya : a l’edat mitjana era un terme geogràfic que solia designar tota la península Ibèrica, naturalment sense tenir en compte les fronteres dels tres Estats que l’administren avui dia; per mantenir el sentit del text l’hem substituït per Península . Aquest volum també inclou, al final de tot, els cinc primers paràgrafs del Llibre dels fets en català medieval, perquè el lector en pugui apreciar el regust aspre i fort. I potser, qui sap, després s’aventuri a llegir tota la crònica en la seva llengua original.

Raül Garrigasait

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.