Martí de Viciana - Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell

¶ 17Molt similar amb algunes variacions a la relació continguda a Berenguer DE PUIGPARDINES: Sumari ..., op. cit ., pp. 88-89 i a Melcior MIRALLES: Crònica i dietari... , op. cit ., p. 101. ¶ 18Cf. Miquel COLL I ALENTORN, Llegendari... , op. cit ., pp. 7-50 i Pere QUER I AIGUADÉ: «L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae... », op. cit ., pp. 365-372. ¶ 19Cf. Cronicó de Perpinyà... , op. cit ., pp. 10-17. Tant el Cronicó com el text editat coincideixen en la data de 1265 per anotar l’entrada de Jaume I a Múrcia, d’acord amb l’estil florentí de l’any de l’Encarnació. Data que es correspon a l’any 1266 del nostre còmput. ¶ 20Els Anales arriben fins a l’any 1248 a partir de la qual data s’introdueix una «Genealogia dels reis de la Corona d’Aragó», Anales... , op. cit ., pp. 12-13.

¶ 21Cf. Pere TOMIC: Històries e conquestes... , op. cit ., p. 283.

¶ 22Cf. Melcior MIRALLES: Crònica... , op. cit ., pp. 96-120.

Textos històrics de Martí de Viciana el Vell

[NOTA AUTÒGRAFA DE MARTÍ DE VICIANA]

|| 115A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana.

1.

[SENYALS DEL CEL]

|| 115vLos senals del cel, no obstant sien alguns naturals, enperò quant alguns vénen ab major que sa natura los inclina, 1deuen molt tembre la gent, com nostre Senyor nos los aja donats per seyal de la fi del món. E lo bon cristià, tenint ho portant per títol lo capítol lo dit de l’Avangeli « estote parati & », 2deu aquels, no obstant, com dit he sien o puxen ésser naturals, enperò deu tembre e pensar, donchs, per aquels al temps que aparexen se seguex algun cas e gran deu ésser 3lo [e]cripsi del sol. 4L’any mil CCCCXXXXVIII tro a l’any MCCCCLXXVIII se són seguits e vists per mi los senals següents: 5

Primerament, a [...] 6de agost en l’any MCCCCXXXXVIII fonch eclipsi de sol, del qual s’escorí més de la mitat o prop. 7En aquel temps se féu ligua del turch ab genovesos, de hon se segueix que a pocs dies que hun genovés vené al traydor del turch Gostantinoble, que no pasaren V o VI anys de l’aclipsi principià fer guerra a la cristiandat. 8

En l’any mil [CCCC]LV en Espaya avia una cometa envés ponent ab un gran rag ves orient que a mil anys no·s lig altra, tal se mostrà’s tal ne tamaya. 9Aquel any morí l’arquebisbe de Çaragoça don Dalmau de Mur, 10Déus aga, lo qual era causa de tota la pau de Aragó e singular prelat. 11Enaprés morí lo rey don Alfonso, de grandísima memòria, e la reyna dona Maria, sa muler. 12

A tant de setenbre any MCCCCLII, en lo regne de Castella, veren exir una bara de foch del cel esent lo dia molt clar, a ora de vespres, la qual ora se tornà súbitament molt escura y espantable e era entre dos vents la dita bara, segons se pot arbitrar de miga legua, e tornà-se’n en lo cel. E darere aquella, fent són matex curs, lo segí lo fum en forma de fina de serp, exí mateix se tornà o entrà en lo cel. Fonch gran espant en la gent e a pocs dies escapçaren lo mestre de Santiago don Álvaro de Luna, que s’era senyor de aquella villa, e tantost lo rey 13de Castella don Johan morí dins l’any. 14

|| 116A XXVIIII de joliol, en l’any MCCCCLXXVIII, fonch un eclipsi de sol tant gran que de quatre parts del sol s’escoriren les tres; e més, fonch lo món escur, que 15no és la prima nit, tan que no avia qui conegués un diner de quina moneda era; en lo qual any foren morts per tot lo món generals. 16

En aquest temps se són amostrades de luna infinits [e]clipsis e molt grans, tant que més de les tres parts de la luna, la una eclipsi cobrí, 17Déus aga mercè de nossaltres. 18

2.

