Thomas De Quincey - L'assassinat entès com una de les belles arts

En canvi, la segona part podríem caracteritzar-la de retòrica subtil. En teoria, l’autor es limita a narrar uns fets perquè tem que el temps els hagi fet oblidar. Es tracta doncs d’un discurs objectiu, de la descripció detallada i seqüencial d’uns assassinats. Però aquí De Quincey es revela un mestre absolut de la narrativa, ja que aquesta forma aparentment objectiva amaga un domini dels recursos invisibles de la retòrica. El tempo, «els secrets capitals» de la prosa, les «reverberacions» de les frases, la digressió, l’entreteniment en el detall, la suspensió dels moments culminants de la narració, el domini de la voluntat del lector converteixen De Quincey en un antecedent directe i mestre de la literatura de suspens. Però això no és tot. De Quincey aconsegueix provocar l’horror en el lector, l’horror que «haurien» de provocar els assassinats en si, l’horror que no provoca la sàtira inicial suposadament pensada per despertar-lo, amb el seu art de narrador. Vet aquí el giravolt retòric. De Quincey, en el grau summe de la ironia, crea l’autèntic art de l’assassinat com a narrativa del suspens. La paròdia i la farsa serveixen per explicar el que la societat no accepta, mentre que la narrativa assagística serveix per donar carta de veritat a la invenció.

I és aquí on desemboca la reflexió que s’amaga darrere d’aquest fantàstic foc d’artificis lingüístic i que és el forat negre per on es desintegra la racionalitat pròpia de l’herència il·lustrada europea: tot és retòrica. Segons això, les coses no existeixen, sinó que existeix una forma de narrar-les, de fer-les reals a través del llenguatge. L’art no és art en si, és el comentari, l’hermenèutica sens fi de cada època i de cada lloc, de cada societat, en definitiva, el que formula i delimita l’existència de les formes artístiques.

El «Primer article» va ser publicat per primera vegada el febrer del 1827 i el «Segon article», el novembre del 1839, tots dos al Blackwood’s Magazine i el «Postscriptum» a la Collective Edition, vol. IV, 1854. Després de comparar diversos originals, ja que De Quincey en va publicar més d’una versió en vida, m’he servit de l’edició On murder considered as one of the fine arts & on war: two essays (Doppler Press, Londres, 1980), extreta de The Collected Writings of Thomas De Quincey (Edimburg, 1890). D’altra banda, per a les citacions he utilitzat la traducció de Josep M. Boix i Serra d’El Paradís perdut de John Milton (Alpha, Barcelona, 1953) i les de Salvador Oliva de Hamlet i Enric VI (segona part) de William Shakespeare (Vicens-Vives, Barcelona, 2005 i 1990).

Albert Mestres

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.