Denis Diderot - Pla d'una universitat o d'una educació pública en totes les ciències

Diderot projecta sobre l’imperi rus els somnis de la Il·lustració: volia fer-ne, com pensava que Caterina ho desitjava, una extensió de l’Europa de les Llums. El fet que es tractàs d’un país nou i encara per fer permetia construir des de la base, des del no-res, tot el sistema d’educació. Ja sabem que la tsarina no en va fer gaire cas, i que el manuscrit, junt amb altres papers del filòsof, acabaria perdent-se entre els prestatges de la biblioteca imperial. Però el Pla d’una universitat no estava concebut només per a Rússia. Podia aplicar-se a qualsevol altre país, començant per França mateix, que és el que Diderot té sempre present. I potser la circumstància revolucionària ho hagués fet possible. Però a París ningú no tenia notícia de l’existència d’aquest text de 85 pàgines, i a Sant Petersburg ja ningú no se’n recordava. Nou anys després d’haver-lo escrit, el 1784, Diderot moria, i l’any següent la seua filla enviava a Caterina els manuscrits del seu pare, en agraïment al favor que l’emperadriu havia dispensat sempre a la família i que encara es prolongaria amb alguns subsidis més.

El Pla d’una universitat només veurà la llum cent anys després d’haver estat escrit, quan J. Assézat l’inclogué en el tercer tom de les Obres Completes de Diderot, publicat a París el 1875. Assézat li donà aleshores el títol de Plan d’une université pour le gouvernement de Russie. Tanmateix, la publicació de la correspondència de Diderot ens ha permès conèixer el títol que ell mateix li va posar. En la ja citada carta a Caterina del 6 de desembre de 1775, li diu: «Vaig donar fa quatre o cinc mesos al senyor Grimm el Pla d’una universitat o d’una escola d’ensenyament públic de les ciències i les arts liberals». Les edicions més modernes han optat pel de Pla d’una universitat o d’una educació pública en totes les ciències, també utilitzat per Diderot i que és el que hem adoptat en la nostra edició. Aquesta té en compte la ja referida edició de J. Assézat i les publicades ja en el segle XX: la d’A. Billy, en la Pléiade (1951); la de P. Vernière (1966, actualitzada el 1994); la de R. Lewinter (1969-1972); la de J. Fabre, H. Dieckmann, J. Proust i J. Varloot (en curs de publicació des de 1975) i la de L. Versini (1994-1997), l’índex onomàstic de la qual ha estat de gran utilitat per a la confecció de les notes de la nostra edició. 3 3 Oeuvres, édition établie et annotée par A. Billy, París, Pléiade, 1951; Oeuvres de Diderot, édition établie par P. Vernière, París, Garnier Frères, 5 vols., 1966; Oeuvres complètes, éd. chronologique avec introduction de R. Lewinter, París, Club Français du Livre, 15 vols., 1969-1972; Oeuvres complètes, édition critique et annotée par J. Fabre, H. Dieckmann, J. Proust, J. Varloot, París, Hermann, depuis 1975 (36 vol. prévus); Oeuvres de Diderot, édition établie par L. Versini, París, Robert Laffont (coll. Bouquin), 5 vols., 1994-1997. El lector interessat farà bé de llegir la bibliografia citada a continuació i de seguir les dues revistes/col·leccions monogràfiques dedicades al nostre autor: Diderot studies (Ginebra, Droz, des de 1961; 1 volum l’any) i Recherches sur Diderot et sur l’Encyclopédie (París, Klincksieck, des de 1986; 2 volums l’any). Farà bé, igualment, d’estar atent als textos que projecten la construcció de l’espai universitari europeu. El somni de Diderot, el somni de tots els il·lustrats.

Antoni Furió

Bibliografia

CHOUILLET, Jacques: «Un projet de réforme de l’Université au dix-huitième siècle: le Plan d’une Université de Denis Diderot pour l’Impératrice de Russie (1775)», Mélanges de la Bibliothèque de la Sorbonne, 6, 1985, pp. 47-58.

DIDIER, Béatrice: «Quand Diderot faisait le plan d’une université», Recherches sur Diderot et sur l’Encyclopédie, 18-19, 1995, pp. 81-91.

NIKLAUS, Robert: «Le plan d’une université de Diderot et le plan d’instruction publique de Condorcet mis en regard», Actes du septième congrès international des lumières, Studies on Voltaire and the eighteenth century, 1989, 263-265, t. 2, pp. 717

719.

Correspondance, recueillie, établie et annotée par G. Roth et J. Varloot, París, éd. de minuit, 16 vols., 1955-1976.

1Oeuvres complètes, edició de J. Assézat i M. Tourneux, París, Garnier Frères, 1875-1877, 20 vols.

2Oeuvres de Diderot, edició de P. Vernière, París, Garnier Frères, 1966 (reedició, 1994), 5 vols.

3Oeuvres, édition établie et annotée par A. Billy, París, Pléiade, 1951; Oeuvres de Diderot, édition établie par P. Vernière, París, Garnier Frères, 5 vols., 1966; Oeuvres complètes, éd. chronologique avec introduction de R. Lewinter, París, Club Français du Livre, 15 vols., 1969-1972; Oeuvres complètes, édition critique et annotée par J. Fabre, H. Dieckmann, J. Proust, J. Varloot, París, Hermann, depuis 1975 (36 vol. prévus); Oeuvres de Diderot, édition établie par L. Versini, París, Robert Laffont (coll. Bouquin), 5 vols., 1994-1997.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.