Vivian Gornick - Comptes pendents

El tercer cop que vaig llegir Sons and lovers –ja a començament dels setanta–, m’estava divorciant del meu segon marit. La gent del meu voltant, els amics, els familiars i fins i tot els veïns se sentien legitimitats per cridar-me: «Per què ho fas? Què és el que vols?». Les meves respostes tampoc no em convencien. Per què l’havia deixat? Al capdavall, no estava casada amb un home que no estimés, no em veia forçada a escollir entre la feina i el matrimoni, la nostra vida sexual estava bé. Però el moment m’encoratjava a mirar amb ulls nous i menys porucs el que ara sentia que havia de fer i, d’alguna manera, tornar-me a implicar en la vida depriment dels Morel em semblava íntimament relacionat amb el que tenia entre mans.

M’havia casat –dues vegades!– perquè, quan era jove, una dona sola era una dona estigmatitzada com a no-natural, no-desitjable, no-tot. I tanmateix, cada dos per tres, descobria que m’esgarrifava ser considerada la meitat d’una parella –i encara que els meus parents em queien prou bé, la vida familiar m’avorria mortalment. El pitjor de tot eren aquells moments en què, durant un vespre acollidor a casa, sola amb el meu marit, em sentia enterrada viva. El fons de la qüestió era molt senzill: no volia estar casada. Passava les pàgines de la gran novel·la de Lawrence com si llegís Braille, amb l’esperança d’aconseguir alliberar-me de la ceguesa emocional, com el llibre esperonava els lectors.

Els set anys després de la publicació de Sons and lovers , Lawrence va escriure dues de les seves obres mestres més reconegudes: The rainbow i Women in love . Quan es va posar a fer-los, va dir que no tornaria a escriure com ho havia fet amb els Morel: gràficament i amb transparència. No, ara faria el que li sortís amb tota la densitat de sentit; salvatge, enorme i mític. I així ho va fer. En aquests llibres, certament, explica brillantment el crim dels sentiments reprimits –aquí el seu geni té un èxit incomparable. Però la part d’ell que vol creure en la bondat eterna de la llibertat sexual, aquí qualsevol pot veure com s’embolica de mala manera, l’escriptura d’a questes novel·les és febril perquè sospita que el que insisteix que és cert potser, de fet, no ho és.

Lawrence escrivia al començament del segle freudià, quan la cultura occidental estava a punt de validar el seu propi turment interior. La seva metàfora –la repressió de l’erotisme– es convertiria, de fet, en la falca que el modernisme faria servir per esbatanar el territori inexplorat de la consciència humana. Si Lawrence visqués avui, la seva metàfora ja no li serviria perquè avui tothom ha experimentat la llibertat sexual que abans es negava, i tothom ha descobert de primera mà que la construcció de la identitat no s’aconsegueix només a través dels sentits. No és només que l’èxtasi sexual no ens reveli el nostre interior, sinó que abans s’ha de tenir el jo a lloc per saber què fer-ne, si és que passa.

Però, al capdavall, aquesta idea ja feia cinquanta anys que la sabíem. Mentrestant, les ganes de forjar-se la vida a partir de l’experiència d’una Gran Passió –fos quin fos el resultat, fos quin fos el cost– perseguia l’imaginari dels de la meva generació que anhelàvem la vida plena; i ningú l’anhelava més que les jovenetes lletraferides i moralistes com jo per a qui aquell ideal tenia un pes específic.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.