Judith Butler - Problemes de gènere

Judith Butler

(Cleveland, 1956) Filòsofa de formació, actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Des del postestructuralisme Butler ha realitzat importants aportacions en diversos camps dels estudis culturals, particularment en el feminisme, els estudis queer, la filosofia política i l’ètica, i se la considera una dels intel·lectuals més infl uents al món. És doctora honoris causa en diverses universitats dels Estats Units, Amèrica i Europa. Entre altres títols, és autora de Marcs de guerra (Angle 2019), L’embolic del gènere (CCCB, 2019), Cossos que encara importen (CCCB, 2017), Violència d’estat, guerra, resistència (CCCB, 2010), Vulnerabilitat, resistència (CCCB, 2008) i «Imitació i insubordinació de gènere» a El gai saber. Introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de l’Índex, 2000).

Tot va començar amb Problemes de gènere , que ha esdevingut una obra capital per al moviment feminista. Amb aquest llibre Judith Butler, alhora brillant intel·lectual i activista militant, funda els estudis queer i marca el camí a tots els pensadors que posteriorment han fet estudis sobre el gènere. Poques obres de pensament han estat tan llegides, seguides i debatudes com aquesta en els darrers cinquanta anys.

Butler hi critica la idea essencialista segons la qual les identitats de gènere són immutables i estan arrelades en el cos, en la naturalesa o en una heterosexualitat normativa. Afirma que conceptes com «masculí» o «femení» no estan fixats biològicament sinó preestablerts culturalment. El gènere, per tant, no prové d’una realitat prèvia sinó que és el resultat d’una influència social reiterada.

Dialogant amb autors com Lacan, Freud, De Beauvoir o Foucault, i incorporant postulats avançats de l’antropologia, la psicologia o la filosofia, les idees recollides a Problemes de gènere continuen sorprenent per la seva originalitat i la seva voluntat subversiva.

PROBLEMES DE GÈNERE

EL FIL D’ARIADNA

121

Amb el suport de

Títol original: Gender Trouble

Tots els drets reservats.

Traducció autoritzada de l’edició en llengua anglesa publicada per Routledge, membre de Taylor & Francis Group LLC

© 1990, 1999, 2006 Routledge

© 2021 Bel Olid, per la traducció

© 9 Grup Editorial, per l’edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B

08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Disseny de coberta: J. Mauricio Restrepo

Revisió d’Antoni Isidor Marí Marí

Primera edició: maig de 2021

ISBN: 978-84-18197-78-9

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Prefaci (1999)

Prefaci (1990)

Subjectes de sexe/gènere/desig

I. «Les dones» com a subjecte del feminisme

II. L’ordre obligatori de sexe/gènere/desig

III. Gènere: les ruïnes circulars del debat contemporani

IV. Teoritzar el que és binari, unitari i més enllà

V. Identitat, sexe i la metafísica de la substància

VI. Llenguatge, poder i estratègies de desplaçament

Prohibició, psicoanàlisi i producció de la matriu heterosexual

I. Intercanvi crític de l’estructuralisme

II. Lacan, Rivière i les estratègies de la mascarada

III. Freud i la malenconia del gènere

IV. La complexitat del gènere i els límits de la identificació

V. Reformular la prohibició com a poder

Actes corporals subversius

I. La política del cos de Julia Kristeva

II. Foucault, Herculine i la política de la discontinuïtat sexual

III. Monique Wittig: desintegració corporal i sexe fictici

IV. Inscripcions corporals, subversions performatives

Conclusió: de la paròdia a la política

Notes

Fa deu anys vaig acabar el manuscrit de Problemes de gènere i el vaig enviar a Routledge per a la seva publicació. No sabia que el text tindria un públic tan ampli com ha tingut, ni tampoc sabia que constituiria una «intervenció» provocadora en la teoria feminista o que seria citat com un dels textos fundacionals de la teoria queer. La vida del text ha superat les meves intencions, i sens dubte en part es deu al context canviant de la seva recepció. Mentre l’escrivia, em veia en una relació oposada i enfrontada a determinades formes de feminisme, encara que entenia que el text també formava part del feminisme. Escrivia dins la tradició de la crítica immanent que vol provocar una anàlisi crítica del vocabulari bàsic del moviment de pensament al qual pertany. Hi havia i encara hi ha una justificació per a aquesta forma de crítica, i per distingir entre l’autocrítica que promet una vida més democràtica i més inclusiva al moviment i la crítica que intenta minar-lo del tot. Per descomptat, sempre és possible confondre la primera amb la segona, però espero que no sigui el cas de Problemes de gènere .

El 1989 m’interessava molt criticar una assumpció de l’heterosexualitat generalitzada a la teoria literària feminista: pretenia rebatre les perspectives que pressuposaven els límits del gènere i com havia de ser, i que restringien el significat del gènere a les idees rebudes sobre la masculinitat i la feminitat. Pensava i continuo pensant que qualsevol teoria feminista que, entre els pressupòsits de la seva pròpia pràctica, restringeixi el significat del gènere estableix normes de gènere excloents dins del feminisme, sovint amb conseqüències homòfobes. Em semblava, i em continua semblant, que el feminisme hauria de vigilar de no idealitzar determinades expressions de gènere que, al seu torn, produeixen noves formes de jerarquia i exclusió. En concret, m’oposava a aquells règims de veritat que estipulaven que determinats tipus d’expressions de gènere eren falsos o derivats, i d’altres, certs i originals. L’objectiu no era prescriure una nova forma de vida dins el gènere que pogués servir de model per a qui llegís el text. Més aviat, l’objectiu del text era obrir el camp de possibilitats del gènere sense dictar quins tipus de possibilitats s’haurien de materialitzar. Ens podríem preguntar per a què serveix, al cap i a la fi, «obrir possibilitats», però és improbable que algú que hagi entès què vol dir viure al món social com el que és «impossible», il·legible, irrealitzable, irreal i il·legítim es faci aquesta pregunta.

Problemes de gènere intentava descobrir com certes presumpcions habituals i violentes exclouen el fet mateix de pensar sobre què és possible en la vida dins el gènere. El text també tractava de desautoritzar tots els esforços d’utilitzar un discurs de la veritat per deslegitimar les pràctiques sexuals i de gènere de les minories. Això no vol dir que totes les pràctiques minoritàries s’hagin d’acceptar o de celebrar, però sí que hauríem de poder pensar-hi abans d’arribar a concloure’n res. El que més em preocupava era com el pànic davant d’aquestes pràctiques les feia impensables. Per exemple, la destrucció del binarisme de gènere és tan monstruosa, tan aterridora, que cal considerar-la definitivament impossible i excloure-la heurísticament de qualsevol esforç per pensar el gènere?