Anna Rubio Fandos - Sense llambordes

SENSE LLAMBORDES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ANNA RUBIO FANDOS

SENSE LLAMBORDES

ACADÈMIA DELS NOCTURNS ESCENES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta obra ha obtingut el Premi de Teatre El Micalet (2014), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Joan Peris, Sonia Alejo, Juli Disla i Pilar Almería.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text: Anna Rubio Fandos, 2015

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2015

Coordinació editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Elvira Iñigo

ISBN: 978-84-370-9895-1

A l’Escola de Teatre de Silla,l’arrel. A Benja Blanch,l’esperó. I a La Creativa de Villena,el somni.

PERSONATGES

AMANDA

Dona d’uns quaranta anys. Bruna de cabells, amb la pell blanca. Ni molt baixa ni excessivament prima, però d’aparença menuda. Vist en tons grisos i negres. Només un mocador fúcsia li aporta color.

En la joventut i primers anys d’adulta fou ballarina. Ara, Amanda treballa de secretària al poble on nasqué i viu amb Pasqual, el germà malalt, a casa dels pares.

Als vint-i-pocs, quan lluitava per fer-se un nom en el món de la dansa, fou núvia de Gerard. La relació s’acabà ja fa un bon grapat d’anys. El vincle, no.

PASQUAL

Home que camina de pressa als cinquanta. Hi ha moments que sembla que ja els haja passat. Corpulent, amb els cabells agraïts i escassos, llargs i canosos. De vegades mostra un aspecte descurat. Quan li diuen alguna cosa que no li interessa pretén allunyar el so d’allò dit, així que fa un gest amb la mà com si apartara una mosca. Una vegada passada l’adolescència, un brot psicòtic l’estigmatitzà amb l’etiqueta de malalt mental. Ara, manté a ratlla la malaltia. Tot i que, a estones, la considera un valor afegit. Pasqual és artista i pinta quadres mentalment.

GERARD

S’aproxima lentament als cinquanta anys. És un home alt, de cos i veu potents i atractius. Només les potetes de gall i un gest amarg i dur que, de vegades, li guaita pel rostre, traeixen la seua edat. Vesteix texans i samarreta d’esport negra. Era relacions públiques d’un casino, fins que una baralla el convertí en homicida. Ara, fa poc que ha eixit de la presó i vol refer la seua vida. Demana niu a Amanda.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.