Toni Fontanillas - Poemes de carretera i altres versos

POEMES DE CARRETERA

i altres versos

Toni Fontanillas

© Toni Fontanillas (Antoni Martínez Fontanillas)

© Poemes de carretera i altres versos

Març de 2021

ISBN ePub: 978-84-685-5635-2

Editat per Bubok Publishing S.L.

equipo@bubok.com

Tel: 912904490

C/Vizcaya, 6

28045 Madrid

Reservats tots els drets. Tret d’excepció prevista per la llei, no es permet la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gravació o altres) sense autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright. La infracció d’aquests drets comporta sancions legals i pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual.

Adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ Després de l’èxit inesperat de la meva ‘opera prima’ Poemes de la realitat, em vaig veure gairebé obligat, en part pel fet d’haver rebut nombroses peticions dels lectors, i també per motius personals, a escriure un llibre que fos una conseqüència de la història precedent. Poemes de carretera i altres versos neix amb una voluntat continuista, si bé amb certs matisos, que podreu comprovar en llegir-lo. S’hi continua la sèrie iniciada de poemes de carretera: als 9 del primer llibre se n’hi han afegit 32, fins a arribar en conjunt als 41. A més, altres poemes venen a complementar la història principal. Es tracta d’un conjunt heterogeni, gens convencional. L’estil de la poesia continua força en la línia vitalista/decadentista de l’obra precedent. Segons el meu criteri, el llibre s’emmarca en un realisme simbolista, tal vegada postmodern, però això ho comentaran millor els crítics literaris. A mode d’introducció, poca cosa més a dir. Deixem que parli la literatura. Fiqueu-vos dins de la història i gaudiu del llibre. És el meu consell i el meu desig.

ALQUÍMIA ALQUÍMIA Alquímia en els teus ulls, en les teves mans, en la teva veu. Em propicies reaccions químiques inversemblants, combinacions de secrecions amb expansions exuberants. Provoquem el pas del dia a dia a l’eternitat del moment present. Tal vegada trobem la pedra filosofal del sentiment. Tu ets el meu metall pur, la meva terra rara que, combinats, em fan esborrar el pas del temps. A gran temperatura consumem la reacció ardent, metall més pols, unió incandescent. Alquímia en els teus ulls, en les teves mans, en la teva ment.

POEMA DE CARRETERA 10 POEMA DE CARRETERA 10 Caminem per la grava, encaminats cap a un destí incert. Ahir érem joves i adolescents, carregats d’il·lusions i de pors. L’àrea de servei de l’autopista ens connecta amb el present. Tu, jo i la Harley, en un dia tèrbol. Enfilem el retorn cap a l’asfalt, la Harley ens parla a brams. Olor de benzina i sentor d’asfalt, aquesta és la nostra religió. M’estrenys amb força l’esquena, el pit, no saps tot el que sento per tu i per la Harley, amors meus indefugibles. Els rètols de la calçada circulen amb pressa, s’empenyen. El vent colpeja els rostres, encara joves. Som feliços, encara som feliços. A Perpinyà ens aturem a fer sengles roms amb cola, fumem un parell de cigarretes. Ja ho tenim tot. La Harley tremola i nosaltres enfilem cap al sud. Algun dia pensarem que vam ser feliços, damunt la Harley.

MEDITERRÀNIA SUBJECTIVA MEDITERRÀNIA SUBJECTIVA D’un blau marí radiant la mar s’emmiralla als ulls del poeta, d’un blau marí sepulcral. Exhala, aquesta Mediterrània, sentors mil·lenàries, tresors enterrats al ulls dels cecs coetanis. Ja els grecs i els fenicis la salparen, i en el fons, derelictes hi habiten, tresors insondables als ulls del planeta. Ja el poeta navega entre mars mil·lenàries i enceta noves etapes, entre versos i estepes mai del tot travessades. I tu omples l’espai que tot ho buida, estimada mar vella, estimada Mediterrània.

