AAVV - Santa María de Montesa

5. Liber de passagium o Liber de fine , Sebastià Garcías Palou: «Sobre la identificació del “llibre del passatge”», Estudios lulianos , 16 (1972), Londres, pp. 216-230: 225; i Alan Forey: The Military Orders. From the Twelfth to the Early Fourteenth Century , Londres, Macmillan Education, 1992, pp. 217-220.

6. J. N. Hillgarth: Ramon Llull i el naixement del lul·lisme , Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pp. 93-94.

7. Gabriel Ensenyat: «Pacifism and Crusade in Ramon Llull», Quaderns de la Mediterrània , 9 (2008), pp. 137-144: 141. La proposta d’unió dels ordes es discutí en concilis provincials a petició del papa Nicolau IV després de la caiguda d’Acre, i fou acceptada; Alan Forey: «The Military Orders in the Crusading Proposals of the Late-Thirteenth and Early-Fourteenth Centuries», Traditio , 36 (1980), pp. 317-345: 321.

8. A. Forey: The Military Orders... , p. 219.

9. Anthony Luttrell: «Gli Ospitalieri e l’eredità dei Templari 1305-1378», a The Hospitallers of Rhodes and their Mediterranean World , Aldershot, Ashgate, 1992, III, pp. 67-86: 67.

10. Maria Bonet Donato: La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno en la Castellanía de Amposta , Madrid, CSIC, 1994, pp. 51-59.

11. Sobre la posició estratègica de Tortosa i Amposta, Jean Pierre Cuvillier: «La noblesse catalane et le commerce des blés aragonais au début du XIV siècle (1316-1328)», Mélanges de la casa de Velázquez , VI (1970), pp. 113-130: 114-118. Maria Bonet: «L’Amposta feudal: poders, societat i economia», a Actes de les Primeres Jornades d’Història d’Amposta , Amposta, Ajuntament d’Amposta, 2001, pp. 141-180: 163-166. L’interès del rei per Tortosa es constata també perquè va assolir la tercera part de Guillem de Montcada en dates properes a l’obtenció del domini templer a la ciutat; Laureà Pagarolas: «La fi del domini de l’orde del Temple a Tortosa», Anuario de Estudios Medievales , 28 (1998), pp. 267-291: 272.

12. H. Finke: Papsttum und Untergang ..., t. 2, pp. 182-184, doc. 101. L’argument servia per a reclamar les prestacions militars que el rei exigia als hospitalers.

13. Heinrich Finke: Acta Aragonensia. Quellen zur Deutschen, Italienischen, Französischen, Spanischen zur Kirchen und Kulturgeschichte aus der Diplomatischen Korrespondez Jaymes II (1291-1327) , t. 1, Scientia Verlag Aalen, 1968 (1a ed. 1908), pp. 115-116 (1302).

14. Iohannes Vincke: Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Chatalanicae et ecclesiae relationes illustrantia , Barcelona, Biblioteca Balmes, 1936, pp. 302-303 ( ca . 1325): «hoc nolumus ignorare... dictum ordinem Hospitalis in dominio nostro a nostris progenitoribus recolende memorie fuisse donatum et honorifique atque bene,... fere omnia bona oridinis Templi».

15. A. Forey: The Military Orders.. , pp. 217-218.

16. NLM, 10, docs. 20, 28 i 50 (de Climent V); i NLM, 1126, ff. 196-199, NLM, 1136, ff. 130-134v i 167 (de Joan XXII).

17. J. M. Sans i Travé: El procés dels templers catalans ..., pp. 75-82. No obstant això, se l’havia acusat d’emprendre les accions abans del concili, A. Forey: The Fall of the Templars ..., p. 10.

18. Tomàs de Montagut: «El reial patrimomi i els béns del Temple (1307-1317)», Actes de les Primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX ), Tarragona, Diputació de Tarragona, 1994, pp. 140-153. A inicis del 1308, Jaume II va escriure al bisbe de València, present en el concili provincial per a comunicar-li que el papa Climent V li manava detenir els templers i emparar-se del patrimoni, H. Finke: Papsttum und Untergang ..., t. 2, pp. 77-79, doc. 54.

