El joc de pensar , un llibre que recollia certes converses de ficció amb la meua filla, Marta, que aleshores era una xiqueta, sobre alguns dels principals temes de la filosofia. En el transcurs de les converses va sorgir dues vegades el tema de la democràcia i les dues li vaig dir a Marta que més avant en parlaríem; però, al final, el llibre acaba sense que es toque la qüestió. Quan he anat als instituts a parlar-ne amb els joves que l’han llegit, una pregunta que indefectiblement em fan és per què finalment Marta i jo no parlem de la democràcia. La meua resposta solia ser que no volia tractar, com a «filòsof» i des de la tarima o la trona que és la lletra impresa, un tema que realment importa, un tema sobre el qual no em sent ni més capaç de parlar ni més autoritzat que la majoria de les persones. Els deia que, com a individu particular, com a ciutadà, tinc les meues opinions, que estic disposat a compartir amb qui siga davant d’un café, és a dir, de manera privada, distesa i informal; però que em fa por que les meues apreciacions, sobre temes en els quals els errors (si són creguts i difosos) poden tenir conseqüències en la pràctica, es puguen prendre com especialment autoritzades per ser les d’algú que es presenta com a filòsof i ho diu en lletra de motle. Els deia que per això em dedique a la Teoria del Coneixement –ho dic també en el text titulat «Autoritat i poder», dins d’aquest recull– perquè és quelcom tan teòric i abstracte que a ningú no li importa realment i que, per tant, els errors que puga cometre no tindran mai cap conseqüència digna de consideració. Alguns dels joves em miraven, després d’haver dit tot això, una mica despagats, decebuts.
Doncs això, que ara veig que he perdut bastant d’aquella por o prudència i que –qui m’ho hauria dit?– m’he convertit en un moralista; que ja tracte, per escrit i amb lletra impresa, d’aquelles coses que pensava que mai no ho faria d’aquesta manera. M’he fet gran (o temerari), sembla.
Agraïsc a Miracle Garrido, Sergi Rosell, Ramon Vicent i els «meus lectors de la casa rural» els seus valuosos comentaris.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.