POEMA DE CARRETERA 11 POEMA DE CARRETERA 11 La pluja arrauxada bat la calçada. Els cossos frec a frec damunt la moto, arraulits pel fred. Circulem a cent cinquanta per l’AP-7. Som joves i arravatats, l’amor ho anorrea tot, sentor de frens. Al fons, l’àrea de servei de l’autopista, els nostre oasi particular. Un cigaló de rom ens escalfa el pit i els budells. Em mires, et miro. Encenem segles cigarretes. Ens besem en un racó de les butaques marrons. Un cop de vent gelat sacseja els rostres, cavalquem la Harley. Ha deixat de ploure, enfilem la calçada. 120-130-140-150. Tornem a volar sobre un asfalt mullat.

DES DEL PENYA-SEGAT DES DEL PENYA-SEGAT Guaita des del penya-segat, albira les profunditats d’una mar revoltada, cristal·lina. Giravolta, en cercles concèntrics, l’àliga despistada, cercant la vianda, el refugi i la glòria. Com els núvols en un dia rúfol, grisos i blaus, carregats d’esperances opaques. Vers l’horitzó, s’emmiralla un cel brillant d’argent en les fosses oceàniques. Un vent oportú pentina les carenes costaneres, fent ballar als arbres una dansa. De cop, un foc del cel cau al migdia estiuenc; el sol abrusador tot ho enlluerna. I mira, sempre a l’entorn, des d’un penya-segat de formes grotesques, les profunditats oceàniques.

POEMA DE CARRETERA 12 POEMA DE CARRETERA 12 Som en el motel de carretera, o el que és el mateix, en el motor-hotel. Tu ets el meu motor i m’allotges en les teves entranyes. Ets el meu motor-hotel particular, amor meu. Anem a fer una copa a baix, entre els senyors panxuts i les al·lotes cridaneres. Anem, anem a fer una mica de fum. El motel ens acull entre parets d’un blanc grisenc. Demanem cervesa, anirà bé per remullar les goles abans de pujar a la cambra. Des d’allà veurem el rètol roig viu, rere la finestra, arran de paret, del motel de carretera.

EL TEMPS DEL SALNITRE EL TEMPS DEL SALNITRE El temps del salnitre colpejant els rostres ja ha passat. Rere les petjades, sojorns i alenades. A la fi ho hem entès, tot és caduc i tot és nou a cada instant.

POEMA DE CARRETERA 13

ETS COM EL RIU

POEMA DE CARRETERA 14

LA MERLA NEGRA

POEMA DE CARRETERA 15

L’ESPAI INCONCLÒS

POEMA DE CARRETERA 16

CAPVESPRE HIVERNAL

POEMA DE CARRETERA 17

L’ESPECTRE IMPROPI

POEMA DE CARRETERA 18

EL PASSEIG

POEMA DE CARRETERA 19

EL PASSEIG (2a part)

POEMA DE CARRETERA 20

EL PASSEIG (3a part)

POEMA DE CARRETERA 21

LA POLS DELS DIES

POEMA DE CARRETERA 22 (el vol interestel·lar)

RITME TARDORAL

POEMA DE CARRETERA 23

EL MOTOR

POEMA DE CARRETERA 24

LA DISCOTECA

POEMA DE CARRETERA 25

IMPRESSIÓ FUGISSERA

POEMA DE CARRETERA 26

L’AVINGUDA DELS LLEDONERS

POEMA DE CARRETERA 27

HAN PASSAT ELS ANYS

POEMA DE CARRETERA 28

EN LA NIT SILENT

POEMA DE CARRETERA 29

EN UNA NIT D’ESTIU

POEMA DE CARRETERA 30

EL FULL EN BLANC

POEMA DE CARRETERA 31

DE LES BARDISSES

POEMA DE CARRETERA 32

SIMFONIA DE MAR

POEMA DE CARRETERA 33