Toni Fontanillas - Poemes de carretera i altres versos

CAUEN LES GOTES

POEMA DE CARRETERA 34

TAQUES DE FELICITAT

POEMA DE CARRETERA 35

LA CAFETERA

POEMA DE CARRETERA 36

L’UNIVERS PARTICULAR

POEMA DE CARRETERA 37

LA DUTXA

POEMA DE CARRETERA 38

REALITAT (4a part)

POEMA DE CARRETERA 39

POEMA DE CARRETERA 40

POEMA DE CARRETERA 41

REALITAT (5a part)

INTRODUCCIÓ

Després de l’èxit inesperat de la meva ‘opera prima’ Poemes de la realitat, em vaig veure gairebé obligat, en part pel fet d’haver rebut nombroses peticions dels lectors, i també per motius personals, a escriure un llibre que fos una conseqüència de la història precedent.

Poemes de carretera i altres versos neix amb una voluntat continuista, si bé amb certs matisos, que podreu comprovar en llegir-lo. S’hi continua la sèrie iniciada de poemes de carretera: als 9 del primer llibre se n’hi han afegit 32, fins a arribar en conjunt als 41. A més, altres poemes venen a complementar la història principal. Es tracta d’un conjunt heterogeni, gens convencional.

L’estil de la poesia continua força en la línia vitalista/decadentista de l’obra precedent. Segons el meu criteri, el llibre s’emmarca en un realisme simbolista, tal vegada postmodern, però això ho comentaran millor els crítics literaris.

A mode d’introducció, poca cosa més a dir. Deixem que parli la literatura. Fiqueu-vos dins de la història i gaudiu del llibre. És el meu consell i el meu desig.

Vull dedicar aquest llibre a tots els lectors passats, presents i

futurs de les meves obres, a tots aquells que m’han prestat

el seu suport a les xarxes socials, que han estat molts, i a

la Mary, l’amant fictícia de la veu poètica d’aquest llibre.

ALQUÍMIA

Alquímia en els teus ulls,

en les teves mans,

en la teva veu.

Em propicies reaccions

químiques inversemblants,

combinacions de secrecions

amb expansions exuberants.

Provoquem el pas del dia

a dia a l’eternitat del moment

present. Tal vegada trobem

la pedra filosofal del sentiment.

Tu ets el meu metall pur,

la meva terra rara que,

combinats, em fan esborrar

el pas del temps.

A gran temperatura consumem

la reacció ardent, metall més

pols, unió incandescent.

Alquímia en els teus ulls,

en les teves mans,

en la teva ment.

POEMA DE CARRETERA 10

Caminem per la grava,

encaminats cap a un destí incert.

Ahir érem joves i adolescents,

carregats d’il·lusions i de pors.

L’àrea de servei de l’autopista

ens connecta amb el present.

Tu, jo i la Harley, en un dia tèrbol.

Enfilem el retorn cap a l’asfalt,

la Harley ens parla a brams.

Olor de benzina i sentor d’asfalt,

aquesta és la nostra religió.

M’estrenys amb força l’esquena,

el pit, no saps tot el que sento

per tu i per la Harley, amors

meus indefugibles.

Els rètols de la calçada

circulen amb pressa, s’empenyen.

El vent colpeja els rostres,

encara joves. Som feliços,

encara som feliços.

A Perpinyà ens aturem a fer

sengles roms amb cola,

fumem un parell de cigarretes.

Ja ho tenim tot.

La Harley tremola i nosaltres

enfilem cap al sud.

Algun dia pensarem que

vam ser feliços,

damunt la Harley.

MEDITERRÀNIA SUBJECTIVA

D’un blau marí radiant

la mar s’emmiralla

als ulls del poeta,

d’un blau marí sepulcral.

Exhala, aquesta Mediterrània,

sentors mil·lenàries,

tresors enterrats al ulls

dels cecs coetanis.

Ja els grecs i els fenicis

la salparen, i en el fons,

derelictes hi habiten,

tresors insondables

als ulls del planeta.

Ja el poeta navega

entre mars mil·lenàries

i enceta noves etapes,

entre versos i estepes

mai del tot travessades.

I tu omples l’espai

que tot ho buida,

estimada mar vella,

estimada Mediterrània.

POEMA DE CARRETERA 11

La pluja arrauxada bat la calçada.

Els cossos frec a frec damunt

la moto, arraulits pel fred.

Circulem a cent cinquanta

per l’AP-7. Som joves i arravatats,

l’amor ho anorrea tot,

sentor de frens.

Al fons, l’àrea de servei de l’autopista,

els nostre oasi particular.

Un cigaló de rom ens escalfa el pit

i els budells. Em mires, et miro.

Encenem segles cigarretes.

Ens besem en un racó de les

butaques marrons.

Un cop de vent gelat sacseja els

rostres, cavalquem la Harley.

Ha deixat de ploure,

enfilem la calçada.

120-130-140-150.

Tornem a volar sobre un asfalt mullat.

DES DEL PENYA-SEGAT

Guaita des del penya-segat,

albira les profunditats d’una

mar revoltada, cristal·lina.

Giravolta, en cercles concèntrics,

l’àliga despistada, cercant

la vianda, el refugi i la glòria.

Com els núvols en un dia rúfol,

grisos i blaus, carregats

d’esperances opaques.

Vers l’horitzó, s’emmiralla

un cel brillant d’argent

en les fosses oceàniques.

Un vent oportú pentina les

carenes costaneres, fent

ballar als arbres una dansa.

De cop, un foc del cel cau

al migdia estiuenc; el sol

abrusador tot ho enlluerna.

I mira, sempre a l’entorn,

des d’un penya-segat de

formes grotesques,

les profunditats oceàniques.

POEMA DE CARRETERA 12

Som en el motel de carretera,

o el que és el mateix,

en el motor-hotel.

Tu ets el meu motor

i m’allotges en les

teves entranyes.

Ets el meu motor-hotel

particular, amor meu.

Anem a fer una copa a baix,

entre els senyors panxuts

i les al·lotes cridaneres.

Anem, anem a fer una

mica de fum.

El motel ens acull entre

parets d’un blanc grisenc.

Demanem cervesa,

anirà bé per remullar les goles

abans de pujar a la cambra.

Des d’allà veurem el rètol

roig viu, rere la finestra,

arran de paret, del

motel de carretera.

EL TEMPS DEL SALNITRE

El temps del salnitre

colpejant els rostres

ja ha passat.

Rere les petjades,

sojorns i alenades.

A la fi ho hem entès,

tot és caduc

i tot és nou

a cada instant.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.