Rosa Maria Arquimbau
Quaranta anys perduts
Rosa Maria Arquimbau
Quaranta anys perduts
Primera edició: setembre del 2016
©del text, hereus de Rosa Maria Arquimbau
©de l’epíleg, Julià Guilamon
©de les fotografies i documents
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya
Fundació Palau. Caldes d’Estrac
©de la fotografia de la coberta
Autor desconegut. Arxiu Julià Guillamon
©d’aquesta edició, Editorial Comanegra, 2016
Consell de Cent, 159 · 08015 Barcelona
www.comanegra.com
Disseny i maquetació: Albert Planas
Producció de l’ePub: booqlab
ISBN 978-84-18857-30-0
LLIBRE LOCAL = LECTOR COMPROMÈS
Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre local, que garanteix que el 100% de la seva elaboració –des del disseny fins a la impressió– s’ha dut a terme per professionals i empreses del nostre país. Amb la seva compra has contribuït a crear llocs de treball dignes al teu entorn, a assegurar que cap impost no fugi a l’estranger i a minimitzar el seu impacte ambiental, entre altres beneficis. Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.
Queden rigorosament prohibides i es sotmetran a les sancions establertes per la llei: la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos els mitjans reprogràfics i informàtics, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic sense autorització de l’Editorial Comanegra. Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si us cal fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Nota a l’edició Nota a l’edició Aquesta edició de Quaranta anys perduts de Rosa Maria Arquimbau reprodueix la del Club Editor del 1971, amb algunes modificacions de puntuació, formes pronominals, cursives i majúscules, per adaptar-la als criteris actuals. Als anys seixanta i setanta, l’editor Joan Sales era del parer d’acceptar alguns castellanismes que, posteriorment, han estat eliminats de la llengua literària i sovint de la parla quotidiana, com a penes (per amb prou feines ), acera (per vorera ), cego (per cec ), decepcionada (per decebuda ), despedir (per acomiadar ), empleu (per feina ), final de setmana (per cap de setmana ) o carrer de Pelayo (per carrer de Pelai ). Les hem canviades. En canvi, hem mantingut cine (enlloc de cinema ), pel seu to popular (Mercè Rodoreda no va acceptar el canvi de cinema per cine que Sales li proposava per a La plaça del Diamant ). També hem mantingut carcamal , un castellanisme de gran força expressiva que apareix a l’obra de Víctor Català i a El quadern gris de Josep Pla.
Quaranta anys perduts
Epíleg
La nostra Nataixa, per Julià Guillamon
Aquesta edició de Quaranta anys perduts de Rosa Maria Arquimbau reprodueix la del Club Editor del 1971, amb algunes modificacions de puntuació, formes pronominals, cursives i majúscules, per adaptar-la als criteris actuals. Als anys seixanta i setanta, l’editor Joan Sales era del parer d’acceptar alguns castellanismes que, posteriorment, han estat eliminats de la llengua literària i sovint de la parla quotidiana, com a penes (per amb prou feines ), acera (per vorera ), cego (per cec ), decepcionada (per decebuda ), despedir (per acomiadar ), empleu (per feina ), final de setmana (per cap de setmana ) o carrer de Pelayo (per carrer de Pelai ). Les hem canviades. En canvi, hem mantingut cine (enlloc de cinema ), pel seu to popular (Mercè Rodoreda no va acceptar el canvi de cinema per cine que Sales li proposava per a La plaça del Diamant ). També hem mantingut carcamal , un castellanisme de gran força expressiva que apareix a l’obra de Víctor Català i a El quadern gris de Josep Pla.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.