Maria Aurèlia Capmany publica el primer llibre de memòries, Mala memòria , quan té seixanta-vuit anys, i es qüestiona, en iniciar-lo, per què l’escriu «si fins i tot havia dit que no ho faria mai». Però, tot d’una, com explica, es va trobar escrivint els seus records, amb la voluntat de trobar-hi «l’antecedent just que m’explicarà per què ara soc aquí, al llindar de la vellesa, posseïdora d’una bona dosi de felicitat». En definitiva, «tota aquesta narració de la meva vida és l’únic lligam que manté units els infinits instants de la meva existència», diu a Això era i no era . El fil entre el passat i el present, com un temps continu que es va alimentant d’anades i tornades, dona llum en aquestes memòries sobre aquest personatge tan pirandellià, que de ben menuda va saber com defensar-se d’aquell forat negre, sense deixar de saber, de pensar, de voler... Totes les impressions del món que tenia a l’abast, les dels cinc sentits, van ser el suport per redreçar aquella casa guerxa on diu haver nascut. I amb la narració dels records, a més de refer «aproximadament» la vida personal i professional de l’escriptora, el lector pot cosir escenaris i moments cabdals de la història del país. És per això que les memòries de personatges que han contribuït a construir aquesta història profunda, com ha estat el cas de M. Aurèlia Capmany, són imprescindibles per viure el nostre passat. I en el sentit del que dèiem al principi, també el present.
En un article al diari Avui , titulat «La memòria de les memòries», a propòsit del llibre d’Artur Bladé i Desumvila L’exiliada , Capmany diu: «És clar que les memòries no són mai simple memòria, vull dir simple reproducció fidel d’unes vicissituds; són en definitiva un plet, un plet que l’autor vol guanyar a favor de la seva vida. Són un plet fins i tot quan es tracta de reproduir uns fets absolutament íntims, absolutament personals, si és que mai hi ha res d’absolutament íntim i personal. Però si a més es tracta de memòries per on transiten homes que foren i havien de ser els autors de la nostra Història col·lectiva, llavors aquestes memòries adquireixen una irradiació peculiar». Les memòries de Capmany ens il·luminen sobre la seva vida, sobre la seva literatura i sobre el nostre passat; són el trajecte vital d’un personatge que ha fet història profunda des de la història cultural del nostre país. Aquestes memòries adquireixen, sens dubte, una irradiació peculiar.
Marta Nadal, comissària de l’Any M. Aurèlia Capmany
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.