Tade Thompson - Els assassiats de la Molly Southbourne

—És un error, buscar flames espectaculars, Molly —diu la seva mare—. Els piròmans busquen l’espectacle, perquè volen la flama. Nosaltres busquem la destrucció. La flama més calenta, la més destructiva, és la invisible. Les llengües de foc visibles estan alimentades per una combustió incompleta.

La seva mare en sap molt, de foc.

§§§

A la Molly li agrada la música, però tots els esforços que fa per aprendre a tocar un instrument són en va. Té interès a escoltar-ne, però no la tendència a compondre’n o crear-ne de pròpia. Hi ha prou músics al món i incomptables hores de composicions, per què hauria d’afegir-hi la seva? A vegades s’imagina tota la música al món, des de l’inici dels temps, sonant alhora en una magnífica cacofonia, des dels primers primats que feien sons colpejant pals fins a la melodia més exquisida de Stravinsky. Creu que al final dels temps sonaran simfonies nuclears tocades com a senyals de ràdio que rebotaran als satèl·lits immortals enviats a un univers despietat.

Les seves preferències van de Chopin a Fela Kuti, tot i que aquest últim l’agafa de la seva mare.

—Escolta les paraules, dorogoy . A les paraules de Fela pots endevinar la naturalesa d’un discurs intel·ligent. Fixat com defineix suegbe , llavors defineix pako . Defineix termes, llavors els explica segons la seva tesi. Ves i fes-ho.

La Molly escolta. La cançó es diu Suegbe na Pako. Creu que Fela defineix amb exemples. Un exemple té aspectes d’una cosa, però allò és la mateixa cosa? Les mollys tenen aspecte de Molly, però això no les fa ser la Molly, oi?

Això no ho diu a sa mare, perquè als adults els agrada tenir sempre la raó.

§§§

La Molly té nou anys.

El seu pare i ella són a la granja. L’aire és ple de sang i d’olor de budells. El seu pare sosté una navalla i un ganivet de carnisser. Hi ha un porc mort sobre una llosa. Un porc vell que ha mort d’alguna malaltia que li va provocar convulsions. Per a Molly és una lliçó.

—Assegura’t que les eines estan afilades i són netes. Les has d’afilar just després de fer-les servir una sola vegada.

—Puc afilar-les ara?

—No. Encara no tocaràs els ganivets.

Prepara la pell amb aigua bullent.

—El porc ha mort sense trauma, per tant, no hi ha gaire sang. Està congelada a les venes i a les artèries, i atrapada als músculs. El primer que has de fer és tallar-li el cap. Fes el tall entre les vertebres, no serris. Normalment això ho fan dos homes.

—Dues persones —rectifica la Molly.

—Dues persones. —El seu pare somriu.— Però quan necessitis fer això, has d’estar sola. No et cal una altra persona, tot i que fa que la feina sigui més senzilla. Nosaltres... tu no tindràs cap altra eina excepte ganivets. Un cop hagis separat el cap, fas el mateix amb les extremitats superiors. No tallis l’os. Divideix el cartílag a les articulacions. Talla per la pell de manera que sentis la línia de la incisió.

Amb un parell de cops ben dirigits, les potes del davant es desprenen.

—Fes el mateix amb les potes del darrere.

S’apropa una mosca i la Molly la persegueix. Hi ha més sang de la que esperava. El porc ara és una pila de carn. El seu pare li fa un tall a la panxa i fica les mans a la ferida. Amplia la fissura a banda i banda, sota la caixa toràcica, com un somriure gegant.

—El pit i la panxa són com un tub de carn i os. Has de treure els òrgans d’una sola peça per no fer malbé la resta. —Fica les mans a l’interior i estira, en treu l’esòfag i el lliga amb un nus simple. Torna a posar les mans a la part de més avall i lliga l’intestí prim. Llavors aixeca tot el sistema digestiu i el tira dins un cubell.

—A partir d’aquí és fàcil. No hi ha sang ni merda.

La Molly deixa anar una rialleta.

—Has dit «merda».

Ell li pica l’ullet.

—No ho diguis a la mama.

