Sylvain Tesson: La pantera de les neus

Sylvain Tesson

Va néixer a París el 1972 i és geòleg de formació. Ha escrit novel·les, llibres de viatges, assaigs i llibres il·lustrats, basats sempre en els seus viatges d’aventures arreu del món. El 2009 guanya el Premi Goncourt i el Premi de l’Acadèmia Francesa amb Une vie à coucher dehors , i el 2011 el Premi Médicis d’Assaig amb Dans les fôrets de Sibérie .

Sylvain Tesson accepta la invitació del fotògraf Vincent Munier d’anar al Tibet a fotografiar la pantera de les neus, un animal llunyà i esquiu, del qual avui només viuen uns milers d’exemplars. Tesson ha viatjat incansablement pel nostre planeta al llarg de trenta anys, especialment pels territoris més despoblats i inaccessibles. Però fotografiar la pantera l’obligarà a esperar llargues estones en terrenys glaçats gairebé sense vida animal, a l’aguait d’un aleteig, d’una pedra que rodola, d’una ombra damunt la neu.

De l’experiència en naixerà un llibre sobre la fràgil bellesa natural, sobre la degradació del planeta, sobre l’insostenible ritme de vida actual. A la recerca de la pantera de les neus, imbuït d’una certa filosofia de l’espera i la contemplació, Tesson s’enfronta també a la mort de la seva mare i a altres pèrdues recents. I el que havia arrencat com una aventura viatgera deriva en una recerca espiritual, amb interrogants irresolubles i aforismes il·luminadors. Un antídot contra el desassossec contemporani.

«No tot havia estat creat per a la mirada de l’home. Les coses infinitament petites ens escapaven a la raó, les infinitament grans a la voracitat, les bèsties salvatges a l’observació.»

PREMI RENAUDOT

«Una història d’aventures que sembla una recerca espiritual. Un elogi de la paciència, la naturalesa salvatge i la bellesa.»

— François Busnel, La Grande Librairie

«Sylvain Tesson està a l’aguait. Està esperant una aparició: la de la pantera de les neus. Hi ha set de purificació i d’absolut en aquesta recerca. L’escriptor viu al món com un poeta.»

— Étienne de Montety, Le Figaro Littéraire

«La història de l’expedició de Sylvain Tesson al Tibet és un bell cant d’admiració per la natura i els animals, una obra sovint lírica en què, malgrat tot, la preocupació del viatger per ser veritable i precís es manté constant.»

— Bernard Pivot, Le Journal du Dimanche

«El seu millor llibre, un regal de lectura!»

— Frédéric Pagès, Le Canard Enchaîné

«És bo que un autor tan llegit recordi en veu alta i clara alguns fets obvis sobre la bellesa d’un món que ens depassa.»

— Grégoire Leménager, L’Obs

«Un elogi de la lentitud, la paciència, el silenci, l’amor tendre.»

— Éric de Kermel, La Croix

«Dens, erudit, sensible i alegre. L’antídot perfecte contra el frenesí actual.»

— Marie Chaudey, La Vie

LA PANTERA DE LES NEUS

INSPIRA

82

Amb el suport de

Títol original:

La panthère des neiges

© Éditions Gallimard, París, 2019

© 2021 Jordi Martín Lloret, per la traducció

© Vincent Munier, per la foto reproduïda a la pàgina 124

© SuperStock/agefotostock, per la foto de portada

© 9 Grup Editorial, per l’edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B

08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Primera edició: gener de 2021

ISBN: 978-84-18197-61-1

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Sylvain Tesson

Traducció de Jordi Martín Lloret

A la mare d’un cadell de lleó

«Totes les femelles són menys valentes que els mascles, tret de l’ossa i la pantera: les femelles d’aquestes espècies semblen més valentes.»

ARISTÒTIL, Història dels animals, IX

Pròleg

I. L’ACOSTAMENT

El motiu , – El centre , – El cercle , – El iac , – El llop , – La bellesa , – La mediocritat , – La vida , – La presència , – La senzillesa , – L’ordre

II. L’ATRI

L’evolució dels espais , – L’únic i el múltiple , – L’instint i la raó , – La Terra i la carn

III. L’APARICIÓ

Res més que els animals , – L’amor als glacis , – L’amor al bosc , – Un gat en una gorja , – Les arts i les bèsties , – La primera aparició , – Ajeure’s en l’espaitemps , – Paraules per al món , – El pacte de la renúncia , – Els nens de la vall , – La segona aparició , – La part de les bèsties , – El sacrifici del iac , – La por de la foscor , – La tercera aparició , – Consentir el món , – L’última aparició , – L’etern retorn de l’etern retorn , – La deu separada , – A la primera sopa , – Potser que tornem! , – La consolació del salvatge , – La cara oculta

L’havia conegut un dia de Pasqua, durant una projecció de la seva pel·lícula sobre el llop d’Abissínia. M’havia parlat de la inabastabilitat dels animals i d’aquesta virtut suprema: la paciència. M’havia explicat la seva vida de fotògraf animalista i m’havia detallat les tècniques de l’aguait. Era un art fràgil i refinat que consistia a camuflar-se en la natura per esperar una bèstia que mai no era segur que aparegués. Hi havia moltes possibilitats de tornar-se’n amb les mans buides. Aquesta acceptació de la incertesa em semblava molt noble, i per tant antimoderna.

Tan aficionat com era jo a recórrer camins i carreteres, m’avindria a passar hores immòbil i en silenci?

Agotzonat entre les ortigues, obeïa en Munier: ni un gest, ni un soroll. Podia respirar, era l’única vulgaritat permesa. A les ciutats m’havia acostumat a garlar de qualsevol cosa. El més difícil era callar. Els cigars estaven proscrits. «Ja fumarem després, en un talús del riu, nit i boira!», havia dit en Munier. La perspectiva de fumar-se un havà a la vora del Mosel·la ajudava a suportar la posició del guaita ajagut.