[SENYALS DE DAPNACIÓ I REPROVACIÓ DE REMIGI]

|| 122Segons recita Remigi, diu que gran senyal de dapnació e reprobació en l’ome són los següents e açò sobre aquella paraula de sent Johan octavo que diu «ex Deo non estis». 19

Grandísima supèrbia, presumir molt de si matex e viure ventós o ponposament.

Mal viure e tostemps prosperar.

Seguir en totes cosses la pròpia voluntat a la inclinació.

Amar a si mateix desordenadament, a totes les cosses mundanes e deligentment totes cosses inquirir, ço és, les mundanals.

Demostrar-se molt cruell e rigorós en les coses que ha de fer e seyaladament ab los súbdits e persones humils e de poch estat.

Endurir-se en los pecats e oblidar-se aquels pig[n]orant la vida sens fer provesió a la mort.

No voler conportar la coreció ne lo corector.

Fredament fer aqueles cosses que són de Déu e tostemps ab enug, tostemps ocupant-se en les cosses mundanes e ennugant-se de les paraules de Déu e no voler hoyr aquelles. 20

3.

[DOTALIA DE CATALUNYA]

|| 123Açò fonch fet en l’any [D]CCC cents VIII 21que Carles Maynes féu la dotalia a·n Ramon Berenguer, nebot seu, del comptat de Barcelona.

Carles Mayles, per la gràcia de Déu enperador de Roma, de Alamanya, (la) de tota Spanya, rey de França, do a tu, Ramon Berenguer, car nebot nostre, lo comptat de Barcelona, principat de Catalunya, ço és, dotze 22comptes, dotze bescomptes, dotze ciutats, dotze bisbats, dotze rius navals 23o capdals, e cetanta-e-dos barons, e quatre-[centes] cases de vervesós e mil e set-centes cases que dins lo comptat havem de paratge. Emperò aturam-nos-hi les potestats [e] que siats tengut de venir a nostres corts. 24

Aquestes són les ciutats e comptats [e] vescomptats qui antigament eren en lo principat de Catalunya e los rius capdals.

Primerament la ciutat de Heuna, lo compte és de Roselló, lo vescompte és de Castellnou e lo riu 25és Tet. La segona ciutat és Besalou, lo compte és de Besaldú, 26lo vescompte és de Bas, lo riu és Fluvià. La terça ciutat és Jherona, lo compte és d’Ampúries, lo vescompte és de Roquamartí, lo riu és Hoyeran. 27La quarta ciutat és Vich, lo compte és de Osona, lo vescompte és de Centelles, lo riu és Ter. La cinquena ciutat és de Barcelona, lo compte és de Barà, lo bescompte és de Cardona, lo riu és Lobregat. La sisena ciutat és Tarragona, lo compte és de Prades, lo bescompte és d’Entensa, lo riu és Francolí. La setena ciutat és Tortosa, lo compte és de Tortosa, lo vescompte es de Semenat, lo riu és Ebro. La huytena ciutat és Balaguer, lo compte és d’Urgell, lo bescompte és d’Àger, lo riu és Segre. || 123vLa novena és la ciutat de la Seu d’Urgell, lo compte és de Palàs, lo vescompte és de Vilamur, lo riu és Noguera Palares[a]. La dehena ciutat és Roda, lo compte és de Ribagurça, lo bescompte és de Peralta, lo riu és Noguera Rabagurçana. La honsena ciutat és Vilaffranca de Confle[n]t, lo compte és de Serdenya, lo vescompte és de Vilaplana, lo riu és Flecet. 28La dotzena ciutat és Vilacarles, lo compte és de Baronés, 29lo vescompte és de Castellbò, lo riu és Belliera. 30Enaprés de aquestes ciutats y ha una ciutat que·s nomena Leyda.

Los terretoris que són dins lo principat de Catalunya:

Primo , Roselló, Vallspir, Enpurdà, Geronès, Valeres, 31Lobregat, Penedès, Almaresme, lo cap de Taragona, ma[r]quesat de Tortosa, Terra d’Orta, Prades, Comalats, Litera, Urgell, Sadarra, Pallars, Paridà, Vall d’Anan, Vall d’Aran, Vall d’Andora, Cerdanya, Capsir, Confle[n]t, Ca[m]predon, Vall de Ribes, Ripollès, Bergadà, Munyaneres, Osona, Baches.

Aquestes són les vegueries que són dins lo Principat de Catalunya: