Рафаэль Альтамира-и-Кревеа - История Испании. Том II

Здесь есть возможность читать онлайн «Рафаэль Альтамира-и-Кревеа - История Испании. Том II» весь текст электронной книги совершенно бесплатно (целиком полную версию без сокращений). В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Город: Москва, Год выпуска: 1951, Издательство: Иностранная литература, Жанр: История, на русском языке. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

История Испании. Том II: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «История Испании. Том II»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

«История Испании» видного испанского историка охватывает эпоху древней истории этой страны и значительную часть средневековья. В книге собран большой фактический материал по политической, социальной и экономической истории Испании и ее различных областей.

История Испании. Том II — читать онлайн бесплатно полную книгу (весь текст) целиком

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «История Испании. Том II», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Cauvet, E., Etude historique sur l’établissement des espagnols dans la Septimanic aux VIII et IX siècles, Montpellier, 1898.

Chaytоr, H. J., A history of Aragon and Catalonia, London, 1933.

Coroieu, J. y Pella, J., El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluna, Gerona, 1878.

— Los fueros de Catalufia, Barcelona, 1879.

— Los fueros de Catalufia y la sociedad politica moderna, Barcelona, 1888.

— El Codigo de los Usages de Barcelona, Barcelona, 1891.

— El feudalismo en Gran Bretafia y sus analogies con el condado de Barcelona, Revisia de EspaTia regional, XII, 1892.

— Las cortes catalanes, Barcelona, 1876.

— Lo Someient; noticias hisloricas y juridicas de sa organisacio, Barcelona, 1877.

Fauriel, Histoire de la Gaule méridionale sous la domination des conquérants germains, I–III, Paris, 1836.

Ficker, Ueber die «Usatici Barchinonae» und deren Zusammenhang mit dem «Exceptiones Legum Romanorum», Mitt.des Inst. f. Oesterreichische Geschichtsforschung, Insbruck, 1882.

Fita, F., El principado de Cataluna; razon de este nombre, BAH, XXXIX, 1901.

— Cortes y usajes de Barcelona en 1064, textos inéditos, BAH, XVII, 1890.

Gοncal de Repara z, Catalunya a les Mars; navegants, mercaders i cartografs catalans de l’edad mitijana de la historia de comerc i de la nevagacio de la Atediterrania, Barcelona, 1930.

Gonsalez y Surg a ne s, M., Contribucio a la historia dels antihs Gremis dels Arts y Oficis de la ciutat de Barcelona, Barcelona, 1915–1918.

Hinоjоsa, E., Le «jus primae noctis» et le servage en Catalogne, Ann. intern, d’histoire, 1902.

— Origen y vicisitudes de la pagesia de remensa en Cataluna, Barcelona, 1902.

— El régimen senorial y la cuestion agraria en Cataluna durante la Edad Atedia, Madrid. 1905.

Lhabres, G., La conquista de Atenorca por Alfonso III, Revisia Historien, LX VI, 1896.

Marinescu, C., La Catalogne et l’Arménie au temps de Jacques II, Mélanges de l’Ecole Roumaine en France, II, Paris, 1923.

Melchor, G., Les établissements des éspagnols dans les Pyrénées méditerranéennes aux VIII et IX siècles, Montpellier, 1919.

Miller W., The catalans at Athens, Roma, 1907.

Miret y Sanz, J., La expansion y dominacion oatalana en los pueblos de la Galia méridional, Barcelona, 1900.

Miret y Sanz, J., La princesa gi'iega Lascaris, condesa de Pallars, en Cataluna, Revue Hispanique. X, Paris, 1903.

— Don Jaunie y la unitat eatalarm, Bolleti de la Acad, de Bones Lletres de Barcelona, 1908.

— La esclavitud en Cataluna en los ultimos tiempos de la edad media, Paris, 1917.

Moline y Brases, E., Les costums maritimes de Barcelona, Barcelona, 1914.

Munlaner y Fellu, R., Las cortes catalanas, Barcelona, 1876.

Navarrete, M F., Disertacion historica sobre la parte que imieron los espanoles en las guerras de Ultramar y Cruzados, Madrid, 1817.

Oliver, B., Historia del Dereeho en Cataluna, Mallorca y Valencia, I–II, Madrid, 1876–1879.

— De la familia entre los siervos de la tierra, rusticos о paeses de remensa en Cataluna, Revista de la Universidad de Madrid, 1 II.

d’Olwer Niсоla u, L., L’expansio de Catalunya en la Mediterrania oriental, Barcelona. 1926.

Peguera, L. d e, Practica, forma y stil de cclebrar Corts generals en Catalunya y materies incidents en aquéllas, Barcelona, 1632.

Pella y Fоrgas, J., Establiment per J arme I de! Conseil de Cent de Barcelona, 1908

— Libertats y antich govern de Catalunya, Barcelona, 1905.

Perels, L., Orden judicial del Consulado de Mar en Barcelona, Revista juridica de Cataluna, XXV, 1919.

Pоns, B., La Carta de Frariqueza del Rey En Jaime 1 constituint el regne de Mallorca, Palma, 1917.

Procter, E. S., The development of the catalan «Corts» in the XIII s., Estudis Univer-sitatis Catalans, XXII, 1936.

Rahоla, C., Els jueus a Catalunya, Barcelona, 1929.

Rоdriges Solis, E., Los concellcrs de Barcelona, Revista de Espana, XXX.

Rоger, M., Genesis de la monarquia catalana, Barcelona, 1914.

Rоvirai Virgili, A., Historia nacional de Catalunya, I–V, Barcelona, 1922–1928.

Rubio, J., Consideraciones historico-criticas acerca del origen de la independencia del Condado Catalan, Memorias de la Acad, de Bellas l.edras, Barcelona, IV, 1887.

Rubio y Lluch. A., El Governs de Matlicu de Moncada y Roger de Lluria en la Grecia catalana, Anuari d’Estudis Catalans, 1911–1912.

— La Grecia catalana desde la mort de Roger de Lluria fins a la de Frederic III de Sicilia, Anuari d’Estudis Catalans, 1913–1914.

— Los catalans en Grecia, ultimos ahos de su dominacion, Madrid, 1927.

— La poblacio de la Grecia catalana en el segle XIV, Barcelona, 1933.

Sanpere y Miguel, Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I, Gerona, 1878.

Sayоus, A. E., Le méthodes commerciales de Barcelone… Estudios Universitatis Catalans, XVI, 1931, 1933; XXI, 1936; Revue historique de droit française et étranger, XV, 1936.

Schlumberger, G., Expeditions de almugavares ou routiers catalans en Orient de l’an 1302 a l’an 1311, Paris, 1915.

— Français et espagnols en Grèce au debout de XIV siècle, Récits de Bqzance et Croizadez, sér. II, XV III, 1927.

Smith, R. S., Documents del Consulado de Mar en Gerona y en San Feliu de Guixols, Revista juridica de CataluTia, XXXIX, 1933.

— En Consulado del Mar en Torlosa y en Tarragona, Revista juridica de CataluTia, XL, 1934.

Sоldevilla, F., Historia de Catalunya, I–III, Barcelona, 1934–1935.

— Els catalans i el descobriment d’Africa a l’edat mitjana, Revista Catalana, II, 1925. Torre y del Cerro, A. de, Origines de la Diputacio del General de Catalunya, Barcelona, 1923.

Vails Taberner, F. i Sоldevila, F., Historia de Cataluna, I–II, Barcelona, 1923.

Vails Taberner, F., El problema de formacio dels Usatges de Barcelona, Revista de Catalunya, gener, 1925.

— La constitucio catalana de la Cort general de Montço en 1363, AUDE, V, 1928.

— Estudis d’historia juridica de Catalunya, Barcelona, 1929.

— Consulat del Mar, Barcelona, 1930.

— La court comtable barcelonaise, Revue histor. de droit française et étranger, 4, 1935.

— Noves recerques sobre els Usatges de Barcelona, Estudis Universitatis Catalans, XX, 1935.

Vcrlinden, Ch., La place de la Catalogne dans l’histoire commerciale du mond méditerranéen, Revue des Cours et Conferences, XXXIX, 1937.

Vicensi Vives, J., Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479–1516, I–III, Barcelona, 1937.

Villa Pau, Assaig d’una localitzacio de les industries antigues a Catalunya, Estudis Universitatis Catalans, XVII, 1932.

Vagner, R., Sobre els origens del Consolat de Mar, Revista juridica de Cataluna, XXXVII, 1931.

Наварра
Источники

Аrigita y Sasa, M., Coleccion de docurnentos ineditos para la historia de Navarra, I, Pamplona, 1900.

Вarrau — Dihigо, L., Les origines du Royaume de Navarre, Revue hispanique, VII, 1900.

— Les premiers rois de Navarre, Revue hispanique, XV, 1906.

Bladé. J. F., Les comtes carolingiens de Bigorre et les premiers rois de Navarre, Revue de l'Agenats, 1895–1896.

Boletin de la Comision de Monumentos… de Navarra, docurnentos inédiios; выходит c 1910 r.

Brutails, J. A., Documents des Archives de la Chambre de Comptes de Navarre (1196–1384), Paris, Bibl. Ecole de Chartes, fasc 84, 1890.

Buias historicas del reino de Navarra en los postreros anos del siglo XII, ВАН, XXVI, 1895.

Catalogo de los docurnentos historicos referentes a las antiguas cortes del reino de Navarra, BAH, XXXV. 1899.

Serrano y Sanz, M., Noticias y docurnentos historicos del condado de Ribagorza hasta la muerte de Sanoho Gareps III (ano 1035), Madrid, 1912.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «История Испании. Том II»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «История Испании. Том II» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «История Испании. Том II»

Обсуждение, отзывы о книге «История Испании. Том II» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x