Tommaso Campanella - La Ciutat del Sol

La New Atlantis de Francis Bacon (1627), una antítesi de Plató, trenca la línia de More i Campanella. Bacon propugna un divorci entre la raó i la fe; no proposa que l’home visca segons la Natura, sinó que la domine. Els científics i els tècnics són els sobirans d’una societat patriarcal i puritana.

En L’autre monde ou Les états et empires de la lune de Cyrano de Bergerac (1657) apareix el daímon de Sòcrates que diu haver inspirat a Campanella, pres de la Inquisició, el De sensu rerum et magia. La concepció de l’home com a microcosmos i algun estrany invent provenen de Campanella; però l’obra, més que una utopia, és una sàtira politicoreligiosa.

Alguns han volgut veure una aplicació pràctica de La Ciutat del Sol en les reduccions jesuítiques del Paraguai. Hi ha algunes semblances: possessió comuna de béns, ordenació del treball, govern exercit pels missioners (uns «metafísics»), etc. Són, però, coincidències degudes al sistema d’explotació i cristianització dels indígenes, basat en les encomiendas medievals; a més, les reduccions es van establir abans de l’edició de la Ciuitas Solis.

Després de les edicions del s. XVII, La Ciutat del Sol cau en un llarg oblit; l’obra s’exhuma a mitjan s. XIX, en part com a reflex de la irrupció del socialisme utòpic. Les propostes i les temptatives de C. H. de Saint-Simon, de R. Owen, de C. Fourier, d’É. Cabet i d’altres, plantejades en una perspectiva ideològica i en un context històric molt diferents, divergeixen marcadament, pel que fa a l’abast i al significat, de les de Campanella. Tanmateix, hi persisteixen alguns elements comuns: eradicar les flagrants injustícies de classe per la participació en el treball segons les capacitats i en els béns segons les necessitats, elevar la dignitat i les aptituds de l’home gràcies a l’educació, crear un ambient favorable per a una vida segura i solidària per mitjà d’uns serveis accessibles a tothom i d’un urbanisme apropiat.

Els utopistes pretenen atènyer una harmonia universal superant la història, és a dir, una edat d’or; compten, a més, il·lusòriament, amb l’adhesió de totes les forces socials que han de realitzar el projecte. Tot ha d’estar ben lligat, reglamentat i controlat en una societat perfecta, en un estat absolut en què l’individu es converteix en una peça de l’engranatge: «la part està al servei del tot, i no el tot al servei de la part». Les utopies porten en el seu si el germen del fracàs. Això no obstant, alguns objectius s’arriben a complir més o menys, perquè cal un cert impuls utòpic per a forçar la marxa de la història. Marcades pels signes del temps, les utopies passen, però molts motius que les animen persisteixen. I en La Ciutat del Sol, filla de la seua època (la dels descobriments, de l’absolutisme i de la contrareforma) i del seu autor (un mil·lenarista radical), n’hi trobem uns quants de vigents encara –plantejats avui en termes molt diferents, és clar–: el contrast escandalós entre el luxe i la misèria; el triomf del liberalisme amb la defunció del comunisme; un imperi que es pretén designat per Déu per a imposar la «pau» al món; la disgregació de la família tradicional; l’eugenèsia com a manipulació genètica; la religió en conflicte amb la ciència i amb el poder polític; etc. Avui, el frare dominicà faria una utopia nova, també inquietant, també aclaparadora.

4

La Ciutat del Sol es va compondre en italià el 1602; el text va romandre inèdit, però circulava en còpies manuscrites. La primera edició (Frankfurt, 1623), la va fer T. Adami, en la versió llatina de Campanella, amb moltes correcions i ampliacions, com a apèndix de la tercera part (Politica) de la Realis philosophia epilogistica. La segona (París, 1637), també llatina, a cura de l’autor, conté més correccions i ampliacions; entre altres qüestions afegides, hi figura la Quaestio quarta de optima republica, on Campanella respon a les objeccions que se li han plantejat. L’edició d’Utrecht (1643) reprodueix la de París.

La primera edició crítica solvent del text italià (Torí, 1941) es deu a N. Bobbio, que es va basar en deu manuscrits, sobretot en el de la Biblioteca Statale de Lucca, que representa l’estadi més avançat de la redacció; per la seua part, la de L. Firpo (Torí, 1949) introdueix algunes correccions basades en el manuscrit de la Biblioteca Comunale de Trento, l’estadi més primitiu. D’aquestes dues deriven les edicions posteriors, entre altres, la de R. Amerio (Milà-Nàpols, 1956) i la de G. Ernst (Milà, 1996).

La Quaestio quarta s’ha editat recentment, com a apèndix, en el text llatí i amb traducció, per R. Crahay (Brusel·les, 1993) i per G. Ernst.

S’ha atorgat erròniament el caràcter d’«original» al text italià de La Ciutat del Sol. Però la versió llatina no ha perdut la seua autenticitat; no és una mera traducció, i no solament perquè es deu a l’autor mateix, sinó perquè el llatí és també la llengua de Campanella i de tota la comunitat intel·lectual de l’època: More va escriure en llatí la Vtopia, i Andreae, la Christianopolis. La redacció italiana és més pròxima als fets històrics que la van originar; la llatina és més madura. Ens hem inclinat, no sense escrúpols, per la primera, la més difosa avui. Ara bé, no hem deixat de banda el text llatí, que, a part de les modificacions de l’autor, resol algunes confusions de l’italià. Per això n’hem recollit en nota algunes variants, almenys com a mostra. Si les edicions de Frankfurt i de París coincideixen, diem simplement «versió llatina»; si no, les distingim.

Campanella, més atent al sentit que a la gramàtica o a la retòrica, escrivia en un estil abrupte i descurat, sobretot en italià –en llatí és molt més correcte. La nostra traducció conserva les peculiaritats del seu estil.

Antoni Seva

La Ciutat del Sol

Els cercles dels set planetes: el temple i les muralles amb els temes de les i·lustracions

a. Sol: astronomia

b. Lluna: matemàtiques, geografia

c. Mercuri: minerologia, hidrologia

d. Venus: botànica, ictiologia

e. Mart: ornitologia, rèptils

f. Júpiter: animals terrestres

g. Saturn: arts mecàniques, homes il·lustres

La Ciutat del Sol

seguida de

Qüestió quarta sobre la millor república

Tommaso Campanella

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.