Torno a deixar els peus al matalàs. Llepo els dits que havien tret el caparró pel coll del jersei i ells es tornen a amagar. Amb les puntes mullades, em comencen a tocar els mugrons.
—Així no. Fes cercles i no pressionis tant.
—Vale.
La saliva s’asseca de seguida i els teus dits surten pel coll del jersei unes quantes vegades més. Es barregen amb les nostres llengües, ara ja maldestres i temeràries.
—Et puc tocar el cul? —pregunto.
—Eh? —Separes la teva boca de la meva—. Sí, sí. Fes.
Faig, per sobre dels texans, que és el que m’ha semblat que t’agradava.
—Millor descorda’ls.
—No vols fer-ho de mica en mica, com abans?
—No, ja no.
—Vale.
Te’ls descordo i et toco el cul. Les natges. Peludes, grossotes i segur que blanquíssimes. Allargo el braç per arribar fins al perineu —«Et sembla bé?» «Sí, sí»—, i t’ho vaig tocant tot amb les dues mans, i a vegades pressiono perquè tu em pressionis la pelvis, encara texà contra texà. Les teves mans s’han tornat una mica esbojarrades. Van dels pits a la nuca, de la nuca a la cintura, de la cintura al cul i a les cuixes per sota dels texans —«Puc?» «Sí»—.
—Vols que follem? —preguntes.
—Ja estem follant.
—No, vull dir… que si vols follar amb penetració.
—No em ve de gust.
—Ah. Vols fer una altra cosa?
Respiro abans de dir-te el que vull fer perquè no sé com dir-ho si no és tal qual.
—Et vull ficar un dit al cul i que et corris així. —La cara que fas no m’encoratja gaire—. Sempre i quan t’etusiasmi . Si no, no.
—No sé si m’etusiasmarà , però fa temps que ho vull provar.
—Ara et va bé?
—Mmm… vinga, va. Ja no ve d’aquí.
—Què vols dir?
—Que aquest polvo és una mica estrany. Et sap greu que t’ho digui?
—No. Em sabria greu que no t’ho passessis bé…
—M’ho estic passant bé.
—Guai.
Si vull arribar a l’anus amb la mà necessito que ens recolzem al capçal del llit. És per això que reptem com un animalot de vuit potes fet de carn, texà i jersei. Una de les potes treu un gel de la tauleta de nit i me n’aboca una mica als dits. No les tinc totes, però al final estiro el braç, ho provo i al cap d’una estona i d’uns quants ajustaments comences a gemegar. És agradable no fer una palla per variar. A veure, fer palles està bé. Però fer palles sempre, no. Les rutines són agradables fins que ens hi repengem una mica massa.
Em treus el jersei.
—Perdona. Encara et sembla bé?
—Sí. Ja tenia calor.
I comences a llepar-me i a fer-me petons pertot arreu. Petons i llepades desordenades i amb un punt de desesperació. Les noto a l’espatlla, al coll, a la barbeta, als llavis, als pits. Gemegues. Cada vegada més fort. Flipo una mica amb el volum de la teva veu, però per suposat no dic res. Qui parla ets tu. Dius:
—Tia, que em corro.
Et corres amb uns quants brams. Després te’m desplomes a sobre. El teu cap gros, gros com tot tu, recupera l’alè sobre la meva espatlla. Al cap d’uns minuts l’aixeques, em mires amb els teus ulls fosquíssims i em dius:
—Hòstia. Feia anys que no intentava tenir un orgasme així. Mai ho havia aconseguit.
—Per què? No teníeu vaselina?
—Sí, sí que en teníem. El que no tenia era el cap obert. Encara no.
—Ja… Visca la lectura.
—Lliure.
I em fas un petó llarg.
—Tu no has acabat, no?
—Potser sí. Però no m’he corregut.
—Em referia a això.
—Ja, però no és el mateix. —Somric per endolcir les meves paraules. Sé més que tu sobre feminisme i sexe. No és perquè sigui més llesta. És perquè una dona necessita més conèixer aquests temes si vol cuidar-se—. A vegades em quedo bé encara que no tingui un orgasme, saps?
—I ara? Si et vols córrer, digues què vols que et faci.
Miro cap amunt i hi rumio. Per corre’m, m’hauria de moure. Sortir de sota del teu cos pesat, calent i amb una lleugera olor de suat. I el teu cos pesat, calent i amb una lleugera olor de suat és molt agradable.
