Gerard Canals - L´home de la muntanya

Vesteix unes avarques reforçades amb tatxes de ferro i polaines de cuir, uns pantalons de quadres blancs i negres, amples i de roba de burell, i una camisa de bast, sense coll, que qui sap quan havia sigut blanca i damunt de la qual hi porta una armilla de llana i un abrigall de vellut de color rogenc. Al voltant del coll hi porta embolicat un pelut que li fa de tapaboques i de bufanda i dalt del cap una boina plana, tirada un xic endavant i fent batent cap a un costat. Carrega així mateix una llarga pell d’os a l’espatlla, a la manera de les mantes dels pastors, que li arriba fins a les gamberes, així com una grossa barjola, on hi porta el tiberi a base de pa, formatge i magre, un pigassó, uns peals així com la cuirassa i la ganiveta per la cacera, una fona i un cinyell amb esquelles per si cal incitar l’atac de la fera, juntament amb una banya d’oli de ginebre, una altra amb trementina i uns quants cossiols amb tota mena d’herbes, pols de serp, de llangardaix i greix d’os per si ha de preparar-se algun remei o curar-se alguna ferida.

Trescant vessant amunt el caçador camina en silenci, la foscor nocturna comença a rompre’s amb l’arribada del crepuscle que despunta tímidament rere les muntanyes, i és així com ell va ascendint pel camí que puja cap al port de la muntanya, tot sol, rastrejant amb argúcia qualsevol raconada, obaga o solella, on hi pugui haver el més mínim indici de la presència de la fera. Els cims airosos de les serres comencen a il·luminar-se amb els primers raigs de sol que s’eleven a l’horitzó, mentre als fons calitjosos de les valls la foscor encara hi roman, aliena del llustre que tot just comença.

Els crepuscles, matutí i vespertí, són moments molt importants pels caçadors, durant aquests instants de pas els éssers es formen, es deformen i es transformen, talment com els clarobscurs, movent-se i aquietant-se entre les llums i les ombres que es baten en efímera igualtat. Transitant entre els dos mons dels llustres és quan les osses acostumen a estar més actives, i és per això que ell està molt atent a qualsevol indici de la bèstia enllà de les entreclarors de les carenes i dels besllums dels boscatges. Amb el despuntar de l’albada el fred s’encalma endins del bosc, i de la glaçada nocturna n’emana un lleu oreig boirós que s’estén per les parts més fondes de la vall, vora el riu, mentre ell avança a pas lleuger, silenciós i amb la mirada atenta a qualsevol indici de la presència de la gran bèstia de la muntanya.

La Montserrada, mig endormiscada, es regira dins el llit i allarga la mà damunt el matalàs de llana, el seu marit no hi és, la manta està ben freda, sap que ha marxat a la cacera, li ve al cap la silueta d’un os caminant toscament enllà d’un bosc nevat i silenciós, i una profunda esgarrifança li travessa el cos de cap a peus.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.