19. M. Vilar: Els béns del Temple ..., p. 29.

20. A. Forey: The Fall of the Templars ..., pp. 24-74 i M. Vilar: Els béns del Temple ..., pp. 32-50.

21. AHN, Órdenes Militares (OM), Orden de San Juan de Jerusalén (OSJ), c. 853, doc. 58.

22. J. Miret i Sans: Les cases de Templers ..., pp. 378-379. La butlla Nuper in generali va donar pas a noves negociacions. Els representants del rei Jaume II a Avinyó van comunicar al pontífex que la resolució es prendria amb el seu consell, H. Finke: Papsttum und Untergang ..., t. 2, pp. 295-298, doc. 145; pp. 298-302, doc. 146. Climent V seguí enviant missives als reis i prelats dels regnes peninsulars, com el d’Aragó, on indicava que els béns dels templers havien de recaure en els hospitalers; NLM, 10, docs. 47, 48, 49 i 50. Altres comunicacions recollien l’excepcionalitat de la decisió en els territoris hispans, NLM, 1139, a Bona templariorum , pp. 57-60. Val a dir que almenys des del 1211 els principals reis hispans estaven negociant conjuntament per aturar les accions del papat en el patrimoni templer; Jaime Villanueva: Viaje literario a las iglesias de España . Madrid, 1806, vol. 5, pp. 206-207.

23. J. Miret i Sans: Les cases de Templers ..., p. 377. Jaime Villanueva: Viaje literario ..., vol. 5, pp. 196-197.

24. A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 80 i J. M. Sans Travé: El procés dels templers catalans ..., p. 282.

25. H. Finke: Acta Aragonensia ..., t. III, 1922, pp. 315-316, doc. 149. El diplomàtic del rei a Avinyó, Arnau de Vilanova, ho explicava així a Jaume II, qui a més informava que el papa es mostrava a vegades airós i d’altres receptiu en parlar del tema.

26. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Cancelleria (RC), 336, ff. 164v-167r: «era major profit e major seguretat que fossen dues ordens que una».

27. Idem : «...Et cert que·l poder del Espital seria tan gran que multitut d’omes, de castells et de forçes, et de rendes et d’altres coses que null altre poder del rey enfora no se poria comparar amb aquell, ans encara al poder del rey poria esser molt gran perill».

28. H. Finke: Papsttum und Untergang ..., t. 2, pp. 294-298, doc. 145.

29. H. Finke: Acta Aragonensia ..., t. III, pp. 332-337, doc. 158 (14 de maig de 1317).

30. L. García Guijarro: «Los orígenes...», p. 71.

31. Josep Maria Sans i Travé: Els templers catalans. De la rosa a la creu , Lleida, Pagès editors, 1996, p. 465.

32. Les peticions i arguments de Jaume II al papa l’any 1312, a H. Finke: Papsttum und Untergang ..., t. 2, pp. 212-216, doc. 113, pp. 223-224, doc. 118, pp. 231-238, doc. 125, p. 265 i doc. 134, pp. 279-285, doc. 139.

33. A. Forey: The Fall of the Templars ..., pp. 156-209.

34. E. Sarasa: «La supresión de la orden...», pp. 390-394. En aquest sentit, posteriorment va implicar als seus oficials perquè els hospitalers gaudissin dels drets que els templers havien tingut anteriorment en explotacions agràries i rendes, AHN, OM, OSJ, c. 589, doc. 173 (1318), 174 (1318).

35. A. Forey: The Fall of the Templars ..., pp. 156-209, nota 33 i M. Vilar: Els béns del Temple ..., p. 93. A diferència del rei Felip IV de França, qui s’apoderà de béns mobles, fingí ser creditor del Temple i obligà els hospitalers a pagar 200.000 lliures.

36. ACA, Reial Cancelleria, butlles, lligall 28, n. 10 i AHN, còdex 649, ff. 57-62, doc. 83, i còdex 659 ff. 29-40; aquests còdexs i els citats més endavant es troben a la secció d’ordes militars, orde de Sant Joan.

37. Val a dir que els tres primers frares de Montesa i els dos primers mestres eren hospitalers, però s’hi seguia la regla cistercenca de Calatrava, A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 84.

38. J. Miret i Sans: Les cases de Templers ..., p. 381. No refereix la font documental, però l’acceptació és evident per la manca de disputes i per les accions executòries dels béns fetes pels mandataris de la institució.