—Vols que et mengi el cony? Em molaria saber com el tens.
Ai, quina monada. Em sembla que sí que val la pena moure’m una mica.
—Prefereixo fer una altra cosa.
—Sí? Què?
—Mira.
Surto de sota teu i em trec els texans i les calces. Em quedo només amb els mitjons posats. Tu encara estàs vestit, amb la roba tota desmanegada.
Em poso d’esquena a tu. De genolls, amb les cames una mica obertes i l’esquena arquejada. M’entra un atac d’autoconsciència, d’inseguretat física, però el faig fora d’una manotada mental. Després, giro el cap i et miro:
—Em vindria de gust que et posessis darrera meu i em masturbessis. Si vols…
Molt obedient, t’aixeques i te m’acostes. Jo allargo les mans cap al capçal del llit i miro la paret. Espero. Tu no reacciones. Em giro i veig que t’estàs tocant la bragueta.
—Estàs bé?
—Sí. Sí —dius—. És que ara caic que no he ejaculat.
—Ah, és que em sembla que tal com ho hem fet no hi ha bombeig de no sé què i no s’ejacula.
—Ah, vale.
I em mires. I et mires el paquet. I em tornes a mirar. I et tornes a mirar el paquet. I després em mires el cul i l’esquena i me’ls acaricies. I em fas petons al coll i l’espatlla.
—Això t’agrada?
—Sí, molt. Et sembla bé que t’agafi la mà i t’ensenyi com m’agrada masturbar-me?
—Sí, sisplau, que, si no, no l’encerto ni de conya.
Riem i t’ho ensenyo. Els teus dits recullen el meu flux i et poses a mil, i jo em poso a mil amb tu. Quan et moc la mà, em giro per mirar-te. Ho faig amb tota la intenció, perquè entenguis què m’agrada més. Al cap d’una estona ja funciones sol i jo m’agafo al capçal. Miro per última vegada les teves mans grosses sobre el meu cos, la teva pell més fosca que la meva, i tanco els ulls. Moc els malucs i gemego mentre els teus dits llisquen per la meva vulva, em llepes el coll i m’agafes els cabells.
Em corro i de seguida encorbo l’esquena fins que em quedo en posició fetal. Tu t’estires al meu costat.
—Tinc fred —dic, i m’incorporo per fer-me una bola contra el capçal, desfer el llit i ficar-me sota el nòrdic.
—I jo calor.
—Et vols despullar?
—A bones hores!
—Si et ve de gust, et pots despullar i venir amb mi aquí sota.
Em mires. Ni rius ni somrius. Tens un principi de rialla a la boca.
—El món al revés —dius.
—Ep, que t’he avisat abans que pugessis. Però, ben mirat, et pots queixar. Forma part del consentiment.
Et despulles amb el principi de rialla encara a la boca. Et dic que no cal que et treguis els mitjons, que jo no me’ls penso treure, ni ara ni cap vegada que folli i faci fred, i la rialla et surt de la boca.
Et fiques sota el nòrdic i mires la tauleta de nit. Encara hi ha el paper doblegat.
—Repassem si ho hem fet bé? —proposes, tot aplicat.
—Ostres, jo crec que sí.
—Doncs jo crec que ens falta una cosa. Com era? Ah, sí: «cura post-relació». Això vol dir que…
—Que ens hem de preguntar com estem.
—Vale. Com estàs?
—Molt bé. M’ho he passat bé i no he fet res que no volgués fer. Tu?
—Igual.
—Doncs ja pots deixar el paper.
El deixes. Jo m’arronso cap a baix i em cobreixo tota amb el nòrdic, el cap inclòs. Tu també baixes i ens quedem una estona sota la tenda de campanya. Ens posem a descobrir-nos el cos. Ara. I per què no? Abans que se’ns tanquin els ulls, surto molt ràpid de sota el nòrdic per apagar les espelmes. Em torno a ficar a la tenda de campanya dient quinfredquinfredquinfred. T’explico que estic avorrida de follar normal, de la típica coreografia petons-masturbació-penetració, però sobretot de la tonteria aquesta de fer veure que li llegeixes la ment a totes les parelles sexuals que tens. Parlem una estona de no res. Ens adormim. Estic tranquil·la.
Читать дальше