»Ara tens set peces i una galleda amb vísceres. No hi ha res afilat perquè no has estellat cap os, per tant, et pots desfer de tot amb bosses de plàstic. —S’aixeca amb els braços caiguts a banda i banda.— Ho has entès tot?

La Molly fa que sí amb el cap.

—Bé, doncs. Tornem a fer-ho.

§§§

A la nit, de tant en tant, la Molly veu monstres. Ja no s’espanta, perquè li passa des de sempre. Només els veu de nit, i s’amaguen als matolls. Tenen el cos allargat i negre i uns ulls que de vegades brillen, tot i que en ocasions no tenen ulls. El seu pare li va dir que només són matolls amb formes que semblen monstres. La seva mare li va ensenyar la paraula per definir aquest fet: pareidolia . És cert que durant el dia no els veu, però el que fa la Molly és quedar-se al costat de la finestra i dibuixar el contorn del monstre que veu cada nit. De dia compara la forma nocturna amb la silueta de l’herba o de l’arbre o dels matolls. No encaixen. Una nit de forta ventada, quan tots els matolls s’inclinen cap a l’oest, el monstre es mou cap a l’est. Avança contra el vent i no pot ser herba. Però ella deixa de dir-ho als seus pares, perquè als adults els agrada que estiguis d’acord amb ells, especialment quan diuen que estàs sent una ximpleta. A més, els monstres mai li han fet mal, ni han parlat amb ella.

Durant el dia corre per casa com si fos una exploradora, intentant trobar els monstres, però en comptes d’això, acaba trobant ferralla. Una màquina d’escriure Corona amb una franja trencada, i li falten unes quantes tecles. Feixos de documents escrits a màquina. Un guió que es diu El coneixement dels pallassos morts , sense autor.

FOSA D’ENTRADA:

INTERIOR - DIA

Interior de l’apartament del Sean. Pla del Sean. És mort, amb una esquitxada darrere el cap que taca la paret empaperada. Una mica de sang li goteja per la comissura de la boca.

La Leigh apareix en pantalla, encara amb la pistola que treu fum. S’agenolla al costat del Sean i agafa el seu diari.

Obre una pàgina qualsevol.

Leigh (llegint)

«QUÈ ENS QUEDA PER ESTIMAR SI NO ÉS UNA BONA AMISTAT I UNA MICA DE SEXE?»

(Es gira cap al cadàver del Sean.)

ESTÀS FET CALDO, AMIC MEU. VULL DIR... A PART D’AIXÒ, EVIDENTMENT. M’HI JUGO EL QUE VULGUIS QUE LA TEVA MARE NO ET VA DONAR EL PIT.

Ella li fa un petó a la boca, amb llengua, li llepa la sang, panteixa com si estigués excitada. Quan acaba té la boca tota tacada de sang. Agafa el bolígraf i obre el diari per l’última pàgina.

Deixa anar una rialleta i escriu.

FOSA EN NEGRE.

La Molly ni ho entén ni li agrada, però acaba la lectura. Agafa un altre guió sense títol. Sembla que va d’un home que té un portal estrany a la panxa. En surten uns àliens que el maten quan li tallen la carn per poder sortir. La Molly deixa de llegir. Hi ha altres guions i obres, però té la sensació que són massa repugnants o estranys per ser interessants. Prem les tecles de la Corona unes quantes vegades, i llavors marxa.

§§§

La Molly i la seva mare de vegades van al balneari, és un petit caprici. La Molly no acaba d’entendre per què s’han de quedar estirades amb els banyadors posats, de bocaterrosa, amb pedres calentes a l’esquena, o passar hores dins d’aigua aromatitzada. La seva mare l’enfonsa sota les bombolles i li diu que ja ho entendrà algun dia. El massatge fa mal, i la Molly pensa a venjar-se, però creu que la seva mare li faria mala cara. Per tant, la venjança té lloc dins el seu cap. Agafa el dit índex de la massatgista i l’hi doblega cap enrere fins que li fa mal, i peta. Mentre la massatgista està doblegada pel dolor, la Molly li clavarà un cop de genoll al nas. Trigaria menys d’un minut.